Qui és la Sejmet?

La mitologia darrera El Clan de les Lleones.

Les Lleones són seguidores de la gran deessa guerrera Sejmet, la qual va ser traïda fa molts mil·lennis.

El templo de Seshat

El mite tal i com el coneixem (per la Wendy)

La veritat es que he hagut de buscar molta informació per aquest treball. No hi ha ni una sola página on s’expliqui la historia que explica la Isis. Espero que us serveixi. 

Sejmet era la filla de Ra, el deu solar. La seva missió consistia, cada nit, en lluitar contra la terrible serp Apofis, que intentava devorar al seu pare durant el seu viatge diari per la Duat (el món místic/espiritual egipci).

De la mateixa manera que Sejmet era filla de Ra, es podria dir que el essers humans també. Havien estat creats a partir de les seves llàgrimes, i dotats de poders sobre la terra i la màgia. Però els humans, cobdiciosos, havien conspirat contra els deus per destronar-los. Enfadat, Ra va enviar a l’Ull de Ra, en altres paraules, la Sejmet, per a castigar-los.

El Ojo de Ra aparece ante tí, te devora, te castiga. (El templo de Seshat)

La Sejmet era una guerrera. Li agradava anar a la guerra i matar gent, i beure sang de les seves víctimes (coses rares que fan algunes persones)… Va ser tant brutal en el seu càstig que Ra es va apiadar dels humans. Va ordenar-li que tornes, però s’ho estava passant massa bé com per a fer cas al seu pare (a més, un ha de desobeir els pares de tant en tant).

Veient que estava acabant amb la humanitat Ra va actuar. Va enviar emissaris seus a recollir ocre (terra vermellós) i el va fer barrejar amb cervesa. Pensant que era sang, la Sejmet s’ho va beure tot i va caure, borratxa, en un son profund (en algunes llegendes de fet diuen que es transforma en vaca jiji).

Així va ser com Ra va detenir la fúria de Sejmet i va donar una segona oportunitat a la humanitat.

El mite tal i com va passar en realitat (per la Isis)

Estimada Wendy, això es perqué els dracs s’han molestat en destruir la historia. No volen que la humanitat sàpiga el que va passar en realitat. I qui són els dolents. 

Tothom mira ara a la Sejmet amb por, pensant que es una deessa destructora. Va crear el desert amb el seu alè de foc, diuen, porta les malalties. Clar que sí, i de la mateixa manera que les crea, les cura, ja que es la deessa de la medicina. I potser si que va crear el desert, però també salvava el món cada nit evitant que la terrible Apofis s’empasses el sol (Ra), així que hauríem de donar-li una mica de crèdit.

S’ha estès, erròniament, la creença que la Sejmet va ser enviada per a destruir la humanitat al complert. Però no, només va anar a per aquells que conspiraven contra els deus (té més sentit, no?), i dona la casualitat que aquests conspiradors eren seguidors de les forces del caos (Sabeu qui és el caos? Apofis, la maleïda serp que vol destruir el món).

Potser si que es va passar una mica. Però aquells tios volien destruir el món. No simplement canviar l’ordre del moment, no, destruir l’ordre. Destruir les lleis de la natura, les de la ciència…acabar amb la humanitat en poques paraules. La Sejmet estava fent un servei a la humanitat, i potser si que es menjava a la gent, però com podia lluitar sinó una lleona?

Això de que Ra es va apiadar dels humans es mentida, perquè s’ho mereixien. Qui va tenir la brillant idea d’emborratxar la Sejmet amb cervesa tenyida va ser Set. Que per cert es el deu del caos i la guerra. I va ser un gest molt lleig, perquè resulta que eren companys d’armes. Tots dos lluitaven per protegir Ra contra Apofis. Però Set era més cobdiciós que la humanitat si queb, no s’ho va pensar dos cops en trair-la.

El emissaris de Set la van emborratxar i quan va caure adormida, la van matar. La van degollar, li van arrancar la pell i van fugir. Les seguidores de Sejmet van perseguir aquells servents traïdors tant com van poder, fins a la frontera amb Asia mateixa.

Però el mal ja estava fet. Sense la Sejmet, el vaixell de Ra estava desprotegit i ja no podia fer el recorregut nocturn per a recuperar les forces. Va haver de retirar-se i el món (diguin el que diguin) no ha estat el mateix des de llavors.

Va ser una llàstima el que va passar. Però les lleones segueixen encara avui dia en la seva guerra contra els servents d’Apofis, per a protegir tota la humanitat. I esperant que un dia la Sejmet torni amb elles, al cap i a la fi, a una deessa no resta morta eternament.