Curiositat 1: Un somni de vertigen
Fa molts molts anys. En primer d’ESO vaig tenir un somni molt raro. Anava a un parc d’atraccions amb el meu pare, i estava convençuda de que algú volia matar-lo. Pujàvem a una muntanya russa tipus dragon khan (vaig molt a Port Aventura), intentant fugir del perill invisible que assetjava el meu pare.
Arribant a la baixada, la barra de seguretat es va obrir i vaig sortir volant. Vaig caure amb unes precioses vistes del cel estrellat, sobre una moqueta vermella de cine. Normalment m’hauria despertat abans d’estampar-me contra el terra. Però no va ser el cas, vaig aterrar com un gat, amb les quatre potes.
I així va néixer la historia.
En la versió original encara podíeu trobar aquesta escena, i potser la compartiré amb vosaltres un dia. Però per desgracia vaig haver-la de treure per a donar més suspens.
Curiositat 2: Inspirat en l’insti i vells amics
La meva passada per l’institut Icaria de Barcelona va ser, digue’m-ne, sense pena ni gloria. Però ja que vaig començar-lo a escriure durant aquella època molts dels seus personatges són trets dels meus companys i professors.
La Candela, per exemple, a qui li dedico el llibre va ser amiga meva durant els últims anys de primària i els primers de secundaria, fins a que es va traslladar d’institut i va començar una carrera a la televisió. No ens hem parlat des de els 15 anys (de fet quasi una dècada), però puc dir que jo conec en persona a una actriu famosa. Algun dia potser acumuli el valor suficient com per a enviar-li un Mail o versemblant. Fins llavors, us explico quin paper va tenir en tota aquesta historia.
Jo havia tingut aquell somni tan raro, i havia decidit escriure sobre aquell. Una sola escena, en que la protagonista queia de la muntanya russa i sobrevivia màgicament. Res més a part d’això. Aquí entra la Candela, gran fanàtica de l’antic Egipte, que ve amb un personatge anomenat Isis. Insisteix en que si haig d’escriure la historieta, haig d’incloure a la nena egípcia d’alguna manera.
I a partir d’aquí comença tot. La Isis m’obligava a investigar sobre Egipte. I descobreixo la Sejmet i la guerra dels deus contra el caos; a vegades de mà del Set, altres de l’Apofis. I d’aquesta manera, una escena es converteix en una historia al voltant de les guerres de les seguidores de la Sejmet (amb grans habilitats felines) i de l’Apofis i el Set (els dracs).
A part de la Isis, la qual està inspirada en la Candela, hi han molts altres personatges que estan inspirats en companys de classe. La Kimiko i la Martina són dues amigues meves, que encara conservo, i que segueixen molt àvidament la historia. Però altres personatges secundaris tenen coses en comú amb persones reals, que potser s’emportarien una sorpresa en reconeixes entre les fulles del llibre. Ja ho diuen, no et convé fer enfadar un escriptor, podria posar-te a un llibre seu i matar-te.
Curiositat 3: La influencia de la televisió americana, i la importància de créixer des d’allà.
Quan va néixer la idea per aquesta obra, tenia 12 anys (ja ho he dit molts cops), i estava molt influenciada per la televisió que veia, en general, l’estatunidenca. Així que quan en un primer intent, vaig crear els personatges, tots eren un grup de nois blancs amb noms molt americans.
En enviar l’obra a les editorials, una em va preguntar que perquè havia escollit personatges nord-americans quan aquesta mateixa historia es podria haver explicat a Espanya o Catalunya, molt més a prop de casa. La resposta més directa: quan ho imaginava, veia els instituts americans tipus «Guia de supervivència escolar» (de fet la Wendy s’assembla molt a la Jennifer), perquè no tenia altres referencies (encara no havia arribat Física o Química, o El Internado).
Amb els anys vaig decidir no canviar la localització, per a no anar canviat el nom de tots els personatges. Però si em vaig veure obligada a canviar les seves representacions.
La Isis, per exemple, era una noia blanca (Candela) en la seva primera versió. Lo qual es withewashing, si ho mirem bé. La nena es d’origen egipci, al igual que la seva mare, no podia ser que fos blanca. Almenys, hauria de tenir certes característiques nord-africanes, encara que podrien ser suavitzades ja que el seu pare és irlandès.
Una cosa similar em va passar amb el Matt. El qual en aparença estava inspirat en un amic d’infància (l’Aleix, per als que el coneixeu i vulgueu referencies). Però basant-me en la historia no tenia cap tipus de sentit. No puc explicar-vos el perquè de la seva ascendència, però resulta que té orígens (almenys parcials) asiàtics, cosa que podeu veure en la seva fitxa de personatge. I per tant, era impossible que fos caucàsic, amb la historia familiar que tenia.
El Thomas també va ser un canvi, de fet d’última hora, i que es va colar també en la edició publicada actualment en forma d’errata. Els que hagueu llegit el llibre de cap a peus, veureu que la seva descripció canvia del principi (on es ros amb ulls blaus) al final (on té aspecte afro-americà). Això no es deu a una raó del seu origen, ja que ell es canadenc, al igual que el seu pare. Sinó que ve d’una idea de personatge que esta relacionada amb l’hora d’escollir el nom dels seus pares. Fins a una versió molt final del llibre la mare no apareixia en cap moment, i no es desvelava el nom de pila del tinent. En canviar-ho, vaig escollir el nom de Morgan en honor a una personatge molt estimat de la televisió, el Derek Morgan (el poli més dur i sexy del món). Després d’allò no em podia imaginar al tinent d’una manera diferent, i tant el seu fill, com la seva dona (li vaig posar Penélope en honor a l’amor platònic del Morgan) van canviar radicalment.
Curiositat 4: el tema de la història ha canviat molt des de el seu origen
Haig de dir que amb 12 anys els temes de conversa són relativament simples. La cosa anava de superherois. Noia descobreix un món amb ninjas místics egipcis i es munta una Totally Spies, sent la més guay del món. A més de tenir un triangle amorós i blablabala.
Al recuperar la història anys més tard, hi havien altres preocupacions, altres neguits. Em semblava inverosimil que la Wendy, trobant-se sobtadament al mig d’una guerra callejera decidís formar part d’ella tan alegrement. Li agradaven els policies sí, però no anava amb el personatge (o això em semblava).
Es va convertir més en una crítica al extremisme religiós i com aquest pot arruïnar la vida dels joves. Així la Wendy no només es troba amb uns clans enemics, sinó que es veu obligada a lluitar per sobreviure. I es qüestiona constantment les creences d’aquells al seu voltant, sent la principal antagonista en això (irònicament) la Isis. Cosa que es segueix investigant en el Clan dels Dracs, on veiem a més com aquest ambient afecta a altres joves.
Segueix havent romance, angsty adolescent i tota la pesca. Però ara intento transmetre molt més a la historia. I crec que això la fa molt més interesant.
Curiositat 5: Estic escrivint la segona part, però no tinc molt clar com anirà la tercera.
Si heu acabat el Clan de les Lleones sabreu que té un final obert i ple de possibilitats. Originalment el vaig dissenyar com una trilogia, centrada en tres etapes de la vida. La pre-adolescencia (12 anys), l’adolescència (16 anys) i els primers passos en la vida adulta (21 anys). Tinc encara el esquema del que hauria de passar, però ha variat tant el transfons de la historia i els personatges des de llavors, que crec que arribat el moment de començar la tercera part; hauré de re-imaginar-la de zero.
No patiu, tinc ja moltes idees per a la tercera, inclosa un títol, però no vull començar a donar-li voltes fins a haver acabat la segona. Sobretot sabent la meva tendència a crear personatges amb idees pròpies, que podrien donar-me un gir inesperat en l’últim moment, i enviar-ho tot a la merda.
Miss Spoiler 
Una respuesta a “5 Curiositats del Clan de les Lleones”