Ja era hora de que tornes a escriure alguna entrada en català, no creieu? M’hauria agradat tenir l’oportunitat de llegir algun llibre que em permetés una ressenya, però per desgracia hi han masses autores genials corrent per Espanya. Per sort s’aproximen temps de literatura més local, que comencen amb l’entrega de Premis Lletres Joves 2018 (Tercera Edició del Concurs Literari del Districte d’Horta-Guinardó).
Ja es el tercer any que es celebra, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Barcelona, aquest concurs que vol animar als joves de menys de vint-i-cinc anys a interessar-se per la creació literària.
I dient que encara no he arribat al límit d’edat, em vaig llençar a crear un relat d’onze pagines que tingués inspiració en el districte d’Horta-Guinardó.
No va ser la gesta més fàcil. El català no es la meva llengua materna, porto quasi set anys sense utilitzar-la més que entre amics, fora de l’àmbit professional, i més important… no se’m dona bé explicar una historia curta.
Podria dir-se de fet que no se’m dona bé escriure en general. Encara estic en procés d’aprenentatge, i tot i que molt motivada, qualsevol activitat creativa suposa un repte, un gran esforç. Que us ho diguin els meus lectors 0!
Però desprès de molt suar vaig aconseguir presentar un relat d’onze pagines justes, i corregit a corre-cuita pel meu pare, anomenat: Un passeig amb l’amor.
No es la meva millor obra. M’agrada escriure sobre les coses que m’apassionen. Les grans idees. I es se’m fa estrany haver de crear una idea a partir d’unes normes estipulades. A diferencia de l’Antología Colores, , no em va venir la idea màgica al cap en el moment de llegir la convocatòria. Més que res, perquè no conec gaire el districte en si, ja que no hi visc.
Però al final va sorgir l’idea d’un paratge molt conegut en la ciutat: El parc del Laberint d’Horta. Tothom l’ha visitat en algun moment, inclosa jo, i les seves estàtues. Per als poc familiaritzats, al centre del laberint hi ha una estàtua del deu grec Eros. El deu de l’amor, cupido, com li diríem si fóssim romans.
Així que, no es la meva millor obra. Però probablement es una de les més personals. Ja que bàsicament gira en la discussió d’una jove molt confosa amb el deu de l’amor. Aquesta obra pretén llençar una mica de llum sobre el procés que m’ha portat a ser qui soc, i a estar en pau amb mi mateixa.
Tornant al concurs. Vaig esser convidada a assistir a l’entrega de premis. Jo il·lusionada… «Si m’han convidat es perquè ho he degut fer molt bé. Potser he guanyat, fins i tot». Ai, aquestes il·lusions…
Arribat el dia senyalat, hem vaig plantar a la biblioteca del Carmel-Juan Marsé. Vaig assistir a la llarga entrega de premis, on vam escoltar poemes i el microteatre guanyadors de l’any anterior.
Però no vaig guanyar. T.T Com molts autors, la meva llista de rebutjos no para de créixer. Podeu veure els guanyadors en la pagina web de l’Ajuntament.
No em deixaré guanyar, i pujaré aquest relat a Lektu per a que tots pugueu llegir-lo (però primer el faré corregir per una professional, que bona falta li fa). No es gaire comercial. A no ser que t’interessin els mals i penúries d’una persona asexual.
Espero que us agradi molt!
Miss Spoiler 