Per començar espantant a qualsevol que tingui records dolents de l’institut os avisaré que ambdós són/eren professors de filosofia. Dos professors que van emprendre la tasca pedagògica d’intentar apropar a la gent de peu a les preguntes filosòfiques que ocupen als estudiosos amb el llibre titulat: Camí del mar, vuit diàlegs amb la filosofia.

Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana. La forma escollida per a aquesta obra és la del diàleg, via natural del nostre pensament. Uns diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Un diàleg entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat; l’altra, una veu més fonda, més difícil de reconèixer, li donarà la mà per avançar en cada un dels trajectes.

Seguiu llegint? No us espanteu. No s’assemblarà en res als llibres que us van obligar a llegir per les PAU. Per començar no haureu de patir per un examen el final de la lectura. I segon, si per alguna cosa destaca el llibre, es per la facilitat amb la que planteja les qüestions.

Podreu llegir-ne més al respecte en la ressenya, però ja us asseguro que jo tampoc em sentia molt atreta pel concepte, però ara no puc parar de llegir.

L’autor

Anem a començar per conèixer una mica millor un dels seus autors. Manel Codina, quan vas decidir de passar de lector a escriptor? Va haver-hi algun llibre que et va inspirar?

Llibres de divulgació filosòfica escrits en català pensats per un gran públic n’hi ha molt pocs. El llibre de Jostein Gaarder  El món de Sofia, va ser un llibre que va tenir un gran èxit a escala internacional, això ens va fer pensar que aquest tipus de llibres tenia el seu nínxol en el món editorial.  Vam decidir el marc general, inspirats en el text El camí campestre de Martin Heidegger, escrit entre el final de la guerra i 1949. Un camí que recorre pausadament els camps i boscos del poblet de Messkirch. En el seu caminar lent, i sempre pel mateix camí, el pensament s’aprofundeix:  Allò que és senzill (com aquest camí campestre) conserva el secret del que és permanent i gran. 

Com ha anat la teva experiència com a escriptor novell? Alguna cosa que vulguis compartir?

L’avantatge d’escriure filosofia respecta d’explicar-la oralment és que tens molt més temps per pensar el teu discurs, i pots mentre estan escrivint consultar per aprofundir sobre alguna qüestió.  El desavantatge respecte a l’oralitat és que perds intensitat,  vivacitat i costa més arribar  al lector no avesat en la lectura filosòfica.

La filosofia es un tema que molts depreciem després del pas per batxillerat. Que pots dir-nos que ens animi a interessar-nos per aquesta matèria? Que et va interessar a tu?

Les grans qüestions filosòfiques estan molt vinculades a les nostres experiències de la vida. En el batxillerat és possible que alguns no hagin vist aquesta relació, i l’hagin viscut com una cosa avorrida, sense gaire sentit, com un joc en el qual es plantegen coses estranyes. En el nostre llibre intentem que el lector pugui gaudir de la filosofia. Ajudem al lector a trobar l’arrel, el nervi, dels problemes filosòfics. Si el lector sap trobar aquest lligam amb l’experiència de la vida és quan apareixerà la passió filosòfica, i la filosofia se li  farà interessant.  Quan la filosofia oblida l’arrel d’on ha partit, és quan es converteix en una activitat avorrida i sense sentit.

La seva obra

L’objectiu del llibre es apropar la filosofia a la gent de cada dia, però que té de diferent amb respecte a altres libres de difusió filosòfica?

No és un manual de filosofia, el nostre objectiu no és explicar la història de la filosofia. És un llibre de filosofia però on hi ha un fil argumental força literari.  Volíem fer un text clar i entenedor. Així i tot, aconsellem que sigui llegit a poc a poc. Hi ha una trama interna que va conduint el diàleg. El llibre va agafant força i volada a mesura que avança. Dels vuit capítols, vuit caminades, les dues primeres són més introductòries. A partir del tercer capítol ja és més netament filosòfic.

Si com heu dit a les presentacions, la figura de l’Aurora es la representació de la filosofia, per què escollir aquest nom? Per què no Sofia?

Aurora és un personatge enigmàtic, de la qual només coneixem el seu nom. És una dona que ajuda a la nostra protagonista en el seu procés d’aprenentatge filosòfic: la il·lumina.  De la mateixa manera com els primers raigs de llum del matí ens possibiliten de veure les coses.

Plantegeu molts temes molt diversos, un de diferent per cada caminada, però que tenen relació entre ells. Si només poguéssim llegir una, quina recomanaries?

En cada una de les vuit caminades volen provocar esquerdes, volem que el lector se sorprengui amb coses que potser mai ha pensat, trencar esquemes, volem provocar pensament… Si només poguéssim llegir u capítol jo recomanaria l’últim.

El feminisme i la filosofia.

M’he llegit el llibre i he tingut la brillant idea de comptar a quantes dones es citava. Tot i que les dues protagonistes son dones, només es nomenen a tres filosofes al llarg de tota la novel·la. Quina es la proporció de filosofes en el món real? Creus que hi ha hagut un silenciament de la seva veu?

Això ha estat una constant en totes les activitats públiques. La dona li ha costat molt tenir presència i visibilitat. És en la filosofia contemporània que comencen a sortir les primeres grans filòsofes, però continuen tenint moltes dificultats per convertir-se en grans referents. El silenciament en alguns casos sabem que ha estat directa, com és el cas de Harriet Taylor, que explícitament Stuart Mill va afirmar que algunes de les seves obres havien estat escrites conjuntament, però en canvi mai (ni tan sols actualment) el seu nom consta com a coautora. En altres casos ha estat conseqüència dels condicionants de l’època , que feia molt difícil que una dona tingues presència  en l’àmbit cultural.

Fa molt de temps em vas comentar que la raó per a escollir una veu femenina com a narrador tenia a veure amb el final del llibre. Presumeixo que es deu al desig de transcendència que es discuteix en la última caminada. No creus pas que aquest mateix argument el podria a ver dut a terme un home? Que potser ells no volen deixar alguna cosa enrere per recordar-los?

És una de les raons per la qual hem elegit dues dones com a protagonista. La nostra protagonista viu amb intensitat  els  primers dies del seu embaràs, aquesta experiència ens anava bé per lligar-ho amb aquest desig, que és universal, de transcendència.

I aquí acaba l’entrevista, em permeto de presentar-vos la meva obra en català.