La mitologia Navajo en El Rastre del Llamp

Aquest mes el tinc dedicat a la Rebecca Roanhorse i la seva obra traduïda al català per Mai Més llibres.

M’agraden molt les mitologies, i sóc capaç d’identificar mites i guiños de moltes històries europees. Però desconec la majoria de la resta. He après una mica sobre mites argentins i maies, però els navajos era un poble que mai havia conegut (fora de les petites referències que se li han anat fet a llocs com Harry Potter). Per això, en començar el llibre em vaig veure bastant descol·locada. Si us l’heu llegit sense conèixer la mitologia navajo, probablement pensareu que l’autora té bastant imaginació, però resulta que està molt basada en mites ja existents, dels que vinc a parlar aquí.

La gran inundació

El món on se centra la història ha patit una inundació que ha acabat amb la societat tal com la coneixem. Molta gent podria veure prediccions catastrofistes (és molt probable que moltes ciutats desapareguin sota l’aigua si es fonen els casquets polars) o una referència al mite de Noè del cristianisme.

Però podria tractar-se de fet a una referència a un mite Navajo. En la Bíblia dels Navajo, la història de la seva gent, es parla d’una gran inundació que va acabar amb el tercer món. I no em refereixo amb la zona que nosaltres anomenem el tercer món.

Segons la historia, hi han cinc móns.

En el primer món vivien diferents tipus d’insectes que se’ls anomena la Gent del Vent (Níłchʼi Dineʼé) en una illa rodejada per quatre mars. En el mar de l’est vivia la Gran Criatura d’Aigua (Tééhoołtsódii) que serà important més endavant. En aquest món apareixen 4 núvols, del negre i el blanc apareix el Primer Home (Áłtsé Hastiin) i del blau i el groc la Primera Dona (Áłtsé Asdzą́ą́). Hi ha una història sobre com es va crear el foc i com es van conèixer, i uns Coyotes que són les persones que existien abans dels humans i els van aportar la màgia. Però l’important és que els insectes van entrar en guerra, i els humans van partir al segon món.

En aquest segon món també passen coses. Si voleu conèixer-les podeu llegir el mite aquí. Però jo no ho faré per no allargar massa l’article. El cas és que acaben partint al tercer món.

En aquest tercer món també van passar moltes coses, però la història que ens ocupa està més aviat cap al final. Fa falta saber que hi havia dos rius en aquell món, i que va ser precisament aquí on el Primer Home i la Primera Dona van començar a reproduir-se fins a crear la humanitat.

És en aquest món on ocorre la gran inundació. Quan homes i dones se separen (es parla més endavant), en tornar-se a ajuntar, la Gran Criatura d’Aigua segresta dues noies. És quan les recuperen, que roben també els fills de la Gran Criatura d’Aigua que aquesta envia una inundació. Durant tres dies els humans veuen com fugen els animals, fins que al quart els insectes els avisen que una enorme onada s’apropava per l’Est. Tots els humans van córrer fins al cim de la muntanya Sisnaajiní. Allà dalt la gent santa i el Noi Turquesa van portar una canya que va créixer fins al cel, i per on la humanitat i tots els animals van escapar fins al quart món. I ara ens trobem en el cinquè món, l’actual.

En resum

El tercer món va ser destruït per la Gran Criatura d’Aigua quan li van robar els fills, i va enviar una inundació.

La pregunta que plantejo després d’explicar aquesta història súper resumida, i per a res exacta de la història navaja, és si la Rebecca pretenia fer referència a aquest esdeveniment mitològic; el títol de la trilogia es El Sisè Món al cap i a la fi.

Els monstres

Moltes mitologies tenen la figura del monstre per a referir-se d’una manera genèrica a les múltiples criatures malintencionades que representaven els perills als quals s’enfrontaven els humans.

En aquest cas, els monstres navajos són un tipus de monstre en ells mateixos, referint-me al fet que no hi ha divisions entre ells.

Els monstres es van crear en el Tercer Món (aquest que va acabar inundat) quan homes i dones es van enfadar i van decidir viure separats els uns dels altres. Aquí ve la part graciosa i és que els monstres van néixer de les dones que s’havien masturbat amb estris varis (banyes, pedres, plomes…). No sé molt bé com prendrem això, un altre cop es culpa a les dones dels mals de la humanitat, mentre els homes (que també es masturbaven) no tenen conseqüències).

El cas és que aquestes dones van arribar al Quart Món prenyades d’éssers estranys.

• Una que ho havia fet amb la banya d’un antelop va parir un Monstre Banyut (Déélgééd)
• una altra que havia utilitzat una ploma va tenir un Monstre Aliga ( Tsé Nináhálééh)
• una que havia utilitzat una pedra va tenir-ne un que literalment es diu: el Monstre que Tira la Gent pels Penya-Segats (Tsé dah Hódziiłtáłii).
• una que va utilitzar un cactus pelat va tenir dos bessons anomenats els Monstres que Maten amb la Mirada (Binááʼ yee Aghání)
• per últim hi ha un Gran Gegant (Yéʼiitsoh) que es fill del Sol (Jóhonaaʼéí) que es va marcar un Zeus.

Potser pot semblar que els diné tenien una imaginació molt rara, però estic segura que molts dels mites europeus sonen igual d’esbojarrats a molta gent (Ull si, l’aranya és una noia que deia ser millor que Atena en l’art de teixir, i aquesta la va transformar en un monstre…). O sigui que no som qui per jutjar, però trobo molt interessant que la Rebecca jugui amb ells.

Els matamonstres

Després de viure aterrats pels monstres durant un temps el Primer Home va veure un foc en la llunyania, que va seguir tot i les reticències de la Primera Dona. En arribar a l’alt de la muntanya, on havia vist el foc, va sentir el plor d’un nadó, l’impacte d’un llamp, la caiguda de la pluja i l’aparició d’un arc de sant Martí (allà tot juntet). En acabar, va trobar-se una figura de turquesa d’una nena, que dotze dies més tard va cobrar vida en un ritual. Aquesta nena se la coneix com La Dona Canviant (Asdzą́ą́ Nádleehé).

Aquesta Dona Canviant eventualment va ser fecundada pel Sol (que ja hem vist aparèixer abans, Jóhonaaʼéí) i va tenir dos nens bessons. Aquest, després de moltes aventures i aprendre de molts ents immortals es van convertir en els matamonstres que van acabar amb els quatre monstres.

I aquí està la part interessant, aquest són els noms que els germans van rebre:

• El germà gran es va anomenar Naayééʼ Neizghání (Assassí de Monstres)
• El germà petit es va anomenar Naʼídígishí (El que Talla la Vida fora de l’Enemic).

I si heu llegit el llibre (o esteu a mitges com és el meu cas) ja sabreu que el Neizghání apareix en la història, podria sortir també el seu germà?

I aquí he acabat

Per ara, ja que encara queda molta història per explicar dels Diné (podeu trobar-la aquí) i moltes criatures que encara no he trobat explicació. Així que no descarto un nou article, però per ara ja he explicat suficient.

 

 

També comentar que podeu aconseguir un dels meus relats.