#UnAñodeAutoras · historias que inspiran

Histories que inspiren: El rastre del llamp

En el mes de la Rebecca he llegit l’única de les seves obres que es poden trobar a Espanya en un idioma que no sigui l’anglès, i us dic… a què esteu esperant vosaltres per a llegir també El rastre del llamp?

Copia de NeimhaimLos hijos de la nieve y la tormenta (12).pngMentre que pràcticament tot el món ha desaparegut per les inundacions d’una apocalipsi climàtica, Dinétah (antiga reserva navajo) ha renascut.
Els déus i els herois caminen entre els humans, però també els monstres.
La Maggie Hoskie és una matamonstres de Dinétah, una assassina amb poders sobrenaturals. Quan un poblat necessita ajuda per trobar una nena desapareguda, la Maggie és la seva última esperança, però el que descobreix del monstre és molt més espantós del que s’hauria pogut imaginar.
A contracor, la Maggie rep l’ajuda d’en Kai Arviso, un xaman molt poc convencional, i tots dos viatgen per la reserva desxifrant pistes de llegendes antigues, intercanviant favors amb engalipadors i lluitant contra la bruixeria més obscura en un món fragmentat on la tecnologia fa fallida i les morts se succeeixen sense explicació aparent.
Quan la Maggie descobreix la veritat que s’amaga rere els assassinats, haurà d’enfrontar-se al seu passat, si vol sobreviure.
Benvinguts al Sisè Món.

1. La mitologia Navajo

Si llegiu habitualment el meu blog, sabreu que no n’he parat de parlar en els últims dies, tinc en concret dos articles al respecte. Té molt a veure amb l’interès per una nova cultura i mitologia que no havia conegut fins llavors. Des de l’explicació de la inundació des de la història d’un poble nadiu americà, fins als diferents deus que apareixen al llarg de la novel·la, és una fantàstica forma de passar el temps per algú a qui li encanta la fantasia, però està una mica fart de deus grecs.

8b946156e842b14c133fb8ef94c8573d

2. La Maggie i les relacions toxiques

La Maggie és un personatge trencat que s’ha de refer a si mateixa. Acaba de sortir d’una relació tòxica que li ha tret, si més no, tota la confiança que tenia en si mateixa fins al punt de veure’s com un monstre. És una psique en la qual m’he vist reflectida. Potser jo no he patit els mateixos traumes que ella, però si m’he trencat per dins i he sentit aquesta por que el món descobreixi la cosa horrible que ets. La Rebecca aconsegueix una cosa portar-nos de la mà en el viatge de la Maggie per a tornar a ser una dona lliure dels seus dimonis, tot i que com molt sovint passa, no sempre ho aconseguim completament.

rebecca-roanhorse-trail-of-lightning-interview

3. El Kai i la masculinitat no toxica

Un problema pel qual passa la Maggie és que molts dels homes del seu voltant continuen estimulant aquesta sensació de menyspreu que es té a si mateixa. Molt d’això té a veure amb el que molt probablement és un sentiment d’amenaça. És cert, la Maggie podria matar-los a tots, però no es veuen a les dones tractar-la de la mateixa manera. El que fa la impressió llavors, és que tenen aquest odi cap a una dona capaç de defensar-se.

Per sort tenim a gent com el Kai o el Tah, en contrapunt, mostrant-li que pot ser estimada tot i la seva tendència agressiva. Molt del qual té a veure amb acceptar-la tal com és, i no sentir amenaçada la seva masculinitat per allò.

El Kai és el contrapunt també de la mateixa Maggie, sent un pacifista que així i tot es pot fer valer (i molt) en un món ple de monstres que l’intenten matar.

Cosas a millorar

– 1. El Clive i la representació LGTB?

No m’atreveixo a determinar si realment és un problema o no, però si una cosa que tindria el potencial de generar polèmica. Hi ha un personatge que participa de manera molt puntual en la història, tot i tenir una presència en les escenes relativament comuna. Es tracta del Clive del qual sabem que li agraden els llançaflames i que és gai, cosa que repeteix en dues ocasions de les seves poques interaccions verbals. No arribo a comprendre la necessitat d’estipular la seva sexualitat, quan cap altre personatge ho ha fet, i no donar cap més característica del personatge. Temo que no sigui un gai comodí, i espero que se solucioni en el futur.

 

En resum

Feia temps que una història no m’emocionava tant fins al punt de resistir-me a llegir els últims capítols perquè no s’acabes. M’ha encantat aprendre sobre una mitologia completament nova i m’ha fascinat la Maggie amb la seva força tot i les seves inseguretats i problemes. No puc esperar a llegir la continuació i espero que sigui de mà de Mai Més.

 

Si vols llegir alguna obra meva, prova a llegir Un passeig amb l’amor. 

gratis (8)

3 respuestas a “Histories que inspiren: El rastre del llamp

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s