Una cosa interessant de La brigada lluminosa de Kameron Hurley és com no se sap el gènere del protagonista fins al final de la història. Cosa que ja de per si és difícil en anglès, però encara més en les llengües llatines.
Que pasa amb l’anglès?
Si no sou molt aficionats a llegir en anglès, o només teniu una base d’ESO, potser no us n’haureu adonat que la llengua anglesa és, en cert sentit, neutre.
- you are beautiful
Per exemple pot fer referència tant a un home com a una dona. Això vol dir, que moltes frases només s’entenen referides a un gènere segons el context.
Cosa que deixa lloc a un altre nivell de discriminació sexual en el llenguatge, perquè estic segura que molts en llegir aquella frase tan neutre en si, heu pensat que s’estava referint a una dona automàticament. Però això ho deixo per a discussions més endavant.
Que fa la Hurley?
La Hurley juga amb les percepcions de gènere en un llenguatge neutre per a fer-nos dubtar constantment del gènere del protagonista. És una crítica social en la que es concentra, i que té relació amb altres textos feministes que ha escrit com La revolució feminista Geek.
Perquè vivim un aquest món en què una dona pot ser bonica, però no un home.
I arribem a Europa.
Passa que les llengües llatines, en concret per a nosaltres el català i el castellà, no són neutres quant a gènere.
Passem de: you are beautiful; a ets bonic/a. Els adjectius tenen genere en la llengua catalana, i en la castellana. I si entrem en els articles, pronoms…
Un autèntic mal de cap per als traductors i traductores, quan l’objectiu del llibre és justament emmascarar la identitat del protagonista.
Cosa que aconsegueixen sortejar amb descripcions impersonals, i en conseqüència neutres com:
- ella tenia gana–>la persona tenia gana
- estava famelica–>tenia fam
Un gran aplaudiment per a Ana Listerri.
El feminisme de tot això
El llibre de La brigada lluminosa presenta un doble valor feminista en les llengües llatines. No només l’expectació que tenim quant als diferents gèneres, però també la forma en què parlem. I torno el cap, cap al moment en què Pedro Sánchez tenia més dones ministres que homes, i la RAE es va ofendre per la referència que es feia al grup: MINISTRAS. Perquè no pot ser femení si n’hi ha un sol home a dins, fins i tot si la majoria és femenina.
S’han proposat algunes alternatives per a fer el nostre llenguatge una mica més inclusiu, totes d’elles bastant odiades per l’Acadèmia.
Però que van prenent força, i potser algun dia jo pugui fer finalment un personatge agènere en castellà.
Petit moment personal: jo volia que un personatge d’un llibre fos agènere, és a dir, que no s’identifiques com cap dels dos gèneres, i en conseqüència no podia tenir un article determinat. Després de molt pensar-hi vaig decidir anar alternant els articles, per expressar aquesta dualitat. Cosa que no va ser ben rebuda pels meus lectors 0, els quals consideraven que era molt desorientant. Smit, per desgràcia, va haver d’acabar escollint un sexe. Qui sap, potser algun dia ho aconsegueixi.
Miss Spoiler 