#UnAñodeAutoras · historias que inspiran

#Historiasqueinspiran: La brigada lluminosa

Arribo amb retard, perquè sinceramente m’ha costat molt de temps acabar aquest llibre, un mes i mig per ser exactes. No sé si es perquè no era el moment, o perquè hi havien tantes coses per reflexionar, que no podia llegir gaire d’una tirada.

Copia de NeimhaimLos hijos de la nieve y la tormenta (18)

 

La Brigada Lluminosa. Així és com els soldats que lluiten en la guerra contra Mart anomenen els que tornen… diferents. Tothom queda transformat pel que la corporació els ha de fer per convertir-los en llum. Els que sobreviuen aprenen a cenyir-se a les instruccions de la missió, passi el que passi realment durant el combat.

Dietz, que acaba d’arribar a la infanteria, comença a experimentar salts de combat que no coincideixen amb els de la seva secció. I els mals salts que fa expliquen una història de la guerra que no encaixa amb el que el comandament corporatiu vol fer creure a les tropes.

Viatges en el temps

Ja tinc un article fet només al voltant d’això. Però faig un petit resum, perquè tinc una amiga física d’aquesta superfan de l’accelerador de partícules.

170510-time-travel-mn-1150_62ae0216673fbd69cc88472ce207045d.fit-760w

Una cosa que m’agrada del plantejament de la Hurley, és que per poder viatjar a la velocitat de la llum, t’has de convertir en llum. Cosa que altres pelis/series/llibres com Star Wars ignoren. I és que si tens massa, com més ràpid vagis més pesaràs! Has de perdre la massa per poder anar a la velocitat de la llum, convertir-te en llum.

Neutralitat de genere

És una gran fita escriure un llibre sencer sense desvelar el gènere del/la protagonista. I més, de cara a una traducció a una llengua sense gènere neutre com és la nostra. No puc parlar gaire de la tècnica, perquè jo mateixa no sóc capaç d’aplicar-la. Sempre se m’escapa alguna cosa. Però un aplaudiment a la Hurley, i la seva traductora al català, Anna Listerri.

És una fantàstica manera de subvertir les expectatives. Si no saps quin és el seu gènere, el coneixes com un tu mateix, i no pots jutjar cap de les seves accions o decisions dins de les expectatives de cada gènere. Un gran exercici feminista, per a qui se’n vulgui llençar ( i un spoiler que jo no vull fer, perquè crec que hauria viscut diferent el llibre si no hagués conegut el gènere de Dietz des del començament).

La guerra i els interessos corporatius

Quina és la principal critica que es pot fer a les guerres? Que ningú guanya, ningú guanya excepte les grans corporacions que no s’hi mullen i treuen profit dels resultats.

La gent d’apeu, només aconsegueix patiment, soldats inclosos. Ja s’està veient en les pel·lícules i series, que passa amb els herois després de la guerra? Com els tracten després que ja no els necessitin? Són simplement peons que es poden descartar…

join

I tens a la Hurley parlant-nos d’un món on el capitalisme s’ha portat al màxim, on ja no hi ha països, sinó corporacions. I tu pots pertànyer a una corporació, o ser carronya. On la gent no compta per a res, si no pot aportar res a l’empresa. És una visió descoratjadora i més des del punt de vista de les forces de l’ordre o els soldats, que lluiten una guerra en la qual creuen i s’adonen que els han estat manipulant.

És una autèntica propaganda anticapitalista i antiguerra, que molts haurien de llegir.

És un clar canvi respecte als llibres als quals estic acostumada, els de fantasia, on la guerra sempre es justa, i els herois sempre tenen un final feliç. Nota a aquesta última frase: la Hurley no creu en els finals feliços.

Coses a millorar

El caos cronologic

Que sí, ho va fer a posta, i és la gràcia del llibre. Però passa que si el deixes posat dos o tres dies per X raons, quan tornes estàs completament perdut. El fet que no hi hagi una continuïtat d’esdeveniments, ja que Dietz està saltant endavant i endarrere, amb gent nova i situacions noves tot el temps descol·loca.

Que en part és la gràcia del llibre, i molt probablement l’objectiu de la Hurley era justament això. Fer-te sentir la desorientació amb cada salt que pateix Dietz. Però no m’hi treu que em costes tornar-lo a agafar de vegades, sabent que no m’hi trobaria en obrir les pàgines.

 

En resum

Crec que entenc perquè la ciència ficció no és per a mi, estic molt acostumada a tenir una sola implosió mental per llibre, mentre que la Brigada Lluminosa en té com cinc diferents. És un gran llibre on la guerra i el capitalisme es porten a l’extrem, amb un entremig de viatges en el temps.
Recomanació de llegir-lo d’una tirada o molt ràpid, si deixes passar més d’un dia entre lectures et desorientaràs molt.

 

gratis (1)

 

 

 

 

 

2 respuestas a “#Historiasqueinspiran: La brigada lluminosa

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s