historias que inspiran

#Historiasqueinspiran: La vida rebel de Rosa Parks

El mes de juny el vaig dedicar a l’autora Jeanne Teoharis, que té en català publicada la seva biografia sobre la vida de Rosa Parks on remarca que aquesta figura històrica dels drets civils no era només una costurera cansada, sinó una activista amb una llarga carrera.

Copia de reseñas libros (1)

1 de desembre de 1955. A la ciutat de Montgomery, Alabama, una jove negra es nega a cedir el seient a un home blanc. El conductor ho denuncia a la policia i la dona acaba sent detinguda. Ningú no s’esperava, però, que aquell acte desencadenaria tot un tsunami de mobilitzacions que posaria contra les cordes el sistema racista dels EUA. Aquella dona es deia Rosa Parks i amb la seva acció va demostrar el poder transformador de la desobediència civil contra lleis injustes. Però qui s’amaga rere aquesta acció històrica? Per què una humil costurera es va jugar la llibertat desafiant la maquinària legal de tota una superpotència mundial?

En aquesta biografia, la historiadora Jeanne Theoharis explora magistralment sis dècades de militància política d’una dona rebel que s’ha convertit en referent de les lluites pacífiques contra la desigualtat i l’opressió. De Martin Luther King al Black Power, d’Alabama a Detroit, de les dificultats econòmiques a les amenaces de mort, el trajecte vital de Rosa Parks explora el context i la dimensió del moviment pels drets civils als EUA que continua plenament vigent.

Drets civils i feminisme

Per als que no us soni el nom de Rosa Parks fa falta remarcar l’acció que la va fer famosa. Quan es va asseure en un autobús, i es va negar a aixecar-se, el fet de veure una dona treballadora, ben respectada a la comunitat, sent tractada malament, va iniciar la vaga dels autobusos que va durar més d’un any, i va marcar l’inici dels moviments pels drets civils americans. Que es pot entendre també com el procés de desagregació.

ap-bus-boycott-anniversary-16_9

En el que es centra Jeanne sobre tot es en la seva carrera activista. Explica que Rosa va passar molts anys lluitant pels drets del poble negre, sense gaire exit, abans de l’episodi dels autobusos. En part gracies a allò es va fer tant de ressó de l’incident, ja que era molt coneguda a la comunitat per animar a la gent a apuntar-se al cens de votants.

La seva lluita civil durant la joventut va ser més aviat solitària, i amb pocs èxits, però la posterior al boicot va ser tant o més frustrant. Va haver de pagar un preu molt alt pel seu activisme, amb el seu marit i ella perdent la feina i no tenint ingressos estable durant més d’una dècada. I fins i tot es podria dir solitària, ja que es va veure obligada a abandonar la seva ciutat natal per manca d’ajuda i amenaces.

Jeanne se centra molt en el maltractament d’aquesta dona pels seus companys de lluita, que tendien a invisibilitzar-la. Es veu en el fet que cap dels seus companys no vulguessin contractar-la, tot i saber les dificultats econòmiques, que en els grans esdeveniments no se li permetés parlar, i que el poble s’ oblidés d’ella durant dècades mentre enaltien el Dr. King (que tot just va guanyar fama gràcies a les acciones de Parks).

És una història inspiradora, on només puc dir que Rosa era una dona treballadora. No només en la feina del día a día, sinó en la seva persistència per no deixar mai de lluitar pels drets dels altres.

Un assaig sobre una vida

Rosa va ser una dona increïble, però que va deixar molt de la seva vida en la seva autobiografia. Jeanne pressuposa que és devia al fet que no li agradava anunciar a tord i dret totes les dificultats que passava, i en conseqüència aquella dècada de patiment va ser «esborrada».

El llibre és un assaig, en què cap moment es prenen llibertats respecte a què hauria sentit o pensat, fent més aviat la impressió de tractar-se d’un text científic/universitari, que d’una obra publicada per una editorial.

Rosa-Parks

Llegir les 424 pàgines del llibre es pot fer enormement pesat, a causa de la manca d’acció i la quantitat de ressenyes bibliogràfiques. Em va costar més de la meitat del llibre agafar l’embranzida. A diferència d’altres assaigs, com el de Los Monstruos de villa Diodati, se m’ha fet llarga i difícil la lectura.

 

En resum

Bon llibre per aprendre en profunditat sobre un personatge de gran rellevància històrica dins els drets civils nord-americans. Però massa complet per al lector ocasional.

 

 

EIDLN_PROMO_Twitter_Portada_1500x500px
Escribir una leyenda

 

 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s