#Historiasqueinspiran: Els desposseïts

Els Desposseïts proposa un món on un grup de gent ha format una colonia independent a la lluna, i l’isolement d’aquesta per por de les reaccions del planeta mare.

En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.

Anarres i Urras

Anarres i Urras són dos móns molt diferents. El primer es un món sense govern, on la supervivencia es la prioritat, i la societat s’organitza en sindicats. Urras, per altra banda, es un món ple de països on el poder i els diners són l’única cosa que importa.

Aquest enorme contraste ens permet posar blanc sobre negre i portar a l’extrem dues teories econòmiques i, podria dir-se, polítiques. El capitalisme i l’anarquisme.

I és que cap teoría es perfecta en la vida real. Molt tenim ben clar els pros i els contres del capitalisme, donat que vivim en un món mobilitzat per ell: abandó dels individus no productius per la societat, separació important entre els rics i els pobres, dolent pel medi ambient… Però Ursula fa l’esforç de deixar clars també els inconvenients de l’anarquisme, la seva teoria contraria: manca de llibertat individual en pro del bé comú, manca d’intimitat, manca d’oportunitats…

Bàsicament l’argument central del llibre es justament aquesta comparativa des dels ulls d’un habitant d’Anarres que viatja a Urras per acabar la seva recerca, ja que en el seu món d’origen no té la possibilitat de fer-ho.

L’individu vs la societat

I un cop més dos móns amb dues idees oposades. A Anarres, Shevek s’enfronta a la societat per voler prendre una decisió individual, que es acabar la seva feina que no té cap aplicació. Mentre a Urras, es la mentalitat comunitaria del Shevek, el seu interés en aconseguir el bé comú, el que li posa problemes.

I tornem a la conclusió d’Ursula, que tot depen de l’equilibri. Res es bo en excès, ni un bandol ni l’altre. Shevek no encaixa en cap dels dos món perquè té una visió més conservadora de las coses, no repudia cap de les dues mentalitats, sino les exalta, ja que l’individualitat de cada individu forma també part de les llibertats de la seva comunitat.

El sexisme, encara

Així com Urras es un món igual de sexista, o més com l’actual (al cap i a la fi les dones benestants no treballen mai…), el xoc per a mi va arribar amb la visió que els homes feien de les dones a Anarres. Una població fundada per una dona, tècnicament igualitaria, però on encara es podien sentir comentaris com: les dones volen posseir els homes, o són massa emocionals per a tal feina. Un punt molt interessant fet per una dona, l’Ursula, es que fins i tot en un món on nens i nenes es crien com iguals, el sexisme mai es pot eliminar al cent per cent.

Ja m’agradaria però, un món com Anarres on no existeix el viol, i homes com dones tenen les mateixes coses, no hi ha diferencies de sou (al cap i a la fi ningú cobra) i no han de veure’s limitades per coses com la bellesa segons els medis com passa a Urras i aquí.

Però aixeca la pregunta: existeix un món verdaderament feminista?

I aquí estem els terrans

Un detall graciós es l’aparició de la nostra especie els Terrans, els quals són descrits com criatures petites amb aspecte infantil, i quasi sense pel. Aprofitant la nostra presencia Ursula ens dona un avis del nostre futur, el qual sembla més real que mai. Un món col·lapsat per la cobdícia on no queden boscos, i els humans estan al bord de l’extinció fins que són rescatats pel haitians.

Se’ns presenta com la raça o especie menys desenvolupada entre els móns coneguts, els quals depenem de la generositat d’un altre planeta per sobreviure. Potser per allò el Shevek es sent tan en harmonia amb l’ambaixadora terrana, ja que ambdós venen de móns difícils.

En resum

Gran reflexió sobre les diferents polítiques econòmiques, amb els seus pros i contres, dins de móns llunyans.