#Historiasqueinspiran: Alba d’Octavia Butler

Saga clàssica de la ciència-ficció que explica la història de Lilith, una de les últimes supervivents de la terra que ha d’afrontar el futur dels humans i la seva relació amb uns alienígenes que tenen uns plans especials per a ella.

Els humans ens hem extingit

Sé que sona trist, però es una realitat que hem assumit. Es part del cicle de la Terra. Ens hem d’extingir. Bé acabant completament amb l’espècie o aquesta evolucionant cap a un altra. Ha passat i passarà, i el que més pena em fa es la afecció que tenen els humans restants cap a la conservació dels humans. En el llibre, els humans s’enfronten a les dues extincions, de les quals poden escollir: extingir-se completament i desaparèixer de la genètica de la historia, o convertir-se en una especie nova al hibridar amb els oankali.

En aquest sentit jo sóc team oankali. Els oankalis són una especie extraterrestre que han vist el «potencial» de la nostra especie i volen fer un intercanvi. Que en el seu sentit consisteix a hibridar, que les dues especies convergeixin i es converteixin en una nova.

Rescaten als humans i els preparen per a que puguin sobreviure en la nova Terra, amb l’objectiu que tots puguin viure conjuntament. Una voluntat bona, al cap i a la fi, però que es resposta amb un profund odi per part dels humans. Els quals prefereixen extingir-se completament que deixar d’ésser humans.

En que s’equivoquen els oankali

I per què els odien tant els humans. Crec que el que diu la Lilith es un bon punt per començar: deixeu-lis clar que estan en una nau régalienne i que preteneu enviar-los a la terra. El problema es que al despertar-los després d’una guerra, dins una habitació impersonal, la primera conclusió a la que arriben es que estan atrapats i s’han d’escapar.

Crec que el que no gestionen bé els humans, els problemes «jeràrquics» als que es refereixen els oankalis, es més que res haver perdut la capacitat de decidir. Veure’s atrapats, controlats, com animals de zoo, per una especie que, mentre no hostils ni objectivament malvats, els tracten com inferiors.

No crec que els oankalis puguin alterar la seva forma de ser per agradar més als humans, almenys no fins a la següent generació. Però si podrien donar’l-hi una sensació de control i decisió.

El transfons de tot això

Com ja he dit en la meva reflexió sobre evolució i extinció; els humans hem dut a terme aquestes conductes durant segles amb altres especies del nostre planeta sense que la majoria de les nostres consciencies es vegin afectades per allò (l’anti-especisme justament ho critica).

Sabeu un exemple el qual si ens posa els pels de punta? Quan els blancs creiem que els negres no eren persones. Que n’hi havien zoos, i els creuàvem entre ells com si fossin races de bestiar. Almenys els oankalis volen aconseguir tractar-nos com iguals…

En resum

Haig de dir que si hem passes això jo seria team oankali. Els humans no es mereixien que els salvessin de l’extinció.
Un llibre super xulo que exposa conceptes com la identitat d’una especie, la manipulació genética i extraterrestres que semblen anemones.
E-N-A-M-O-R-A-D-A
Saps que un llibre es bo quan «fantaseixes» amb ell en meitat de la nit.