Primer llibre en català de l’any, i centrat al voltant d’una autora tan rellevant (fora dels llibres) com va ser la Carrie Fisher.
No espereu una novel·la, això es i serà un diari. Més o menys estructurat, amb parts escrites durant la gravació de la primera pel·lícula de Star Wars, al 1975. I la part més madura, 40 anys més tard. No espereu una línea argumental o, ni tan sols, cronològica. El que us trobareu es una Carrie Fisher reflexionant sobre les diferentes coses de la seva vida.
El affair Carrison.
Ocupa la majoria de la primera part del llibre, a més de l’exclusivitat dels escrits de 1975. I haig de dir… El Harrison es va aprofitar de la Carrie. La Carrie de 60 anys insisteix que sabia el que feia, i que n’era conscient que només era sexe. Però la Carrie de 19 anys mostra una obsessió quasi patològica amb ell. Per descomptat que el tio tenia més de 30 anys en aquell moment, a més de dona i fills.
Estava clar que tant en experiencia com en la resta, el Harrison estava molt per sobre de la Carrie. Potser ho va fer sense adonar-se, ja que hi ha un moment on s’adona que es només la seva segona parella sexual, i segons la Carrie: es va quedar en xoc. Però no excusa que un home casat no hauria d’haver fet això amb ningú, i molt menys amb una noia quasi adolescent.
Ja posats, dir que l’episodi on tot aquest romance va començar es sincerament preocupant en la llum actual. Els companys (homes) de rodatge van fer una aposta per veure qui podia emborratxar més la Carrie. I després, quan quasi no s’aguantava dreta, se l’emportaven fora, moment on el Harrison la va «rescatar» (entre cometes donat que es va liar amb ella cinc minuts més tard quan encara estava en igual estat d’embriagació).
Es una finestra al món de l’espectacle d’aquella época, espero, i que no em fa estranyar els problemes psicològics de la Carrie.
La Carrie, la fama i la seva mare
La Carrie anuncia que si hagués sabut l’èxit que tindria la pel·lícula, no l’hauria fet. Ella, igual que els seus co-protagonistes, no s’ho esperaven. I com anunciava sent encara més jove, tot i que va optar per la carrera d’actriu, no ho va fer per seguir les passes de sa mare. Sinó més aviat perquè era el que coneixia.
Ella descriu la firma d’autògrafs com Lap Dance. Com una pèrdua de dignitat necessària per sobreviure, donat que no s’emporta un duro dels drets de la Princesa Leia. I pateix molt per la idea d’haver continuat la vida de la seva mare, com a estrella caiguda en desgracia.
En resum
Une lectura interessant, però molt dispersa. El que si admiro es la ploma de Carrie.
Miss Spoiler 