Sin categoría

#UnAnyD’autores: la Laura recomana, especial poesía

Aixó no s’acaba.

Wislawa Szymborska, Canción negra

No publicado en vida de la premio Nobel de Literatura polaca ―aunque sí varios de sus poemas, aparecidos en diferentes revistas o antologías―, nació como regalo en 1970 de su exmarido, el poeta Adam Włodek, con el que siempre mantuvo amistad. La obra, publicada en 2014 en Polonia, recoge poemas escritos entre 1944 y 1948 que ofrecen una imagen de la poeta polaca muy diferente de la que tiene el lector español, si bien ya se entrevén aquí y allá algunos de los grandes rasgos de la autora. Una obra fruto de una época, y fundamental para entender la evolución de una poeta imprescindible.

¿Dónde encontrarla? Todos tus libros.

Emily Dickinson, El viento comenzó a mecer la hierba

Como señala Juan Marqués en la presentación, sus poemas «además de ser escritos, en principio, exclusivamente para la inmensa minoría de sí misma, fueron, a un tiempo, complicadísimos y simples, alegres y tristes, transparentes y enigmáticos. Son poemas que acompañan y ayudan a vivir a quien los lee, que enseñan a observar mejor, que obligan a ser más compasivo».

Aunque su obra es muy extensa, hemos preferido editar un libro pequeño, íntimo, dickinsoniano, para lo que ha sido fundamental la visión poética de las ilustraciones de Kike de la Rubia.

¿Dónde encontrarla? Todos tus libros.

Míriam Cano, Vermell de Russia

A Vermell de Rússia la veu de Míriam Cano troba la mesura expressiva d’un món conceptual que es manifesta a través de l’ombra i l’emoció fent un pas més cap un simbolisme personal que configura un univers literari singular construït a partir d’una experiència de la por i del dolor que la paraula poètica torna sublim. Vermell de Rússia és un color de pintallavis. El mateix que a l’autora li va servir com a pintura de guerra mentre escrivia la trentena de poemes que conformen el recull. Al seu tercer poemari, Míriam Cano explora les contradiccions i la necessitat de coratge, temes recurrents de l’autora, que en aquest nou volum adquireixen un significat més madurat, com en una escala de cargol: sempre sobre el mateix eix, però un parell de pisos més amunt.

On trobar-la? LaBreu edicions.

Antònia Vicens, Pare que fem amb la mare morta

Amb Pare què fem amb la mare morta, Vicens confirma aquesta capacitat per esgarrifar mentre emociona, aquesta vegada posant com a centre de l’experiència de pèrdua la mort de la mare, envoltant-la de mite i una sensibilitat poètica del tot singular i d’extraordinària força.

On trobar-la? LaBreu edicions

Xènia Dyakonova, Dos viatges

Barcelona. Entrevista a la traductora i poeta Xènia Dyakonova per la publicació del nou llibre, «Dos viatges», a la plaça Prim del Poblenou.

No desapareix, només es transforma.
En una orquídia, en un escuradents.
En coses ridícules que no s’hi assemblen.
En una tristesa que ve com un mareig,
en el rostre d’algú que renta els vidres d’un Volkswagen.
En la capa de gel que va cobrint
el mar i el vaixell on li tenies una cambra
guardada. Tot i així, no desapareix,
només es transforma,
és a dir, que potser no mor

On trobar-la? Edicions del buc

Joana Raspall, Batec de paraules

Aquest volum recull la poesia lírica de Joana Raspall. Integrat per cinc llibres publicat i cent noranta-un poemes inèdits, apareix en el marc de l’any de celebració del centenari del seu naixement.

On trobar-la? Todos tus libros

I en poesia, Wislawa Szymborska, Emily Dickinson i, en català, la Míriam Cano, Antònia Vicens o la Xènia Dyakonova. També la Joana Raspall.

Laura Huerga
Sin categoría

#Historiesqueinspiren: Un mag de Terramar

Tornem amb Ursula K LeGuin i tot el que ens vols ensenyar, aquest cop amb una especie de Harry Potter, escrit almenys 20 anys abans.

En Ged i l’orgull dels joves

Coneixem al Ged quan es molt petit, i es sent fascinat per la seva tieta, la bruixa del poble, de la qual aprèn certs encanteris. A partir d’allà comença el seu viatge de la màgia, en especial quan s’en va a viure amb l’Ogión. Aquest es un mag fet i dret, però no es suficient per l’ambició de Ged d’aprendre la vertadera magia, cosa que el porta a estudiar a Rouke tot i ser encara molt jove.

A Rouke, amb la esperança de fer-se notar acaba ficant la pota i alliberant un ent sense nom, una ombra. A partir d’allà es veure obligat a fugir d’aquest monstre, sabent que no el pot guanyar, perquè es un ésser sense nom.

El sistema de màgia

Es una cosa preciosa. El noms tenen el poder. Com diu la Blanca, el somni de tota traductora. Les persones també tenen noms, i els amaguen per protegir-se. El Ged, es fa dir Esparver.

Es un sistema de màgia molt diferent dels que he conegut fins ara, amb prous regles, i no existeixen encanteris que et salvin el cul màgicament. De fet, els mags són grans estudiosos, ja que han de memoritzar llargues llistes de noms per poder fer la seva feina.

El Ged només es capaç d’enfrontar-se al drac perquè ha descobert el seu nom.

Que significa l’ombra?

He estat discutint això amb la traductora i l’editora. Jo creia que representava la mort. Al regne de la mort els noms no importen, i tot just el Ged convocava a algú mort quan l’ombra va arribar. Però les altres tenen altres idees.

Elles creuen que es la representació de la foscor del Ged. Aquell costat fosc que tots tenim. El qual també explicaria perquè estan connectats, d’una manera són la mateixa persona. I la importancia al final de que el Ged l’accepti com a propia.

En resum

Es com llegir Harry Potter, però 20 anys abans. Tinc ganes de seguir descobrint Terramar. L’única queixa seria el final.

Sin categoría

#UnAnyD’autores: La Laura ens recomana les seves altres autores preferides

Perquè li vaig demanar de 3 a 5, i em va passar més de deu, però bueno, no tinc res millor a fer XD.

Octavia Butler, Alba

Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Recorda la pèrdua del seu marit i el seu fill, i una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. També sap que, com la resta de la humanitat, ella va estar a punt de desaparèixer. Però no ha estat així. No recorda quan la van rescatar, ni qui ho va fer. Ara, sana i estàlvia, Lilith és sotmesa a llargs períodes de son induïda. Durant els pocs moments en què roman desperta, ho fa en una petita habitació sense finestres ni portes. Qui són els seus captors? Per què l’han rescatat? Hi ha més supervivents com ella? Què ha passat amb la Terra? I potser el més important: què li demanaran a canvi de mantenir-la amb vida?

On trobar-la? Mai més llibres

Jo vaig llegir Alba l’any 2020, molt recomanada.

Suzette Haden Elgin, Llengua Materna

En un futur no gaire llunyà s’han derogat els drets de les dones: depenen en exclusiva dels homes i el seu paper en la societat és merament marital. Només a les Nissagues, poderoses famílies que ostenten el poder econòmic gràcies a la seva capacitat per negociar amb espècies alienígenes, tenen un major grau de consideració social. Tot i això, viuen sota el jou implacable dels homes, atemorides i sovint maltractades. Al cor dels Casals, les comunitats en les quals s’organitzen les Nissagues, s’hi troben les Cases Ermes; en aquest indret es forjarà la revolució de les dones.

On trobar-la? Editorial Chronos

Nnedi Okorafor, Qui tem la mort

En un futur llunyà, a l’Àfrica de després de l’holocaust nuclear, es du a terme el genocidi d’un poble. Els agressors, els nuru, han decidit seguir el Gran Llibre i exterminar els okeke. En un d’aquests atacs, una dona supervivent que ha estat violada brutalment, aconsegueix sobreviure i escapar a través del desert. Vagant pel desert i amb el desig de morir, ella sola parirà a una nena amb cabells i pell del color de la sorra i, instintivament, sap que la seva filla és diferent. L’anomenarà Onyesonwu, que significa “Qui tem la mort” en una antiga llengua africana.

On trobar-la? Raig Verd

N.K. Jemisin, La quinta estación

Toda era tiene que llegar a su fin. Ha dado comienzo una estación de desenlaces. Empieza con una gran grieta roja que recorre las entrañas del único continente del planeta, una grieta que escupe una ceniza que oculta la luz del sol. Empieza con la muerte, con un hijo asesinado y una hija perdida. Empieza con una traición, con heridas latentes que comienzan a supurar. El lugar es la Quietud, un continente acostumbrado a la catástrofe en el que la energía de la tierra se utiliza como arma. Y en el que no hay lugar para la misericordia. 

¿Dónde encontrarla? Todos tus libros

En literatura de gènere clàssiques Octavia Butler, i Suzette Haden Elgin i contemporànies la meva Nnedi Okorafor i N.K. Jemisin.

Laura Huerga

Ana Maria Matute, Olvidado rey gudú

Olvidado rey Gudú es la obra maestra de Ana María Matute y una de las grandes novelas de este siglo. Repleta de fábulas y fantasías, narra el nacimiento y la expansión del reino de Olar, con una trama llena de personajes, aventuras y de un paisaje simbólico: el misterioso Norte, la inhóspita estepa del Este y el Sur, rico y exuberante, que limitan la expansión del reino de Olar, en cuyo destino participan la astucia de una niña sureña, la magia de un viejo hechicero y las reglas del juego de una criatura del subsuelo.

¿Dónde encontrarla? Todos tus libros

 Jane Austen, Orgullo y prejuicio

Publicada originalmente en 1813, Orgullo y prejuicio es una de las obras maestras de la literatura inglesa de todos los tiempos. A lo largo de una trama que discurre con gran ritmo y precisión, Jane Austen reúne una galería de personajes característicos de toda una época: la dama empeñada en casar a sus hijas con el mejor partido de la región, las hermanas que se debaten con sus vaivenes sentimentales, el clérigo adulador que peca de oportunista… El estudio de caracteres y el análisis de las relaciones humanas basadas en la costumbre, elementos esenciales de la narrativa de la autora, alcanzan en Orgullo y prejuicio cotas de maestría insuperable.

¿Dónde encontrarla? Todos tus libros

Les meves lectures juvenils van passar per Ana Maria Matute o Jane Austen, són revisitables de gran, també. 

Laura Huerga

I encara queden més (no se si em sentiu esbufegar)

Sin categoría

¿En serio se ha acabado Carmen Sandiego?

Empiezo a tenerle un poco de tirria a esta política de Netflix de cancelar shows en su tercera temporada. En especial cuando esto obliga a cerrar una historia en un par de capítulos.

Pues resulta que he llegado el final de Carmen Sandiego, el final de una serie infantil de aventuras que pretendía enseñar a los niños geografia y amor al arte. Y ha acabado bastante de sopetón todo sea dicho.

A Carmen la capturan sin haber sido capturada en 3 temporadas

Después de 3 temporadas escapándose de las garras de VILE, una y otra vez, llegan y los Limpiadores (de entre todos los operativos) la capturan de la forma más anticlimática posible. Después de tomarse un café con Chief, la atacan desde detrás en un parque. Like… what?

Esta tia ha conseguido escapar tanto de la policia internacional como de una corporación de supervillanos. Nunca han descubierto donde esta su cuartel, ni sus centros de operaciones. Diablos, ni siquiera han podido relacionarla con Zack y Ivy, los cuales se han visto cara a cara con las dos partes.

¿Y ahora me dices que la atrapan y le lavan el cerebro? Venga ya.

Gray después de 6 meses decide que eso no esta bien

Gray es el compañero de estudios de Carmen cuando esta en la academia VILE, le borran la memoria y se vuelve su ayudante espontaneo. Debido a ello VILE le devuelve la memoria, y tras un par de capítulos decide que el quiere seguir siendo malo. Es cierto, no parece ver con buenos ojos el cambio repentino de Carmen. Pero se vuelve su mano derecha, y durante 6 meses no dice absolutamente nada.

Y 6 meses más tarde, justo cuando esta se ha convertido en jefaza, ¿le entra la moralidad? ¿Decide entregarse y ayudar a recuperar a la antigua Carmen? La razón es bastante correcta: el decidió ser malvado, pero Carmen no ha tenido esta posibilidad. ¿Pero porque coño no entregarte nada más ver lo que le han hecho a Carmen? ¿Por què esperar 6 putos meses? ¿Gray? A estas alturas tendría más sentido que hubiera sido Tigresa por pura envidia.

Lo de la madre es muy flojo

Cuando Carmen vuelve en sí, entrega a todos los miembros de VILE a ACME, y se va a encontrar a su madre. A la cual nunca le vemos la cara. No solo no se despide de Zack y Ivy, sino que tampoco descubrimos si la misteriosa Vera Cruz, capaz de esconderse de VILE, era una ex-delincuente, una civil o una agente de ACME, yo que sé. ¿Y como se toma reencontrarse con su hija 20 años más tarde?

Lo dicho un final muy acelerado, aunque no chirríe tanto como otros finales (cof cof Sabrina), pero aun así…

Pero deja un final abierto

Gray ha desaparecido del radar, Zack y Ivy se han unido a ACME, Shadowsan ha vuelto a casa con su hermano, y Player… supongo que deberá haber acabado el colegio.

De repente Carmen Sandiego regresa para ayudar a capturar a los fugados de VILE. Aunque puede que no sea la misma Carmen, puede que sea otra. Como dijo Shadowsan, Carmen es un símbolo.

Me quedará ver la película para ver si se cierra la historia o no. Pero por el momento se deja abierto a que continue la serie.

Sin categoría

#UnAnyD’autores: Laura ens recomana les seves autores preferides

Alice Munro, Mi vida querida

Amores furtivos, amores no correspondidos, amores culminados pero malditos, que regresan desde el pasado para reclamar una resolución urgente que ya no es posible. A eso se añade una parte que la autora dedica a su propia vida, unas páginas espléndidas donde lo personal se funde con la ficción. Los relatos de ‘Mi vida querida’ son como un mensaje en una botella lanzada al mar con la esperanza de que llegue a su destino, pero una vez más el lector tendrá el privilegio de leerlos antes de que su rastro se pierda en la larga travesía.

¿Dónde encontrarla? Todos Tus Libros

Victor Català, Solitud

Considerada una de les obres mestres de la literatura catalana de tots els temps, Solitud narra el trajecte vital i espiritual d’una dona, la Mila, en l’àmbit rural. Contraposant la realitat de les valls amb l’idealisme de l’alta montanya, la protagonista inicia un procés d’autoconeixement que la durà a trobar en la solitud la força per trencar amb les convencions del seu món qüotidià. El drama de la Mila ens ajuda a entendre que estem sols al món, i per això mateix ens fa companyia i ens dóna coratge per continuar endavant, com fa ella, malgrat tot.

On trobar-la? Todos Tus Libros

Svetlana Aleksievich, La guerra no te cara de dona

Gairebé un milió de dones van combatre a les files de l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aleksiévitx reuneix en aquest llibre el record i la memòria de centenars d’elles. Dones que no només lluitaven en una guerra, sinó contra un sistema i una manera de fer i de pensar. Dones que van patir també la repressió i la incomprensió dels seus companys i superiors.

On trobar-la? Raig Verd

Alice Munro, Víctor Català i la meva Aleksiévitx com a autores consagrades que crec han d’entrar en aquelles llistes de clàssics que tothom valora llegir algun dia, junt amb Tolstoi, Kafka o Dostoievski, —aquella llista on solen haver-hi només homes.—

Laura Huerga

Llucia Ramis, Les possessions

Aquest és un relat de fantasmes. Una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un udol. La narradora de Les possessions vola de Barcelona a Palma per posar fre a l’espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic. Són dies incòmodes, de converses amb un pare de sobte desconegut, una mare que actua com si res, i un antic amant i mentor. Aquestes trobades reobren velles ferides i transporten la protagonista al centre de la història familiar, marcada per un succés ocorregut a Madrid l’any 1993: implicat en martingales econòmiques i veient-se abocat a la ruïna, l’empresari Benito Vasconcelos, exsoci del seu avi, assassina la dona i el fill i posteriorment se suïcida.

On trobar-la? Todos tus libros

Carlota Gurt, Cavalcarem tota la nit

Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l’amor que se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga. Són uns contes amb dosis tonificants d’humor i de mala bava, que desperten somriures, però també desassossec. Carlota Gurt ens fa creuar l’abisme de la llibertat per una corda fluixa trenada amb desitjos i pors. Un debut literari impetuós i carregat de talent.

On trobar-la? Todos tus libros

Com a talents contemporanis m’agraden Llucia Ramis i Carlota Gurt, cadascuna en el seu estil, però m’agraden per la personalitat que destil·len els seus escrits.

Laura Huerga

Continuem una altra setmana.

Sin categoría

#UnAnyD’autores: Entrevista a Laura Huerga

L’editora

Parla’ns una mica de l’editorial Raig Verd. Que et va portar a començar una editorial?

Les meves inquietuds personals, sobretot. Era pels volts del 15M i jo treballava a una agència de borsa. Em va semblar que la meva vida no responia a la meva forma de pensar i ho vaig deixar tot per fundar l’editorial, sempre havien sigut els llibres, el que m’havia apassionat.

En els últims anys heu apostat més per la fantasia i ciència ficció, estàs contenta d’aquesta aposta?

Bé, ho hem fet des del principi, amb una proposta més subtil però amb un parell de títols per any aproximadament. Un dels primers i dels que em sento més orgullosa és El jove Nathaniel Hathorne de Víctor Sabaté, una petita joia de literatura fantàstica.

Parla’ns de la feina d’editora, com esculls els llibres que publicaràs?

Ens arriben per moltes vies: agents, editorials, premis que ens agraden, autors que seguim o blogs que llegim… Però la selecció procura sempre l’originalitat, la diversitat, no tenir la sensació que això ja ho has llegit abans… No és fàcil però és molt més divertit.

L’Ursula K Le Guin

Per què vas decidir publicar l’obra completa d’Ursula K LeGuin?

Bé, la decisió inicial era publicar Els desposseïts, un clàssic de la ciència ficció que jo considero imprescindible i que no hi era en català. En realitat, pensava que no el vendríem com alguns altres llibres que publico per convicció però que crec que no vendré. Podríem dir que junt amb Aleksiévitx (perquè va guanyar el Premi Nobel) és l’únic on m’he equivocat clarament.

Ha tingut molt bona rebuda, continuaràs apostant per les obres d’altres autores clàssiques?

Sí, però sempre en la clau de diversitat que et comentava. Per mi és molt important oferir un catàleg que al lector li sembli estimulant per tot allò que pot descobrir o recuperar, i que de cap altra manera podria tenir.

Quina es l’obra d’Ursula K LeGuin que més t’agrada?

Els desposseïts tot i que molt empatat amb tot Terramar, és difícil de valorar perquè una és ciència ficció i l’altra fantasia i és com demanar si estimes més al papa o a la mama.

Que et queda per publicar d’ella?

Per sort, Le Guin va produir una obra extensa i gaudirem uns quants anys dels seus llibres. Per aquest any, a finals de maig publiquem El nom del món és bosc, al juny Madurar a Karhide i abans de finals d’any acabem tot el cicle de Terramar tots amb traduccions de Blanca Busquets.

La iniciativa

Quina proporció d’obres femenines hi ha a Raig Verd? Creus que és important augmentar la visibilitat de les autores?

Doncs al principi vaig cometre l’error de no fixar-m’hi però ara ja procuro que sigui del 50% o més perquè sí que trobo que és molt important. El món es configura a partir de les percepcions que tenim al nostre entorn, i per considerar la literatura escrita per dones igual d’important que la dels homes han d’ocupar el mateix espai. 

Que n’opines d’iniciatives com #UNAñoDeAutoras? I d’altres com La Nave Invisible? Existeix alguna iniciativa específica per obres femenines en català?

Són iniciatives que he seguit amb molt d’interès i admiració per les dones que les van impulsar i crec que calen més iniciatives així. En català es fan llistes i potser algun club de lectura, crec que cal alguna cosa més definitiva i concreta com a proposta. Però en català, no tenim ni categoria de dones a la Viquipèdia (per exemple, jo hi surto com a editor) així que crec que hi ha molt camí a recórrer encara.

Quin canvi consideres necessari per fer la igualtat literaria una realitat?

Ha de ser un canvi social, evidentment. No només és la literatura la que ha de canviar sinó la societat. La percepció de molt homes que no llegeixen literatura escrita per dones perquè deu tractar temes de dones. O el prestigi associat a l’home per defecte. Creiem que els homes poden ser mediocres escrivint però que les dones han de demostrar l’excel·lència (com en tots els altres àmbits, esclar) i no és així. Per això és necessari que les editorials també ampliem aquests espais als nostres catàlegs i les agències en les seves ofertes, i els lectors en les seves compres, i les biblioteques als seus prestatges, i les llibreries a la seva oferta. Hem d’anar de la mà i fer el canvi possible. 

Vols afegir alguna cosa?

Diria que no, però sí donar-te les gràcies per la conversa.

Sin categoría

Razones para ver American Gods

Y otro libro que no me he leído jaja, pero si visto la serie. Así que, como dicho antes, no puedo evaluar su lealtad al producto original. Pero dado que el adaptador es Neil Gaiman en persona… Y ya he visto otra de sus versiones como Buenos Presagios, pues me atrevo a decir que esta bastante bien jaja.

Hazlo por Salim

Nativo de Oman, musulman y gay. Salim abandona toda su vida para seguir a un Jinn, cosa que le lleva a verse cara a cara con dioses. Salim es un trocito de pan, un amorsito y ojala salga en el libro porque sino me voy a enfadar.

Su odisea para reecontrarse con el Jinn, el único con dos dedos de frente de los mortales en este mundo de locos, y todo su arco en la tercera temporada, cuando el Jinn lo abandona, para encontrarse a si mismo y ser libre.

Personalmente, espero que Salim y el Jinn vuelvan a encontrarse, es la única relación explicita que vale la pena en esta serie. ¿Què le habrá pasado al Jinn?

Hazlo por Laura

Laura es la ex-mujer del protagonista, Shadow Moon, la cual muere nada más empezar la serie mientras le hacía una mamada al mejor amigo de este. Es el yin al yang de Salim.

Es un personaje perturbador, lleno de palabrotas, y con mucha mala baba. Pasa la mayor parte de la serie como una especie de Zombi vengador, que pretende cargarse a Odin.

Lo hermoso de su personaje es la exploración que se hace en la serie sobre su psicologia, y lo que la llevó a tomar esas malas decisiones como la de liarse con el mejor amigo de su marido mientras este estaba en prisión.

Lo más hermoso de todo es su relación con el Leprechaun Sweeney. Como dice Laura: La he vuelto a cagar, siempre la cago, era algo que me gustaba de ti, que tu siempre la cagabas también ( traducción libre por mi parte XD).

Espero de todo corazón, que se vuelvan a cruzar, o por lo menos de Laura encuentre ese mismo amor que le daba Sweeney en otro Leprechaun jaja.

Hazlo por Bilquis

Bilquis, la diosa del amor Mesopotámica, reina de Shiva y eventualmente parte de las Orishas yorubas. Es una deidad a la que le han arrancado todo: su valor, su esperanza e incluso su identidad. Y aunque empieza con un papel antagonico, se va recuperando a si misma poco a poco, sin ayuda de nadie, hasta acabar siendo, lo que parece, una baza importante a jugar de cara a las cuarta temporada.

De las pocas, que pese a todo ese exotismo y misterio que se lleva, siempre es sincera para con los mortales, cosa que no se puede decir de otros dioses. Yo soy nosotres.

Hazlo por Nancy e Ibis

Nancy, o Anansi para ser más exactos, es el dio araña de la mitologia africana occidental. Viajó a América junto con los esclavos, y creo que transmite la rabia de un pueblo maltratado. Como el dice: la rabia hace que pasen cosas.

Se supone que es un mentiroso, pero la verdad es que yo lo clasificaría como bueno comparado con otros dioses como Odin o Loki. Es verdad, esta enfadado, pero lo esta por una buena razón, porque a los hombres negros los han jodido. Odin solo se enfada porque le han olvidado.

Es, además, un contador de historias (que no cuentista), cosa que lo contrapone con Ibis, o Toth. Ibis es el dios de la verdad, y junto a Jaquel ( o Anubis, el cual solo aparece en los primeros episodios, pese a que se supone que viven juntos y principios tercera temporada un montón de personajes pasan por la casa…). Ambos cuentan las historias de lo que esta pasándole a Shadow.

Con la diferencia de que Toth no muestra el mismo nivel de rabia que Nancy. Se presenta como alguien más bien neutro, que no parece participar en ninguno de los eventos, más bien esta allí de fondo y hace comentarios. Bastante con su versión mitológica, el cual no juzga a los muertos (ese es Anubis y su balanza), tan solo escribe el resultado. Al fin y al cabo, la verdad es objetiva.

Hazlo por Tech Boy

Tech Boy es bastante insoportable al principio. Vas a adorar odiarlo. Es ese blanquito casi salido de la pubertad que insulta a todo quisqui.

Pero para la tercera temporada te das cuenta que hay algo más ahí. Los otros Nuevos Dioses le han manipulado. De hecho no es para nada nuevo, es muy antiguo, es la Innovación Humana. Algo que existe desde que aprendimos a controlar el fuego. Evidentemente ahora es la tecnología.

Y los Nuevos Dioses han aprovechado que ha perdido su memoria para volver la tecnología y la innovación contra los humanos.

Me ha encantado el desarrollo de su personaje. De villano insoportable, a joven con verdaderos problemas de salud mental, intentando comprender como escapar de la opresión de Mr World.

No lo hagas por Shadow, ni por Odin

Es una dirección muy interesante que ha tomado la serie. Y algo que no debe pasar para nada en el libro dado que se supone que es blanco en este.

Aquí Shadow es mestizo. Medio nórdico medio afro-americano. Y al final son esas dos identidades las que acaban chocando.

Al principio Shadow es un ex-convicto esceptico, pero segun va descubriendo a los dioses, sus fes se van dividiendo. Entre el deseo de ser importante como Odin, y su identidad como parte de una comunidad (Yo soy nosotres como dice Bilquis).

Obviamente, el cerdo de Odin, consigue para el final de la tercera temporada, que opte por el camino individualista. Y lo paga caro.

Espero que para el final consiga poder decir que Shadow es alguien por quién vale la vena hacerlo.

A Odin no, a Odin ni agua.

Sin categoría

#UnAnyD’Autores: Tornant a l’Ursula K LeGuin

I dic tornant perquè fa uns mesos ja vaig presentar-la, així que ara vaig a concentrar-me en altres cosas.

I que m’ha portat a retornar a l’Ursula? Doncs l’increíble línia editorial de Raig Verd que s’ha proposat que em gasti els calers, i esta treient totes les seves obres començant pels Desposseïts i acabant per Históries de Terramar.

I aquí em teniu demanant-me com llegiré suficientment ràpid. Doncs per algún costat haig de començar, i sera pel primer llibre.

I de que volia parlar l’Ursula amb tota aquesta saga?

Gènere i sexualitat

En La mà esquerre de la foscor (també disponible a Raig Verd) es veuen éssers ambisexuals sense una identitat de gènere binaria. Aquest món on la sexualitat només es un factor durant un molt poc petit període de l’any, és lliure de guerres i limitacions, i es vista des del punt de vista d’un home humà. Una cosa molt important donat que es va publicar en 1969.

Tot i així, malauradament era filla del seu temps. Tot i que eren individus andrógins, el pronoms utilitzats en aquell planeta eren els masculins, a més de que les relacions eren sempre heterosexuals gracies a la seva capacitat de decidir el seu sexe. LeGuin concentrava l’acció en els homes, i les seves obres solen tenir personatges femenins bastant estàtics i mai els protagonistes. Ella, eventualment va admetre que tenia aquest tip de bias, i crec que l’època en la que va viure va definir enormement la seva forma d’escriure.

Va aprendre, justament, i al 1995 va fer un relat curt sobre el planeta de La mà esquerra de la fóscor, on els pronoms eren tots femenins. I va fer igual amb Tehanu, on la protagonista passa a ser Tena. Marcant un aprenentatge, i una visió, com sempre, avançada al seu temps.

Moralitat

El desenvolupament de la moralitat esta molt marcat pel passatge a l’edat adulta dins la seva obra de Terramar. Ella creía que la fantasía era la millor vía d’introduir els joves adults en aquests temes. Com ella mateixa va dir, la seva adolescencia va durar fins als 31 anys.

La saga de Terramar es considera un viatge d’aprenentatge, on els seus protagonistes passen a l’edat adulta al temps que viatjen pel regne.

Similar es la seva discussió sobre la política. Es veu sobretot dins Els Desposseïts, amb Urras com capitalistes, i Anarres com anarquistes. Ambdues xoquen i explora els pros i contres de cada teoría.

La filosofia

Ni que més dir que sembla que LeGuin es concentra sobretot en transmetre valors morals. Ja sigui en els seus llibres destinats als adults o als més joves, tots posseeixen llargs paràgrafs que discussions silencioses on es pretén explicar les raons de certs pensaments o filosofies.

Per a persones com jo, pot ser fins i tot una mica avorrit, ja que prefereixo els actes i les converses a les llargues línies de pensament. Però no hauria arribat fins on esta avui si no fos perquè molts han trobat les seves obres instructives a més d’entretingudes.