Sin categoría

#UnAnyD’autores: Entrevista a Laura Huerga

L’editora

Parla’ns una mica de l’editorial Raig Verd. Que et va portar a començar una editorial?

Les meves inquietuds personals, sobretot. Era pels volts del 15M i jo treballava a una agència de borsa. Em va semblar que la meva vida no responia a la meva forma de pensar i ho vaig deixar tot per fundar l’editorial, sempre havien sigut els llibres, el que m’havia apassionat.

En els últims anys heu apostat més per la fantasia i ciència ficció, estàs contenta d’aquesta aposta?

Bé, ho hem fet des del principi, amb una proposta més subtil però amb un parell de títols per any aproximadament. Un dels primers i dels que em sento més orgullosa és El jove Nathaniel Hathorne de Víctor Sabaté, una petita joia de literatura fantàstica.

Parla’ns de la feina d’editora, com esculls els llibres que publicaràs?

Ens arriben per moltes vies: agents, editorials, premis que ens agraden, autors que seguim o blogs que llegim… Però la selecció procura sempre l’originalitat, la diversitat, no tenir la sensació que això ja ho has llegit abans… No és fàcil però és molt més divertit.

L’Ursula K Le Guin

Per què vas decidir publicar l’obra completa d’Ursula K LeGuin?

Bé, la decisió inicial era publicar Els desposseïts, un clàssic de la ciència ficció que jo considero imprescindible i que no hi era en català. En realitat, pensava que no el vendríem com alguns altres llibres que publico per convicció però que crec que no vendré. Podríem dir que junt amb Aleksiévitx (perquè va guanyar el Premi Nobel) és l’únic on m’he equivocat clarament.

Ha tingut molt bona rebuda, continuaràs apostant per les obres d’altres autores clàssiques?

Sí, però sempre en la clau de diversitat que et comentava. Per mi és molt important oferir un catàleg que al lector li sembli estimulant per tot allò que pot descobrir o recuperar, i que de cap altra manera podria tenir.

Quina es l’obra d’Ursula K LeGuin que més t’agrada?

Els desposseïts tot i que molt empatat amb tot Terramar, és difícil de valorar perquè una és ciència ficció i l’altra fantasia i és com demanar si estimes més al papa o a la mama.

Que et queda per publicar d’ella?

Per sort, Le Guin va produir una obra extensa i gaudirem uns quants anys dels seus llibres. Per aquest any, a finals de maig publiquem El nom del món és bosc, al juny Madurar a Karhide i abans de finals d’any acabem tot el cicle de Terramar tots amb traduccions de Blanca Busquets.

La iniciativa

Quina proporció d’obres femenines hi ha a Raig Verd? Creus que és important augmentar la visibilitat de les autores?

Doncs al principi vaig cometre l’error de no fixar-m’hi però ara ja procuro que sigui del 50% o més perquè sí que trobo que és molt important. El món es configura a partir de les percepcions que tenim al nostre entorn, i per considerar la literatura escrita per dones igual d’important que la dels homes han d’ocupar el mateix espai. 

Que n’opines d’iniciatives com #UNAñoDeAutoras? I d’altres com La Nave Invisible? Existeix alguna iniciativa específica per obres femenines en català?

Són iniciatives que he seguit amb molt d’interès i admiració per les dones que les van impulsar i crec que calen més iniciatives així. En català es fan llistes i potser algun club de lectura, crec que cal alguna cosa més definitiva i concreta com a proposta. Però en català, no tenim ni categoria de dones a la Viquipèdia (per exemple, jo hi surto com a editor) així que crec que hi ha molt camí a recórrer encara.

Quin canvi consideres necessari per fer la igualtat literaria una realitat?

Ha de ser un canvi social, evidentment. No només és la literatura la que ha de canviar sinó la societat. La percepció de molt homes que no llegeixen literatura escrita per dones perquè deu tractar temes de dones. O el prestigi associat a l’home per defecte. Creiem que els homes poden ser mediocres escrivint però que les dones han de demostrar l’excel·lència (com en tots els altres àmbits, esclar) i no és així. Per això és necessari que les editorials també ampliem aquests espais als nostres catàlegs i les agències en les seves ofertes, i els lectors en les seves compres, i les biblioteques als seus prestatges, i les llibreries a la seva oferta. Hem d’anar de la mà i fer el canvi possible. 

Vols afegir alguna cosa?

Diria que no, però sí donar-te les gràcies per la conversa.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s