#Historiesqueinspiren: Un mag de Terramar

Tornem amb Ursula K LeGuin i tot el que ens vols ensenyar, aquest cop amb una especie de Harry Potter, escrit almenys 20 anys abans.

En Ged i l’orgull dels joves

Coneixem al Ged quan es molt petit, i es sent fascinat per la seva tieta, la bruixa del poble, de la qual aprèn certs encanteris. A partir d’allà comença el seu viatge de la màgia, en especial quan s’en va a viure amb l’Ogión. Aquest es un mag fet i dret, però no es suficient per l’ambició de Ged d’aprendre la vertadera magia, cosa que el porta a estudiar a Rouke tot i ser encara molt jove.

A Rouke, amb la esperança de fer-se notar acaba ficant la pota i alliberant un ent sense nom, una ombra. A partir d’allà es veure obligat a fugir d’aquest monstre, sabent que no el pot guanyar, perquè es un ésser sense nom.

El sistema de màgia

Es una cosa preciosa. El noms tenen el poder. Com diu la Blanca, el somni de tota traductora. Les persones també tenen noms, i els amaguen per protegir-se. El Ged, es fa dir Esparver.

Es un sistema de màgia molt diferent dels que he conegut fins ara, amb prous regles, i no existeixen encanteris que et salvin el cul màgicament. De fet, els mags són grans estudiosos, ja que han de memoritzar llargues llistes de noms per poder fer la seva feina.

El Ged només es capaç d’enfrontar-se al drac perquè ha descobert el seu nom.

Que significa l’ombra?

He estat discutint això amb la traductora i l’editora. Jo creia que representava la mort. Al regne de la mort els noms no importen, i tot just el Ged convocava a algú mort quan l’ombra va arribar. Però les altres tenen altres idees.

Elles creuen que es la representació de la foscor del Ged. Aquell costat fosc que tots tenim. El qual també explicaria perquè estan connectats, d’una manera són la mateixa persona. I la importancia al final de que el Ged l’accepti com a propia.

En resum

Es com llegir Harry Potter, però 20 anys abans. Tinc ganes de seguir descobrint Terramar. L’única queixa seria el final.