Sin categoría

#UnAnyD’Autores: Entrevista a Andreu Zaragoza

L’artista

Perquè no se absolutament res de tu, excepte que ets l’artista darrera la portada de Qui tem la mort de Nnedi Okorafor. Explica’ns una mica de tu mateix.

Com vas convertir-te en artista gràfic? Quin camí et va portar fins allà ?

Des de que era petit m’agradava dibuixar i ben aviat em vaig aficionar als cómics, a llegir-los i també dibuixar les meves pròpies històries. Amb el anys també em vaig interessar pels dissenys de les portades de discos, els videojocs, l’art urbà, etc. I tot plegat em va portar a estudiar disseny gràfic. Durant uns anys em vaig dedicar a treballar exclusivament com a dissenyador, però vaig sentir la necessitat de tornar a dibuixar, la meva autèntica passió, de manera que poc a poc he anat combinant la feina de dissenyador gràfic amb la il·lustració.

Quines altres portades o feines literàries has fet?

He treballat sobretot amb l’editorial Raig Verd, i a part de la portada de Qui tem la mort també he fet les portades de llibres com la trilogia de BintiL’accidental d’Ali Smith, Design de Richard Flanagan o la recopilació d’assaigs i entrevistes de temàtica ecofeminista Per què les dones salvaràn el planeta.

Quins nous projectes tens en l’horitzó?

Actualment estic treballant en una nova portada per Raig Verd, una portada de disc per Stardust Sonata, una banda emergent de rock americana, una col·lecció de samarretes fabricades amb algues marines d’una marca anglesa que es diu Inland Sea i també el disseny de les llaunes d’una nova cervesa. Molta feina!

La Nnedi Okorafor

Com va ser crear la portada del seu llibre? Vas llegir-lo Avant de posar-te en el procés creatiu?

Normalment no em dona temps de llegir els llibres a l’hora de fer la portada, els temps d’entrega solen ser bastant ajustats de manera que em passen un resum del llibre. En aquest cas el Tono Cristòfol, director d’art, va desenvolupar principalment el concepte i jo li vaig donar forma com a il·lustració. La idea era crear una espècie de tótem que representés tant el carácter del personatge com la seva mágia i a la vegada es fongués amb el desert del fons, que és casa seva i també part d’ella mateix.

Quines coses creus que volia transmetre amb la seva historia ?

Doncs ja que ara mateix m’estic llegint el llibre (encara no l’he acabat), em dona la sensació que vol representar la lluita d’una dona per la supervivència i per encaixar dins d’una societat que d’entrada li dona l’esquena. I tot I que està ambientada en un món fantàstic, té molts paral·lelismes amb la realitat.

Has llegit més obres seves? Com Binti publicat també per Raig Verd?

També he il·lustrat la portada de la trilogia de Binti, i com la primera part és més curta, me’l vaig poder llegir (una mica en diagonal, la veritat) abans de fer el disseny. Em va agradar molt i quan acabi Qui tem la mort vull acabar de llegir la trilogia completa i sense presses!

La iniciativa

Quina proporció d’obres femenines tens a la teva biblioteca? Creus que es necessari augmentar la visibilitat de les autores?

M’agrada que em facis aquesta pregunta i a la vegada m’avergonyeix una mica perquè m’he donat compte de que la proporció d’obres femenines a la meva biblioteca és realment baixa. Crec que és totalment necessari donar més visibilitat a les autores, ja que durant molt de temps s’han menyspreat o obviat, i gairebé dona la sensació de que es considerin obres secundàries quan no és així.

Coneixes la iniciativa #UnAñoDeAutoras? En coneixes d’altres similars com La Nave Invisible?

La veritat és que no les conec, però les investigaré perquè segur que són molt interessants.

Quin canvi consideres imprescindible per fer la igualtat literària una realitat?

Crec que cal donar un toc d’atenció tant a les institucions com a les editorials, llibreries, etc. perquè fagin un esforç per posar al mateix nivell i donar la mateixa visibilitat a les autores que als autors. També com a lectors i consumidors, i a mode d’autocrítica, hem de fer l’esforç de buscar una mica més enllà de les figures literàries més conegudes, que solen ser homes, i enriquir la nostra cultura amb llibres escrits per dones.

Per un altre costat, des de fa uns anys crec que s’està avançant molt en tots els aspectes de la societat per la igualtat, cosa que també es tradueix en el món literari. Tot i que encara queda molt per fer, el panorama en general és molt millor que fa anys, i tot gràcies a les dones valentes que han lluitat per aquests canvis. Penso que tots, en general, encara hem de trencar amb antic prejudicis per avançar com a societat.

Vols afegir alguna cosa?

Només donarte les gràcies per l’entrevista i l’enhorabona per la magnífica feina promocionant la lectura!

Sin categoría

#Históriesqueinspiren: Qui tem la mort

Ha sigut un viatge horrible, però crec que necessari per exposar-me a les realitats del que hi ha més enllà del meu món conegut.

Una nova mitología

Ja vaig aplaudir a la Rebecca Roanhorse i Mai més llibres per permetre’m de llegir sobre mitologies diferents a les europees, que ja tinc una mica cansades. La Nnedi i Raig Verd ens proposen una mitología nova, inspirada en els mites Igbo. Igbo es una llengua i cultura de una part de Nigeria i Cameroon.

Diferentes llengües de Nigeria, entre elles l’Igbo

He descobert 3 mites Igbo diferents, dels quals espero poder parlar-ne en breus, però un petit resum:

  • La deessa Ani: es la deessa de la Terra, la moralitat, la fertilitat i la creativitat. Es l’Alusi més important del panteó Igbo, i en el llibre la deessa a la que tothom prega.
  • Alusi: són esperits venerats en la mitología Igbo, equivalents a deïtats.
  • Kponyungo: grans rèptils voladors que escupen foc. Venen de la etnia senufo, i el seu nom significa el cap dels morts.

Racisme i sexisme

Haig de dir, llegint aquest llibre molts vegades vaig haver de parar i dir: realment es necessari? La violencia, alimentada pel racisme i sexisme, es el pa de cada día en aquesta novela. La mare de l’Oneysonwu va ser violada brutalment, i la nena es el resultat d’això. Aquesta es insultada, apedregada, perseguida, ja no només pel fet de ser mestiza sino també pel fet de ser dona.

Després fas un estudi de consciencia i te n’adones que de fet es perquè vius en una feliç bombolla on pots esperar que els del teu voltant siguin bones persones. El món no és així, per desgracia. Vull dir, encara en sentim parlar dels mercats d’esclaus al nord d’Africa, de dones lapidades per haver estat violades, Europa no es el centre de l’univers, i per desgracia com habitant seva m’he oblidat que la crueltat, el sexisme i el racisme són el pa de cada día, i no m’haig ni d’anar gaire lluny.

Ha sigut un exercici benvingut, però dolorós. Amb una mica de sort m’haurà fet més conscient del patiment dels que no tinc devant.

El que hauria d’haver fet

Allargar el final més, o no perdre’s per tempestes de sorra si el final anava a ser així de ràpid. Després de 400 pàgines, es soluciona tot en les ultimes 50, ni que dir que em vaig quedar amb ganes d’un enfrontament com deu mana, en especial tenint en compte que se n’havia estat parlant d’aquell desenllaç tot el llibre. Es el destí dela Onye, per què al final no lluita? Es cert que es fa el punt sobre com la violencia no soluciona res, yet, el Daib es mereixia que li fotis una hostia almenys un cop en la seva vida.

En resum

Coincideixo amb Homefosc en que s’enrotlla molt en algunes coses innecessàries, i el final es massa ràpid quasi en conseqüència.
Senyalar, però que es un privilegi poder llegir sobre punts de vista diferents, en especial en els temes de raça i violencia.

Sin categoría

La víbria

Pues mi ya no tan reciente viaje a Valencia, me llevó a descubrir una figura mitològica nueva, la víbria, una hembra de dragon.

Sip, parece que su característica principal es: dragon con tetas. Creo que algun monje medieval se estará riendo de su ocurrencia. La vibría aparece sin embargo, en el imaginario de los paises catalanes. Bastante irònica, que tuviera que irme hasta Valencia para descubrirla, cuando la más famosa es la de mi ciudad, Barcelona. Y es que resulta que aparece en el escudo de la Generalitat Valenciana.

Es un ser mayoritariamente heràldico (que aparece en los escudos), y que aparece en procesiones desde el sur de Francia hasta el sur de la comunidad Valenciana.

La Vibría de Sant Llorenç de Munt

Buscando leyendas sobre esta criatura mitologica, vine a dar con esta contada por Llegendarium, que traduzco más o menos.

Se dice Guifré y otros barones, trajeron del áfrica una bestia monstruosa que escondieron en una cueva cerca de Sant Llorenç de Munt. El problema vino cuando empezó a crecer, y paso de comer animales a personas que atrapava por el monte. Momento en que Guifré no tuvo más remedio que enviar a sus soldados a matarla, los cuales, obviamente no lo consiguieron, dejando a la Vibría solo herida.

Así que Guifré no tuvo más remedio que ir el mismo. En la cruenta lucha consiguió clavarle la espada en el corazón, y la Vibría viéndose herida se alzó en el aire, cayendo muerta encima del Puig de la Creu.

Sin categoría

Crónicas de la Starraco Wars

El domingo pasado estaba en la Starraco siendo friki, pero sobre todo vendiendo en el stand de NEUH. Y aquí os cuento como fue la experiencia.

La Starraco se define como un evento de ciencia ficción y fantasia para todos los públicos. Y, sinceramente, considero la definición como muy bien acertada.
Nosotros estábamos en la parte típica de merchandising, con nuestra mesa llena de libros, postales y demás. La verdad es que lo ideal habría sido la zona de artistas, pero era chiquitina y para cuando les contacte ya estaba llena. Así que nos pusimos donde pudimos, al lado de Sweet Potter por Alba Gil, una increíble pastelería inspirada en Harry Potter y C-charms, una tienda de ropa hecha a mano, friki pero minimalista (en la que me gaste unos 70 euros porque why not? #compulsiva).

comiéndome una galleta de lacasitos rellena de nutella, by Sweet Potter

Debo decir que fue un poco chasco. Las ventas… fueron, ocurrieron. Pero no nos hicimos de oro. Aunque bueno, uno no escribe y autopublica para hacerse de oro. Cabe decir que quizás la gente nos habría mirado con más amor si fuéramos por la zona de artistas (como algunos veteranos me hicieron notar jajaja).

Los grandes triunfadores de este evento fueron los dibujos de Cano, por quién casi todo el mundo pregunto. Teníamos los originales expuestos, las acuarelas de su libro Edo y los blancos y negros de Aviones de Papel, y más de uno se paro a mirarlos, y en consecuencia supo que podían tenerlas todas por el módico precio de 3€.

En cuanto a mercha lo que todos querían eran los llaveros y las postales de Carlota, también conocida como KawaiiDream. Todos super cuquis, la cantidad de niños que compraron Monster Hunter, claramente voy a tener que leerme el cómic en algun momento.

En libros la campeona fue Caryanna Reuven, no hay ninguna duda que el título de nominadas a los premios de la Asociación Nacional de Ciencia Ficción y Fantasia es muy potente jaja. Casi se nos acabo Proyecto Alfa.

Team Neuh en el evento, de izquierda a derecha, Paula Yagüez, Paula Edith, Marina Golondria y Albert Sarlé.

Muchas gracias a los miembros de NEUH que me ayudaron en el evento, moriria si no fuera por ellos, y me encantó la experiencia con Marina y Paula. Y aún más gracias a los de NIC de dieron su tiempo desinteresadamente: Ruben Chapela y Victor Vera.

Y una vez hecha la autopromoción, hablaros del evento, que supongo que para eso habéis venido.

Decir que Starraco esta muy mimado, hecho con mucho amor, y con la participación de muchos frikis muy implicados que trajeron lo mejorcito de si mismo. Que decir que olè tu por una zona exclusiva Harry Potter con cosplayers y demás. Aunque yo la que más disfrute fue la de Star Props; no me lleve los blasters pero si conseguimos fotos promotoria jaja.

De cara al año que viene, hay que ver si podremos ir, no sé yo si podré permitírmelo, aunque quizás Marina y Albert se animen. Pero me lo pase muy bien, e hice migas con mis compañeros, que al final es para eso.

Tengo muchas ganas de seguir pudiendo asistir a eventos con NEUHm y recordad que podéis comprarnos mis libros igualmente a distancia.

Sin categoría

#Historiasqueinspiran: La daga

He acabado la segunda parte de La materia oscura, después de varios meses jaja.

La daga empieza con el punto de vista de Will Parry, el que claramente sera el protagonista, dejando a Lyra un poco en segundo plano, el cuál después de matar accidentalmente a hombre, descubre una ventana en el aire que le lleva a otro mundo.

Allí se encontrará con Lyra, la cual llego hasta el mismo mundo huyendo de su padre.

La historia tiene ciertas carencias, como cualquiera que no fuera escrita en los últimos años, los tiempos cambian y eso.

Ha sido, pero, muy interesante descubrir un poco más sobre el polvo. Desde el punto de vista de nuestro mundo: la materia oscura, hasta el hecho de que tenga consciencia. Pullman da a esos seres de partículas nombres de ángeles, y se refiere al primero como La Autoridad. Lo cual deja claro que tiene una posición bastante en contra de la Iglesia, e irónicamente, que la Iglesia Católica parece estar presente en todos los mundos de un modo u otro, reprimiendo.

La verdad es que hay momentos brutales, que me llevan a pensar que tendría en la cabeza Pullman a la hora de poner protagonistas de 12 años. Will perdiendo varios dedos de la mano, la violencia de la que son capaces los niños, dispuesto a matar, el estado catatónico en que te dejan los espantos… brrrr.

En resumen

Muy interesante, tengo ganas de ver como acaba la trilogía, pero el narrador sigue siendo muy monótono.

Sin categoría

#UnAnyD’Autores: Coneixent a Nnedi Okorafor

La meva autora de juliol em treu de la meva zona de confort, us convido a coneixer-la.

Nnedi es una autora nord-americana d’origen nigerià, nascuda a Cincinnati. A més d’escriure, també va sentir passió per les ciències i era tenista fins que una operació la va obligar a retirar-se. Ha visitat moltes vegades Nigeria, i sovint les seves histories estan centrades en el continent africà. Va guanyar els Nebula i Hugo per la seva novelette Binti al 2016.

Binti

Su nombre es Binti, y es la primera de los himba a la que se le ha ofrecido una plaza en Oomza Uni: la mejor institución de enseñanza superior de la galaxia. Aceptar esta oferta significará abandonar su casa, su familia y viajar a través de las estrellas entre extraños que no comparten su forma de ser ni respetan sus costumbres.

Lo que Binti no sabe es que el conocimiento le costará caro. Una sanguinaria raza alienígena, las medusas, amenazan su viaje y, para poder sobrevivir, necesitará la ayuda de su pueblo y de la sabiduría contenida en la Universidad.

On trobar-la? En castellà a Crononauta, i en català a Raig Verd

Per què llegir-la? Al Biblionauta diuen: Què articula avui en dia les nostres lluites? En base a què ens relacionem amb tot allò que ens envolta? Aquestes preguntes són d’importància cabdal (tot sovint) per a la ficció especulativa, ja que aquest camp ha sigut i serà sempre un terreny de joc i d’experimentació per a buscar respostes. Allò personal és polític. I Binti, de Nnedi Okorafor, ho reflecteix amb una claredat cristal·lina. 

Qui tem la mort

En un futur llunyà, a l’Àfrica de després de l’holocaust nuclear, es du a terme el genocidi d’un poble. Els agressors, els nuru, han decidit seguir el Gran Llibre i exterminar els okeke. En un d’aquests atacs, la Najeeri ha estat violada brutalment però aconsegueix sobreviure. Vagant pel desert i amb el desig de morir, ella sola pareix a una nena amb cabells i pell del color de la sorra i, instintivament, sap que la seva filla és diferent. L’anomena Onyesonwu, que significa “Qui tem la mort?” en una antiga llengua africana.

On trobar-la? En català a Raig verd, i en castellà a Crononauta.

Per què llegir-la? El Biblionauta comenta: Un dels títols més esperats —si més no, per mi— dels últims mesos, pel que fa al gènere fantàstic, era la traducció al català del Qui tem la mort de l’autora americana, d’origen nigerià, Nnedi Okorafor. És un llibre de fantasia de tipus afrofuturista que, al 2011, es va endur el World Fantasy Award a Millor Novel·la, el Premi Nebula a Millor Novel·la i el Premi Locus a Millor Fantasia de Novel·la. Encara millor: l’ha escollit Raig Verd… Amb això el que vull dir és que les meves expectatives eren altes i, potser per això, no han estat satisfetes. Anem a pams.

Bruja Akata

Sunny Nwazue vive en Nigeria, pero nació en Nueva York. Sus facciones son corrientes, pero es albina. Se le dan muy bien los deportes, pero no puede practicarlos bajo el sol. En resumen, no parece encajar en ningún sitio… Hasta que un día sucede algo increíble: ve el fin del mundo en la llama de una vela.

Lo que parecía ser una alucinación es lo que la acaba uniendo a otros tres chicos en su misma situación: tiene habilidades mágicas. Cuando Sunny y sus nuevos compañeros empiezan a seguir el rastro de un criminal que también domina la magia, lo visible y lo invisible se funden en una realidad que, como pronto descubren, no para de transformarse. Porque ¿qué significa «real» cuando lo irreal ha demostrado formar parte de la existencia?

On trobar-la? Nocturna

Per què llegir-la? Rick Riodan comenta en Goodreads: I spent the weekend with a great book: Akata Witch by Nnedi Okorafor. As you can guess, I’m a sucker for all kinds of mythology, and this middle grade/YA fantasy is steeped in the myth and magic of Nigeria.

Shuri

El mundo cayó rendido a sus pies en la película. Ahora, la hermana de Pantera Negra recibe su propia serie, escrita por la autora afrofuturista Nnedi Okorafor y dibujada por el genial Leonardo Romero (Capitán América). Con T’Challa desaparecido, Shuri da un paso al frente.

On trobar-la? Todostuslibros