L’artista
Perquè no se absolutament res de tu, excepte que ets l’artista darrera la portada de Qui tem la mort de Nnedi Okorafor. Explica’ns una mica de tu mateix.
Com vas convertir-te en artista gràfic? Quin camí et va portar fins allà ?
Des de que era petit m’agradava dibuixar i ben aviat em vaig aficionar als cómics, a llegir-los i també dibuixar les meves pròpies històries. Amb el anys també em vaig interessar pels dissenys de les portades de discos, els videojocs, l’art urbà, etc. I tot plegat em va portar a estudiar disseny gràfic. Durant uns anys em vaig dedicar a treballar exclusivament com a dissenyador, però vaig sentir la necessitat de tornar a dibuixar, la meva autèntica passió, de manera que poc a poc he anat combinant la feina de dissenyador gràfic amb la il·lustració.
Quines altres portades o feines literàries has fet?
He treballat sobretot amb l’editorial Raig Verd, i a part de la portada de Qui tem la mort també he fet les portades de llibres com la trilogia de Binti, L’accidental d’Ali Smith, Design de Richard Flanagan o la recopilació d’assaigs i entrevistes de temàtica ecofeminista Per què les dones salvaràn el planeta.
Quins nous projectes tens en l’horitzó?
Actualment estic treballant en una nova portada per Raig Verd, una portada de disc per Stardust Sonata, una banda emergent de rock americana, una col·lecció de samarretes fabricades amb algues marines d’una marca anglesa que es diu Inland Sea i també el disseny de les llaunes d’una nova cervesa. Molta feina!
La Nnedi Okorafor
Com va ser crear la portada del seu llibre? Vas llegir-lo Avant de posar-te en el procés creatiu?
Normalment no em dona temps de llegir els llibres a l’hora de fer la portada, els temps d’entrega solen ser bastant ajustats de manera que em passen un resum del llibre. En aquest cas el Tono Cristòfol, director d’art, va desenvolupar principalment el concepte i jo li vaig donar forma com a il·lustració. La idea era crear una espècie de tótem que representés tant el carácter del personatge com la seva mágia i a la vegada es fongués amb el desert del fons, que és casa seva i també part d’ella mateix.
Quines coses creus que volia transmetre amb la seva historia ?
Doncs ja que ara mateix m’estic llegint el llibre (encara no l’he acabat), em dona la sensació que vol representar la lluita d’una dona per la supervivència i per encaixar dins d’una societat que d’entrada li dona l’esquena. I tot I que està ambientada en un món fantàstic, té molts paral·lelismes amb la realitat.
Has llegit més obres seves? Com Binti publicat també per Raig Verd?
També he il·lustrat la portada de la trilogia de Binti, i com la primera part és més curta, me’l vaig poder llegir (una mica en diagonal, la veritat) abans de fer el disseny. Em va agradar molt i quan acabi Qui tem la mort vull acabar de llegir la trilogia completa i sense presses!
La iniciativa
Quina proporció d’obres femenines tens a la teva biblioteca? Creus que es necessari augmentar la visibilitat de les autores?
M’agrada que em facis aquesta pregunta i a la vegada m’avergonyeix una mica perquè m’he donat compte de que la proporció d’obres femenines a la meva biblioteca és realment baixa. Crec que és totalment necessari donar més visibilitat a les autores, ja que durant molt de temps s’han menyspreat o obviat, i gairebé dona la sensació de que es considerin obres secundàries quan no és així.
Coneixes la iniciativa #UnAñoDeAutoras? En coneixes d’altres similars com La Nave Invisible?
La veritat és que no les conec, però les investigaré perquè segur que són molt interessants.
Quin canvi consideres imprescindible per fer la igualtat literària una realitat?
Crec que cal donar un toc d’atenció tant a les institucions com a les editorials, llibreries, etc. perquè fagin un esforç per posar al mateix nivell i donar la mateixa visibilitat a les autores que als autors. També com a lectors i consumidors, i a mode d’autocrítica, hem de fer l’esforç de buscar una mica més enllà de les figures literàries més conegudes, que solen ser homes, i enriquir la nostra cultura amb llibres escrits per dones.
Per un altre costat, des de fa uns anys crec que s’està avançant molt en tots els aspectes de la societat per la igualtat, cosa que també es tradueix en el món literari. Tot i que encara queda molt per fer, el panorama en general és molt millor que fa anys, i tot gràcies a les dones valentes que han lluitat per aquests canvis. Penso que tots, en general, encara hem de trencar amb antic prejudicis per avançar com a societat.
Vols afegir alguna cosa?
Només donarte les gràcies per l’entrevista i l’enhorabona per la magnífica feina promocionant la lectura!
Miss Spoiler 