Sin categoría

#UnAnyD’Autores: Coneixent l’Amal El-Mohtar

Conjuntament amb Max Gladstone, l’Amal El-Mohtar escriu Així es perd la guerra del temps, que llegiré aquest mes.

No he aconseguit trobar gaire cosa sobre la vida privada d’Amal. Només referencies als poemes i histories que ha escrit. Se que desde 2018 es columnista del New Yorker i que ha escrit sobre mapes, dones ocell, l’alfabet aràbic i peixos cantants. La seva historia Seasons of Glass and Iron va guanyar el Nebula, el Locus i els Hugo en 2017 (triplet!).

The Honey Month

A fascinating experiment in literary synesthesia in which the scents, tastes and textures of assorted honeys are transmuted into a wordsmith’s cycle of fey mischief. These bewitching poems and stories unwind a fevered world of magic and longing and young women who chance the uncanny and gain wisdom beyond their years.

On trobar-la? Amazon

Per què llegir-la? Nicky comenta a Goodreads: A lovely collection of poetry, prose-poetry and microfiction, all inspired by different types of honey.

Estaciones de cristal y hierro

Estaciones de cristal y hierro, de Amal El-Mohtar, es un relato de fantasía ganador de los premios Nebula, Hugo y Locus. En 2021 se publicó por primera vez en español en el Matreon de Crononauta (patreon.com/crononauta). Esta edición incluye una biografía de la autora y un comentario de la historia.

¿Dónde encontrarla? Como dice más arriba, hay que ser mecenas de Crononauta.

¿Por què leerla? Chaavi dice en Goodreads: What a lovely parable of how love, guilt and gaslighting can imprison you, but then, somehow hope and support can help you cast off the shackles.

Així es perd la guerra del temps

Entre les cendres d’un món moribund, la Roja troba una carta amb la inscripció: «Cremar abans de llegir. Signat, Blava». Així s’inicia una correspondència improbable entre dues agents rivals en una guerra que s’estén fins els confins del temps i l’espai.

La Roja pertany a l’Agència, una utopia tecnològica postsingularitat. La Blava pertany al Jardí, una vasta consciència col·lectiva present en tota la matèria orgànica. Els seus passats estan amarats de sang i els seus futurs són mútuament excloents. No tenen res en comú tret del fet que són les millors i estan soles.

El que va començar sent un intercanvi d’ostentacions en el camp de batalla es converteix progressivament en un joc perillós que tant la Roja com la Blava estan decidides a guanyar. Perquè el més important a la guerra és guanyar. O no?

On trobar-la? Mai més llibres

Per què llegir-la? El Kraken comenta: “Intentant processar les sensacions que m’ha deixat “Així es per la guerra del temps”. Original, barroca, poètica, imprecisa, apassionada, surrealista. Un batibull que va de menys a més. No deixa indiferent”

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s