Ja vaig dir que hi tornaria, no? En la ressenya de Qui tem la mort. Doncs aquí ve el análisis d’una altre figura mitològica: els alusi.

Segons la pàgina de Viquipedia, els Alusi o Arusi són esperits venerats per les religions Igbo. Hi han múltiples, i cadascú compleix una funció. Hi ha per exemple Agwu, l’alusi de la salut i la divinació, molt diferent de la representació que se li dona en la novel·la.
En la historia de la Onyesonwu les persones poden tenir un alusi, que els permet distanciar-se del seu cos i viatjar a llocs increíbles. Es el cas de la mare de l’Onye.
Però en la mitologia representen les forces de la natura, tenen sacerdots; els Dibia i es comuniquen amb ells a travers de l’adivinació o ájà. Tot i ser divinitats, són menors comparades amb Chineke, que és el deu principal del sistema Igbo, i tots els Alusi són a la seva vegada representacions d’ell.
Tots els alusi brollen d’Ala (a no confondre amb Allah del panteó islàmic), un esperit que representa la Terra, i que és una part de Chineke. Normalment, degut a la seva connexió amb la natura, es poden trobar el seus temples als boscos, associats a arbres específics. Se’ls considera de temperament calent, així que la gent els evita tant com pot, i només els sacerdots s’encarreguen de la manutenció dels altars.
I qui és Ala?
Ala també surt en el llibre com una deessa protectora. En la mitologia Igbo es el esperit femení de la terra, responsable de la moralitat, fertilitat i els ancestres morts que viuen dins el seu ventre.

De fet es l’Alusi més prominent i quasi cada poble Igbo posseeix un altar en el seu honor. Tota la terra es sagrada, perquè tota la terra es Ala, i per exemple algú que ha tingut una «mala mort» no té el dret de ser enterrat, per a no ofendre-la, i aquest no podrà ser un ancestre. El cordó ombilical dels nens es guarda i s’enterra sota un arbre, per representar la seva connexió a la terra.
La pitó reial es considerada una representació d’Ala, i si es troba en una casa es considera que aportarà fortuna. En conseqüència esta prohibit matar les pitons, i si es fa es deu dur a terme un funeral i enterrar-les com si fossin familiars.

Una respuesta a “#Milvusliterarius : els Alusi”