Sin categoría

#Historiesqueinspiren: Així es perd la guerra del temps

He acabat amb bastant antelació, però és que es tracta d’un llibre bastant curtet per als que us doni pal alguna cosa més llarga.

La guerra a travers del temps, una paradoxa?

La premissa de la història és que dos futurs diferents lluiten per existir a través del temps. Les agents deuen treballar per aconseguir que el seu sigui el futur definitiu. Però no es tracta d’una sola línia temporal, com expliquen elles en certa manera, hi ha una infinitat de fils, que es trenen entre ells i es creuen, un millar de futurs possibles.

Aquí s’introdueix un concepte similar al multiverse de Marvel. Que el temps no és una línia recta, i el futur no està predeterminat, cosa que permet l’existència de diferents realitats. I com amb la sèrie Loki, les agents Roja i Blava, s’enfronten per aconseguir un cert ordre, segons les consignes dels seus futurs respectius.

Enemies to lovers?

Està clar que la Roja i la Blava són enemigues. Formen part de futurs diferents, tenen objectius clarament oposats, i comencen la seva relació reptant-se l’una a l’altre. Però al mateix temps són ens solitaris, agents en el temps, sense companyes o amics propers, cosa que fa que mentre es van coneixent, la seva relació creixi com una planta. Passen d’enemigues o rivals a conegudes, s’expliquen coses que ningú altre sap d’elles, en la confiança que si l’altre hagués de desvelar els seus secrets, seria jutjada per mantenir correspondència amb l’enemic, i a mesura que aprenen l’una de l’altre creix alguna cosa que descriuen com amor.

Poden dos essers que mai s’han vist estar enamorats?

La resposta és sí. No hi ha potser centenars d’històries d’amor per correspondència, a distància. En el món actual, on els directes són el pa de cada dia potser xoqui a alguns que dos ens, que mai s’han vist les cares, puguin desenvolupar una relació similar; tan pròxima.

Aquí és on incideixo en el poder de la paraula. La de vegades en què he sentit que alguna novel·la em parlava directament a mi… I en les relacions romàntiques asexuals; podrien dir-se que es tracten d’ens asexuals? No crec que tinguin temps a buscar-se etiquetes. El que vull dir és que és molt fàcil enamorar-se sense que hi hagi un contacte físic pel mig.

Un futur comu

En voler estar juntes els seus futurs acaben castigant-les. La Blava mor, i la Roja és encarcelada i torturada. Però en un món on el temps no acaba sent lineal, les coses es tergiversen i s’evoca la possibilitat que ambdues puguin crear un futur comú, que no faci part ni d’un bàndol ni d’altre, encara un altre línia temporal en la infinitat.

En resum


Una historia d’amor a travers del temps, que m’ha deixat amb més preguntes que respostes.

Una respuesta a “#Historiesqueinspiren: Així es perd la guerra del temps

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s