El Lluís Delgado és traductor, i ha traduit conjuntament amb la Rosa Borràs, Així es perd la guerra del temps d’Amal El-Mohtar.
El traductor
Comencem per conèixer-te, com vas acabar treballant de traductor? Va haver-hi alguna obra que et fes decidir-te a estudiar aquesta carrera?
Inicialment, em vaig inclinar per la carrera de traducció perquè havia estudiat anglès des de petit per iniciativa dels meus pares. La llengua em fascinava i semblava una opció natural. Com tanta gent, no em vaig matricular gaire convençut d’haver encertat la llicenciatura que més m’agradava, però durant el primer curs vaig conèixer professors i professores com l’Eduardo Mendoza, la Isabel-Clara Simó o l’Olivia de Miguel, que em van encomanar l’entusiasme per les lletres i em van decidir a decantar-me per la traducció literària.
Quines altres obres has traduït apart d’Així es perd la guerra del temps ?
Col·laborant amb la Rosa Borràs he traduït obres com Ready Player One (Columna), No és país per a vells (Edicions 62) i Més Plató i menys Prozac (Ediciones B), entre d’altres, i en solitari novel·les com La tierra permanece (Gigamesh), Les lluminoses (Mai Més) i Un lloc al món (Columna).
Quins són els teus generes de lectura preferits quan no treballes?
Llegeixo tota mena de gèneres, però els còmics, la literatura fantàstica i la ciència ficció sempre han estat la meva debilitat.
L’Amal El-Mohtar
Com va ser l’experiència de traduir Així es perd la guerra del temps a quatre mans?
Com que la Rosa i jo som amics i havíem treballat plegats en moltes traduccions, ens va ser relativament fàcil coordinar-nos per traduir aquesta obra, cosa que va resultar molt útil per encarar un text tan complex. L’única diferència va ser que, en comptes de traduir el llibre dividit simplement en dues meitats, ens vam assignar un personatge cadascun i vam anar intercalant fragments més breus de traducció per respectar la tècnica amb què es va escriure la novel·la. En acabat, per ajustar la coherència vam fer un parell de revisions més que de costum.
Que n’opines de la novel·la? T’ha agradat? Quin missatge intentava transmetre l’Amal?
La novel·la em sembla fascinant perquè, en un text considerablement breu, aconsegueix encabir un volum de contingut notable. És una d’aquelles obres en què no hi ha paràgrafs superflus, i constantment hi trobem referències a la cultura popular, imatges evocadores o reflexions poètiques expressades amb una falsa senzillesa que permet fer volar la imaginació a qui llegeix el text en comptes de guiar-lo per un camí estret. L’Amal El-Mohtar i en Max Gladstone han declarat en diverses entrevistes que la col·laboració es va convertir en una mena de competició amistosa en què una frase inspirada d’un es convertia en un repte que l’altre intentava superar, i trobo que això va contribuir a mantenir el ritme de la novel·la en tot moment.
Quant al missatge, l’Amal ha dit en alguna ocasió que els cridava l’atenció tractar la naturalesa de la correspondència, una activitat en la qual qui escriu una carta l’envia a una persona que encara no existeix, que llegirà el que ha escrit un remitent que ja ha deixat d’existir. D’altra banda, l’obra transmet un missatge clar contra la guerra, què en la novel·la és una lluita estèril i sense cap sentit, condemnada a no tenir mai un guanyador.
Has llegit altres obres de l’Amal? O del seu co-autor Max Gladstone?
Tinc les seves obres a la pila dels pendents, però m’interessen especialment els relats curts de tots dos, especialment Seasons of Glass and Iron, de l’Amal, que va fer triplet en guanyar els premis Nebula, Locus i Hugo.
La iniciativa
Quina proporció d’obres femenines tens a la teva llibreria? Creus que és necessari augmentar la visibilitat de les obres femenines?
A la meva col·lecció, els autors masculins encara superen per molt les dones, tot i que la diferència va minvant gràcies, entre moltes altres, a les noves edicions d’obres de l’Octavia E. Butler, de Mai Més, o de l’Ursula K. Le Guin, de Raig Verd.
Trobo que és imprescindible augmentar la visibilitat de les obres escrites per dones. Per més que considero que es van fent passes en la direcció correcta, és evident que el desequilibri encara és molt real i encara queda molta feina per davant.
Que n’opines de la iniciativa #UnAnyD’Autores? I d’altres similars como #Adoptaunaautora o La Nave Inivisible? Les coneixes?
Coneixia la iniciativa #Adoptaunaautora, i ara segueixo #UnAnyd’Autores i La Nave Invisible. Em semblen iniciatives formidables per promoure les obres femenines. Si volem un canvi tangible en la visibilitat de les obres escrites per dones, considero que la tasca activa de promoció és imprescindible per educar els lectors i crear una demanda més marcada d’aquests continguts.
Quin canvi consideres imprescindible per fer la igualtat literària real?
Penso que una de les millors notícies per a la igualtat en l’àmbit editorial és l’aparició d’editorials amb una clara vocació feminista com Mai Més o Males Herbes, entre moltes altres. Tot i que encara hi ha un llarg camí per recórrer, les edicions atractives d’obres escrites per dones amb una promoció molt activa tant en xarxes com a llibreries, unida a la publicació d’un volum creixent de literatura juvenil escrita per autores pot encetar un canvi de mentalitat fluït que ens acosti més a la igualtat real.
Vols afegir alguna cosa?
Per acabar, voldria esmentar la importància de la tasca d’editores com la Judit Terradellas (Mai Més), la Iolanda López (Fanbooks) o la Laura Huerga (Raig Verd), que actualment aposten decididament per un món editorial més igualitari i contribueixen amb edicions atractives a la millora de la visibilitat de les obres escrites per dones.
Miss Spoiler 