Sin categoría

#UnAñoDeAutoras: Les autores més recomanades de 2021

Menudo añito dejamos atrás. Miedo me da pensar en el que esta por llegar. Peor tras otro año más de #unañodeautoras, vuelvo con las autoras que más han salido nombradas durante el 2021.

Alice Oseman, Heartstopper

Dos chicos se conocen. Se hacen amigos. Se enamoran. ¿Por qué nos empeñamos en hacer complicadas las emociones más sencillas? Esta historia de amor entre dos chicos, uno de ellos declaradamente homosexual y el otro en vías de autodescubrimiento, nos recordará que hay primeros amores frágiles como el cristal y memorables como el diamante. Con los titubeos propios de cualquier amor adolescente, Heartstopper responde a la manera de sentir de los jóvenes reales, con una visión abierta, natural y sensible sobre el amor y la identidad sexual, sin perder nunca la delicadeza y la emoción.

¿Què opina Arien? Una serie de novela gráfica que me cautivó por la buena representación bisexual y trans. No hay apenas drama, todo fluye bastante bien y la relación romántica de los protagonistas es tiernísima.

¿Què opina Lluís? Una sèrie de còmics que recullen la història d’amor entre en Nick i en Charlie que aborda el col·lectiu LGTBI+ amb una naturalitat que defuig els dramatismes innecessaris.

¿Dónde encontrarla? Todos tus libros

Nnedi Okorafor, Qui tem la mort/Quién teme a la muerte

En un futur llunyà, a l’Àfrica de després de l’holocaust nuclear, es du a terme el genocidi d’un poble. Els agressors, els nuru, han decidit seguir el Gran Llibre i exterminar els okeke. En un d’aquests atacs, la Najeeri ha estat violada brutalment però aconsegueix sobreviure. Vagant pel desert i amb el desig de morir, ella sola pareix a una nena amb cabells i pell del color de la sorra i, instintivament, sap que la seva filla és diferent. L’anomena Onyesonwu, que significa “Qui tem la mort?” en una antiga llengua africana.

Que n’opina l’Eloi? Fantasia africanista que promou el paper de la dona a la vegada denuncia les tradicions i el patriarcat.

Que n’opina la Laura Huerga?

La meva experiencia: Coincideixo amb Homefosc en que s’enrotlla molt en algunes coses innecessàries, i el final es massa ràpid quasi en conseqüència.
Senyalar, però que es un privilegi poder llegir sobre punts de vista diferents, en especial en els temes de raça i violencia.

On trobar-la? Raig Verd Editorial/¿Dónde encontrarla? Crononauta

Octavia E. Butler, Alba

Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Recorda la pèrdua del seu marit i el seu fill, i una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. També sap que, com la resta de la humanitat, ella va estar a punt de desaparèixer. Però no ha estat així. No recorda quan la van rescatar, ni qui ho va fer. Ara, sana i estàlvia, Lilith és sotmesa a llargs períodes de son induïda. Durant els pocs moments en què roman desperta, ho fa en una petita habitació sense finestres ni portes. Qui són els seus captors? Per què l’han rescatat? Hi ha més supervivents com ella? Què ha passat amb la Terra? I potser el més important: què li demanaran a canvi de mantenir-la amb vida?

Que n’opina l’Eloi? Un clàssic dels contactes extraterrestres des d’una perspectiva enterament femenina.

Que n’opina la Laura Huerga?

La meva experiencia: Haig de dir que si hem passes això jo seria team oankali. Els humans no es mereixien que els salvessin de l’extinció.
Un llibre super xulo que exposa conceptes com la identitat d’una especie, la manipulació genética i extraterrestres que semblen anemones.
E-N-A-M-O-R-A-D-A
Saps que un llibre es bo quan «fantaseixes» amb ell en meitat de la nit.

On trobar-la? Mai més/¿Dónde encontrarla? Todos tus libros

Suzette Haden Elgin, Llengua materna

En un futur no gaire llunyà s’han derogat els drets de les dones: depenen en exclusiva dels homes i el seu paper en la societat és merament marital. Només a les Nissagues, poderoses famílies que ostenten el poder econòmic gràcies a la seva capacitat per negociar amb espècies alienígenes, tenen un major grau de consideració social. Tot i això, viuen sota el jou implacable dels homes, atemorides i sovint maltractades. Al cor dels Casals, les comunitats en les quals s’organitzen les Nissagues, s’hi troben les Cases Ermes; en aquest indret es forjarà la revolució de les dones.

Que n’opina l’Eloi? Llenguatge femení en una novel·la distòpica més interessant que d’altres d’autores més famoses. Brutal.

Que n’opina la Laura Huerga?

On trobar-la? Chronos/¿Dónde encontrarla? Todos tus libros

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s