Durant el festival 42 vaig sentir per primer cop el nom d’un mite català, el Dip, i aquí em teniu investigant-lo.

El dip es un gos demoníac de la mitología catalana. Es diu d’ells que s’alimenten de la sang de persones i ganat. Només sortien de nit i n’eren especialment a risc el borratxos. Hi ha el poble de Pratdip, on es diu que hi habitaven aquestes besties.
Existeix una historia escrita al 1960 per Joan Perucho, justament sobre un vampir de Pratdip, que podia adoptar varies formes, entre elles el gos. D’allà es va popularitzar fins a fer part de l’escut del poble.
Altres mites similars
Tenim el Chupacabra mexicà, famós i que tothom coneix. Però també comptem amb le Guayota, de Tenerife, un esser maligne amb forma de gos llanut. O el Tibicenas, de Gran Canaria, gossos malignes. O si volem quedar-nos a les Ameriques, hi ha el Cadejo, un gos espectral de gran mida de Costa Rica.
