L’última lectura de l’any, que potser deuria haver deixat per un altre moment.
Terror? Horror? Thriller?
La veritat es que jo anava amb una mentalitat a llegir a King, que seria de Terror, que m’eriçaria la pell i faria que dormís amb una llumeta encesa. No va acabar de ser el cas. Suposo que el terror fins a cert punt es pitjor en la película, on no tens tant de temps per racionalitzar el que esta passant, però la veritat es que en molts relats, tenia la impressió que King tirava més cap al horror i el gore que cap al terror.
Torn de nit mateix, el que dona el nom al dit, va de un grup de treballadors que durant una nit descobreixen un sota-soterrani, i que en anar-lo a investigar es troben un niu de rates mutants amb característiques de rat-penat i cucs.
Altres semblaven més aviats misteris, tot i que sempre amb algún monstre al darrera.
Relats llargs
No sé si relat es la paraula més adequada, alguns si que ho podrien ser, altres són increïblement llargs, al nivell de creure’ls una novelette. Vaig haver de fer esforços per acabar algunes histories en una mateixa nit, i tot i així a vegades trobava la resolució decepcionan.
Perquè es un gran autor
Puc veure perquè apareix en els best-sellers cada dos per tres (encara no com ha escrit tants llibres). La seva prosa enganxa, hipnotitza, es com estar allà assegut, veient el cuc gegant passant per entre els arbres, o els vampirs convidant-te a sortir del cotxe.
En resum
Moltes històries juntes, algunes m’han agradat més que altres. Però puc veure perquè el King es tan venut.
Miss Spoiler 