Sin categoría

Drac o Dragó, quina es la diferencia?

Llegint la novela publicada per Mai Més de Terry Pratchett: Guàrdies! Guàrdies! M’ha cridat l’atenció una diferenciació que fa Lady Ramkin entre Drac (Draco nobilis) i Dragó (Draco vulgaris). I vet aquí que vaig a investigar al respecte.

Drac es defineix com: Animal fabulós alat, molt gros, de color verd i amb escates a la pell, que treu foc per la boca.

Dragó es defineix com: Rèptil semblant a la sargantana, de cos allargat i pell escamosa, de color gris amb taques fosques, que té una membrana adhesiva als dits que li permet enganxar-se amb facilitat a les superfícies i pujar per les parets.

Aquí ja veiem la increíble destresa traductora de l’Ernest Riera. El dragons són criatures reals, ésser mundans amb els que compartim la terra, els dracs per força han d’ésser alguna cosa màgica.

Al llibre de Terry Pratchett, els dragons són en si mateixos també una curiositat de la natura amb una base metabòlica interesantíssima. Necessitaria un llibre sobre la seva biología tan particular, i com funcionen exactament els seus 9 estomacs. Es un estomac grand dividit en 9 cavitats com el de les vaques o es tracta de 9 òrgans separats? Quina reacció química se suposa que passa en cadascun d’aquells?

Però tornem al drac. S’explica que a nivell de biología són bàsicament el mateix els dragons i els dracs, amb la diferencia de que com el drac «menja» màgia, és molt més estable que el dragó que esta constantment a una mala digestió d’explotar.

També se’ls reconeix una inteligencia propera a la humana, tot i que diferent. No es desenvolupa gaire, però si que es veu que pot comunicar-se en paraules (mentals) amb certs humans. Lo qual no demostra la capacitat màgica del drac, sinó que es capaç no només de formar idees similars a paraules, sino de seguir comprendre fins a cert punt i seguir costums humanes (amb la lógica absurda característica de Pratchett). Podria ser la màgia el que els hi permet aquesta inteligencia? De la mateixa manera que els fa més grans i estables?

M’encanta que s’horroritzi amb el comportament huma. Quan diu: Nosaltres érem dracs. Se suposava que havíem de ser cruels, arters, despietats i terribles. Però això si que t’ho puc dir simi, nosaltres no vam cremar ni torturar ni esquarterar-nos mai els uns als altres, i en vam dir moralitat. (#chills, aplausos a Ernest i a Terry) Doncs sí, el drac pren foc a mitja cuitat i reclama que li donen de menjar verges, però es que és un drac, es el que ha de fer. L’horror és que els humans s’ho facin els uns als altres.

(Comentar que el Terry es especialista de fer crítica social en la seva fantasia. Hi ha un paràgraf molt interessant sobre política econòmica protagonitzat pel capità Vimes, sobre com el sistema esta fet per que el pobre segueixi sent pobre)

Segueixo sense tenir molt clar d’on venen els dracs, i no tinc temps per posar-me a estudiar biologia profunda. Només dir que m’encanta la representació que fa Pratchett.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s