Sin categoría

#Historiesqueinspiren: Tehanu

La quarta part de Terramar.

La Tenar cuida de la misteriosa Therru, una nena esguerrada a qui va salvar de les ferides de les flames i a qui ha donat una llar. Quan sent la crida de l’Ogion, corre al seu costat junt amb la Therru, de qui no se separa mai. Mentrestant, espera l’arribada de l’Arximag de Terramar, en Ged, que potser ja no és qui ella havia conegut. El que no saben és que la Tenar i la Therru seran la clau per a la llibertat de Terramar.

Una dona a Terramar

La mateixa LeGuin confesa que fins ara les histories no s’havien centrat en com una dona viu a Terramar. La primera i la tercera tenia com a centre un home, i a la segona, Tenar compartia escena amb el Ged. Aquest però es concentra quasi exclusivament en la Tenar, i la seva filla adoptiva Therru.

Han passat molts anys des dels esdeveniments de les Tombes d’Atuan. La Tenar, després d’arribar a Gont, va decidir casar-se amb un granger i tenir una vida de dona corrent. Però després de que els seus dos fills marxin, i el seu marit morí, s’enfrontarà a la petita crisis d’identitat d’haver de replantejar la seva vida.

M’he sentit increïblement identificada amb la Tenar, ja no només com a dona, sino com a dona que ja deuria tenir la vida ben establerta, però que encara ha de buscar el seu lloc en l’univers de les coses. En un univers bastant hostil. Al llarg de la historia, la Tenar reflexionara sobre la posició de la dona en aquell món, com només poden ser bruixes o mares, com se les educa per passar vergonya.

La contra-posició amb el Ged

Ged apareix en aquest llibre, com un fetiller que ha vençut la mort, tornat a la vida, però ha estat obligat a renéixer com algú sense poder. Es divertit veure algú tant centrat, amb tant de control sobre la seva vida, perdre-ho tot i veure’s obligat a continuar. «Els homes són com una nou, quan es buidant de poder ja no els hi queda res».

Igual que ella, el Ged ha d’aprendre a recomençar de zero, i a diferencia d’ella no ho acceptarà amb resignació. Plorara, sera melodramàtic i molt més.

Les injustícies de la Therru

El nom de la Therru significa cremada, degut a la terrible deformació que algú li va fer sent només una nena. Encara una nena, s’està recuperant de les lesions, tant físiques com emocionals. Ha d’aconseguir guanyar força, i sobretot deixar de tenir por del món.

Una cosa interessant de Terramar es que la jutgen pel seu aspecte, amb la excusa que l’exterior mostra l’interior. I si es tant lletja deu ser per alguna cosa. Més d’un home pregunta: que ha fet la Therru? Com assumint que estar així es culpa seva.

Aquí hi han dues coses que em criden l’atenció. La primera es que no es el primer personatge mutilat de terramar. El Ged mateix te la cara marcada amb cicatrius, i tot i així rara vegada se les ha descrit com un signe d’una foscor interna (més que ell mateix). Cosa que mostra un doble estàndard en la bellesa, ja que en un home les cicatrius no es veuen tan malament.

Segon es el record de les dones cremades amb acid a l’Orient Mitjà. I com aquest acte tan horrible es dut a terme pels homes amb l’objectiu de salvar l’honor de la dona. Em pregunto si la LeGuin tindria en ment allò quan ho va escriure, i si descobrirem els vertaders motius dels homes per haver fet això a la Therru.

En resum

Es veu molt clar el canvi i l’aprenentatge que va tenir la LeGuin en els anys entre la Costa més llunyana i Tehanu. Es la veu d’una dona en un món d’homes.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s