Aquest mes estic re-llegint Porta Coeli, l’ordre de Santa Ceclina. Vaig llegir-lo per primer cop a tercer d’ESO, i la veritat es que ja recordava més aviat poc d’ell. El llibre comença, justament amb la captura d’un unicorn, un unicorn d’allò més estrany. Cosa que em porta a explorar el mite d’aquests èquids, i els seus orígens mitològics.

Crec que no fa falta que descrigui els unicorns, molts ja deuen saber quin aspecte tenen, i si no poden limitar-se a mirar la imatge. Si que haig de dir que tot i ser molt present en la literatura medieval cristiana, ja s’havien descrit animals similars en temps grecs i fins i tot neolítics.
Les primeres criatures compatibles amb l’unicorn venen de representacions de l’Edat de Bronze, de la zona de Pakistan. La seva representació sembla més la d’una vaca amb un sol corn al mig del front.

Se suposa que podria representar el poder d’un grup de comerciants, però la seva significació o historia estan perduts en el temps.
El grecs si els descriuen, els creien originaris d’India. La primera descripció feta va ser per un grec a Persia, justament. Els creien éssers reals, amb la carn massa amarga per menjar-se.
En aquells relats era més aviat un críptic que un ésser mitològic. El descrivien perquè el veien, i alguns historiadores consideren que es referien al rinoceronts o a l’oryx. Era considerada una bestia terrible, que mai ningú podia capturar amb vida.
En les fabules medievals es quan comença amb el mite de que només una verge el pot domar o capturar. Relacionant-ho amb la verge María i Crist, cosa que el va fer famós en representacions tant cristianes com seculars.

Amb el temps es va convertir en la representació de la pureza i el matrimoni. Però la seva presencia en l’art religiós desapareix després del concili de Trent, i passa a ser un animal del folklore.
Aquí, un cop més, Marco Polo, en els seus viatges per Àsia va tornar a confondre el rinoceront amb l’unicorn.
A Porta Coeli, l’unicorn es més proper a un ase, però com es veu la consciencia de l’animal blanc i pur no era pas tant forta en els seus orígens. Era més aviat un animal més aviat poc agraciat.
Em queda per descobrir si aquest unicorn també posseeix alguna capacitat sanadora (no aconsegueixo recordar-ho), cosa que podria ser donat que tots els mites fins ara han parlat d’aquesta qualitat.
