Sin categoría

#Historiesqueinspiren: La mà esquerra de la foscor

Degut a la proposta que fa la Susana Vallejo vaig decidir posar en pausa la saga de Terramar per llegir un altre dels seus llibres: La mà esquerra de la foscor.

Més temes polítics en planetes llunyans

La primera obra que vaig llegir d’Úrsula K LeGuin va ser Els desposseïts; una crítica dels sistemes polítics principals en el món, a travers de dues societats en dos planetes separats. Es pot notar la continuïtat d’aquesta línia de discussió social en aquesta segona obra.

A Hivern o Gethen, el continent principal esta dividit entre dos sistemes polítics bastant diferents: una monarquia totalitaria, y un sistema similar al comunista. Dic similar al comunista perquè tampoc estic gaire familiaritzada amb el tema, però si recordava molt al sistema super burocràtic i secretista que s’utilitza per descriure la Unió Soviètica.

Un cop més l’Úrsula dona una visió des del punt de vista d’un extra-món. El Genly ve d’un planeta a 17 anys de trajecte de Hivern, i ha d’aprendre a moure’s entre les gents. Els karhidesos, el país monàrquic tenen estrictes normes de protocol (shifgrethor), però una personalitat acceptant, típica de gent que en general no competeix, sino que colabora entre ells.

Mentre que els orgotas, no són ni de lluny tant austers, ja que les riqueses estan més repartides, però si molt més conspiradors. No pots deixar el teu rang a la teva descendencia, així que cada individu es increïblement egoista.

Clarament no hi ha tanta carrega critica com als Desposseïts, però no treu que sigui una obra amb dos sistemes polítics, que es comparen.

El génere

Com bé explica Genly, ell prové d’un món binari, com el nostre, on el sexe biològica, i en conseqüència el genere són inmutables. Però a Gethen, les persones són, d’un punt de vista biològic, hermafrodites. Tenen la possibilitat d’ocupar les funcions biologiques del mascle o la femella.

La major part del temps són ageneres a més d’asexuals. Són persones sense desitjos sexuals de cap tipus, i que no tenen una aparença clarament definida d’home o dona. De fet, tot i que el Genly decideix utilitzar el pronom masculí per a tots com a defecte, si que indica en molts moments que un o altre gethenia posseeix un aspecte més o menys femení, cosa que varia dins el mateix individu.

Degut a això el seu sistema econòmic i cultural no gira al voltant del genere. Un no es queda a casa a cuidar dels nens per ser dona, o va a caçar per ser home. A finals dels anys seixanta, l’Úrsula ens proposava un món literalment no binari, on la regla era el neutre.

Cada cert temps, de forma cíclica, entraven en kémmer. Que es podria interpretar com a cel. Moment en que adoptaven una forma sexualitzada, d’home o dona, i s’aparellaven. Un podia ser un cop el pare, i el següent cop quedar-se embarassat i ser la mare.

L’Úrsula trobo, es centra molt en la política d’aquests dos països, i en l’amenaça de l’arribada d’un esser interplanetari, quan podria escriure un llibre només en com els diferencia això del món conegut.

Gracies a que el sexe no es la base de la seva identitat, tot i estar endarrerits en moltes coses, si han desenvolupat maneres anticonceptives i esta ben vist utilitzar-les si no es volen reproduir (tingueu en compte que escric això quan USA ha fet l’avortament ilegal). No existeix un sexisme en si, i cap persona veu limitades les seves capacitats de treballar, formar-se o ascendir pel fet de poder o no portar un nen a la panxa. Es més, els sistemes de famílies (més aviat funcionen com clans) són matriarcals, i això prenent en compte que cada individu tindrà nens que es quedarán a la familia, i nens que pertanyeran a la familia de la seva parella en aquell moment, o kemmerant. Existeix la monogamia, per als que l’ecolleixen, però si no cadascun es lliure de buscar una parella nova amb cada kémmer.

Sento que la comunitat no binaria podria fer-la la seva bandera. I m’enfurisma que la gent critiqui l’obra per no mostrar relacions homosexuals o utilitzar el pronom masculí. Sembla que no tenen en compte que l’Úrsula ho va escriure al 1960, on els pronoms neutres encara no existien. I que es clar que no mostrara una relació homosexual, si totes les relacions d’aquell planeta no es poden considerar ni homosexuals ni heterosexuals.

Un món cruel, un món gelat

Tot i totes aquestes fites, que ens semblen als joves LGTBQ i aliats d’ara, tant naturals per als gethenians. El seu món es increïblement cruel. Es tracta d’un món en una edat de gel, on la supervivencia es dura. Se’ns presenta el racisme entre dos pobles que almenys, des del punt de vista del Genly, no tenen cap diferencia; camps de concentració per a presoners, la desesperació d’un poble en general pobre, i el fred com a teló de fond.

Sent un paradís per tots aquells del nostre món que no s’identifiquen amb cap gènere, o simplement amb les expectatives que cada gènere proposa, dubto que ningú voldria anar a viure allà.

Em recorda enormement a Anarres, un món desèrtic, on la manca de recursos treu una part molt compasiva de la gent, sense permetre que els seus habitants abandonin la desesperació. I potser un avís, que no crec possible donat quan es va escriure el llibre, d’aquestes dues possibilitats a les quals ens haurem d’enfrontar els humans eventualment. Amb el canvi climàtic, podem estar a les portes d’un Anarres o un Gethen, on els nostres sistemes polítics actuals clarament no serviran per a res.

En resum

Em queden grans reflexions sobre la posició del gènere en les nostres relacions.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s