L’autora
Parla’ns una mica de tu, ¿com vas convertir-te en conta-contes? ¿En que consisteix? ¿Què et va inspirar?
Vaig descobrir la narració oral quan estava estudiant Filosofia a la UB. Hi havia un tríptic que parlava d’un curs impartit per Numancia Rojas (una magnífica professora i narradora que va morir fa poc). M’hi vaig apuntar i des de llavors és una mica com casa. La narració oral et dona la possibilitat de donar veu als contes, de poder-los pintar amb els gestos, amb els silencis. Hi ha narradors que treballen sobretot amb el conte infantil, n’hi ha que fan repertori propi o de tradició oral, i hi ha d’altres, com jo, que ens dediquem sobretot al conte literari. Quan vaig descobrir que podia fer sessions de contes on em podia posar a la pell de les històries d’Edgar Allan Poe, Ray Bradbury, Mario Benedetti o Patricia Highsmith, entre d’altres, no vaig dubtar. Podia unir dues de les meves passions, els contes i l’escenari, i des de llavors és una de les moltes facetes de la meva vida. És un plaer poder compartir històries d’aquesta manera, perquè les fas una mica més vives, arriben d’una forma diferent als oients i a més, a vegades aconsegueixes que hi hagi gent que descobreix autors o autores que no coneixien.
¿Com vas viure la publicació de la teva primera obra? ¿Alguna recomanació per als escriptors novells?
Va ser una experiència curiosa. No m’ho acabava de creure, perquè em va permetre anar a diversos instituts a parlar del llibre amb els alumnes, i, sincerament, poder compartir la lectura d’un llibre és una de les experiències més enriquidores que hi ha. Aprens un munt sobre la mirada de l’altre i sobre com els lectors reben una història.
¿Recomanacions per a escriptors novells? No crec que pugui dir res que no hagi dit ja molta gent: llegir molt i no deixar d’escriure encara que la cosa sembli que no surt a la primera.
Afecten els estudis de Filosofía en els temes que toques a les teves histories?
Sincerament, no ho sé. Vaig estudiar Filosofia perquè m’agrada qüestionar les coses, fer-me preguntes constantment, des de ben petita. Suposo que d’alguna manera sí que s’escolen per les meves històries, però no de forma molt obvia, perquè les preguntes són el disparador que provoca que tingui ganes d’explorar un tema.
La seva obra
T’has concentrat molt en els relats i contes, per què has escollit aquest estil per transmetre les teves histories?
Estic enamorada del relat, és un gènere fascinant que em va captivar de joveneta i que encara em sorprèn, perquè descobreixo nous autors i autores, i perquè quan torno als que m’he llegit molts cops, sempre trobo alguna cosa diferent. Com a lectora sempre m’ha interessat i quan vaig començar a narrar, també vaig començar a escriure més relats, perquè durant anys vaig actuar un cop al mes a un bar de Gràcia i calia tenir repertori nou (en aquella època fèiem un híbrid entre contes i poesia, entre obra d’altres autors i la pròpia, i per tant calia anar variant, perquè el públic repetia sovint).
El relat és com una finestra, un espai on es concentra un instant de món, d’història. El conte, com deia Cortázar, et deixa KO: és intens, és directe. I quan t’hi acostumes, com a lector i com a narrador, a vegades costa buscar un altre format. No sé si té un punt addictiu, però com a lectora reconec que és un dels llocs on sempre torno, perquè és casa.
Quina de les teves obres es la teva preferida?
Ostres, no sabria què dir.
Com es treballar amb Males Herbes? Una de les editorials catalanes de sci-fi i fantasia més importants.
Males Herbes és una editorial amb un criteri impressionant. Saben el que volen i saben treballar amb els autors i autores per aconseguir que la seva obra sigui tot el que pot ser. Cuiden molt a la seva gent i això es nota.
Tens algun projecte actualment? Ens en pots parlar?
He participat en algunes antologies que em sembla que apareixeran al 2023. Tinc d’altres projectes, però no sé si sortiran ni quan exactament.
La iniciativa
Quina proporció d’obres femenines tens a la teva llibreria? Creus que es necessari millorar la visibilitat d’obres femenines?
Si soc sincera, fins fa uns anys probablement la gran majoria de llibres que tenia havien estat escrits per homes. Quan t’agrada el gènere de ciència-ficció o el terror, els noms que durant anys la gent et recomanava eren masculins, sobretot fa uns vint o deu anys. Però això ha canviat. No vull dir que no tingués escriptores a la llibreria, però ells n’eren més.
Quan vaig preparar un curs sobre contes i narració oral a la Nollegiu vaig ser conscient d’aquest fet. Volíem que fos equilibrat i va ser quan vaig veure que tenia molts escriptors de relats, però poques escriptores, i vaig començar a llegir, a buscar: Edith Wharton, Lydia Davis, Lisa Tuttle… Ara la meva llibreria està molt més equilibrada i al costat de Poe o de Bradbury tinc a Ursula K. Le Guin, Mariana Enríquez, Angela Carter o Pilar Pedraza, entre moltes altres.
Que n’opines de la iniciativa #UnAñoDeAutores? I d’altres similars com Adopta una Autora o La Nave Invisible?
Tot el que ajudi a donar visibilitat a autores, siguin conegudes o no, a mi em sembla bé. Jo he descobert llibres i autores desconegudes gràcies a aquesta mena d’iniciatives i al que es parla a xarxes.
Quin canvi consideres necessari per fer la igualtat literària una realitat?
No sé si es pot fer molt més del que ja s’està fent. És una feina de formigueta: llegeixes, comentes, comparteixes, dones veu a un llibre, el recomanes i la cosa segueix endavant. Em sembla que la feina de prescripció és una de les més importants, i es pot fer des de diferents llocs i de diverses maneres. En el moment en què com a lector prens consciència i tens curiositat per descobrir autores, tu mateix busques, investigues i busques aquest equilibri.
Miss Spoiler 