Sin categoría

#Historiesqueinspiren: Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit

La carn crida la carn

Primer relat de la antología, i potser una mala elecció per introduir-la. La prosa es agradable i fluida, però el tema de terror surrealista no m’enganxa ni de lluny. No m’agrada perdrem en les descripcions, en especial si no tenen cap tipus de sentit.

El conte

Per a mi també terror, però més entendible. Un gir al conte de la caperuceta vermella. I un clam feminista en contra de tots aquests vells homes que segueixen lluitant per a que les dones no tinguin veu.

Perduda

Un altre re-telling, aquest cop de la llegenda de Sant Jordi. I si a la princesa no feia falta salvar-la? I si ella volia trobar-se amb el drac? Un altre cop un punt de vist feminista, i una queixa a que sempre hagi d’arribar un cavaller a matar al monstre.

Sóc la llevadora

No cap dubte sobre perquè va guanyar els Ictineu. Una grandiosa historia sobre un món distòpic (o utòpic, segons el punt de vista) on tots deuen acabar amb la seva vida arribats als 52 anys. Meravellós veure el joc de paraules amb llevadora, i la anàlisis sobre com afrontar la mort imminent.

A dins

Més terror, aquest gore, o terror físic. O com li vulguis dir. Gens el meu estil.

Una de marea

Tornem amb la temàtica surrealista, però aquí he entés més que en altres. Una historia sobre una criatura sense forma, que necessita l’anima d’una jove per pagar a la lluna i continuar vivint. M’agradaria una novela al respecte.

Solastagial

Crec que l’objectiu d’aquesta historia de ciencia ficció era parlar sobre l’atansament al passat. L’home viu en un lloc on hi ha perill d’alud, intentant recuperar una plantes en un món on ja no poden existir i continua cuidant a un fill que per tot el que es diu ja es mort. Quan se li dona una misteriosa segona oportunitat, no arriba mai a prendre la decisió.

Si a flor d’aigua surt un peix

No tinc cap record especial d’aquest relat, així que m’abstinc de dir res.

NEAT

La meva autora d’agost. Haig de dir que la història no va ser de les meves preferides, però també té a veure que es un relat de terror corporal. Bàsicament parla d’una dona que vol eliminar totes les imperfeccions de la seva pell, però per a fer-ho ha d’enfrontar-se a les coses dolentes que ha fet. No em queda clar si la dona era una asesina o no…

El plor del fénix

El pitjor relat, no em sembla pas un relat, més aviat la narració d’una campanya de D&D. Sincerament una campanya hauria estat més interessant. Em faig creus de com ha pogut estar entre tants relats de bon nivell.

En perill d’extinció

La ciencia ficció humorística de la venta de la Terra a una especie alienígena, on es discuteix perquè la humanitat s’ha condemnat i perquè ho farà de nou. Encara no se qui es el dolent de la historia, però de segur els humans són els idiotes.

Comando butxaca

Un thriller de roba, on la roba pot induir al·lucinacions. No entenia res del que llegia.

Memento mori

No tinc cap record especial d’aquest relat, així que m’abstinc de dir res.

L’univers als teus ulls

Universos dins d’universos. Una noia descobreix que dins un dels seus ulls hi ha un univers. Es una historia maca, i un cop més tràgica.

Secrets

No tinc cap record especial d’aquest relat, així que m’abstinc de dir res.

En resum

Té relats molt bons i altres que no acabo de entendre el criteri per estar aquí. Una bona forma de conèixer noves autores, kudos al Ricard.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s