Contes de Terramar està ambientat a Terramar, un vast arxipèlag de centenars d’illes envoltades per un oceà majoritàriament desconegut. La màgia i els dracs són una part central de la vida de l’arxipèlag, amb l’excepció de les terres de Kargad, on la màgia està prohibida.
A Terramar és important preservar un bon ús de la màgia per estar en harmonia amb el món, la màgia mal utilitzada pot produir un trastorn de l’equilibri i provocar una catàstrofe. Tot i que els dracs són més poderosos, actuen instintivament per preservar l’equilibri. Només els humans representen l’amenaça que pot destruir el seu món.
El localitzador
La historia narra la vida del fundador de Roke, en l’època obscura de la magia, on després de ser descobert es utilitzat com esclau fins que rep l’ajuda d’una membre de la mà. Seguint l’estela d’aquesta organització de bruixots acaba trobat l’illa de Roke, amagada per conjurs.
Van haver-hi dos temes del relat que em van agradar molt. En primer lloc el fet que Roke fos fundada per un home i una dona, que no eren celibats. Roke en la resta de les histories es una escola exclusiva d’homes, els quals tenen un conjur de celibat, ja que es creu que el sexe deu corrompre o algo… I veiem com aquest no era el cas al principi dels temps, i com van ser homes un tant masclistes molts anys més tard que van canviar les regles.
L’altre es el fet que tot i convertir-se en un mag, un fetiller, en Llúdria sempre manté una por cap a aquells que van ser els seus captors. Gent a qui s’enfronta i perd un altre cop molts anys més tard. Es de fet, la seva companya, la Medra, qui acaba derrotant al vilà. Cosa que ens mostra que tots som dèbils en certa manera, i la importancia de tenir companys en qui recolzar-nos.
Rosafosca i Diamant
ES una historia d’amor, i que torna a criticar aquest bias que tenen els fetillers cap a les dones. El Diamant i la Rosa són dos nens amb dons màgics, que a més s’estimen. Però tot canvia quan envien el Diamant a estudiar amb un mag, i aquest intenta alliberar-lo del conjur de la Rosa per a que pugui seguir estudiant.
Es una cosa molt forta, anomenar l’amor entre dues persones com un conjur. El mag acusa la Rosa de voler corrompre Diamant, només perquè ell no vol ser fetiller si això implica no poder estar amb ella. A més, de la masculinitat tóxica: tant el pare com el mag treuen al Diamant les coses que el fan feliç, la música i la Rosa, ja que ambdós consideren que no són bons camins per a ser un home de valor.
Al final el Diamant s’allibera de les expectatives que es tenen sobre ell, i escull una vida de músic sense magia junt a la seva estimada.
Els ossos de la terra
El meu relat preferit del recull, amb diferencia. Narra la historia de com l’ancià fetiller de Gont i el seu deixeble, Silenci, eviten une terrible esllevadissa. Em va portar varies pagines fer la connexió amb la historia que ens explica el Ged a Un mag de Terramar, de com l’Ogion es va fer famós per salvar el port de la catàstrofe.
Veiem la historia dels dos fetillers que van precedir Ged, i les seves personalitats. El Dulse, que sent la terra en el seus ossos, fins al punt de convertir-se en part d’ella per salvar la illa. L’Ogion, anomenat silenci en aquell moment, que prefereix el vent. I com dues animes simples, que estimen les petites coses del món, són en certa manera tant poderosos com per a canviar els designis de la terra mateixa.
M’agrada molt el punt de vista de la Úrsula, sobre com la vertadera bondad es una cosa basada en les coses simples de la vida.
A l’alt aiguamoll
L’Irioth arriba perdut a un aiguamoll, i comença a fer una nova vida allà com a curander. La veritat es que quan a la sinopsis diu la LeGuin que ens explicaria que va fer el Ged mentre era fetiller, m’esperava una altra cosa. A dures penes veiem el que fa, i més el dia a dia d’un dels seus alumnes caiguts en desgracia.
Un cop més la LeGuin treu el tema de que fa a algú bona persona. L’Irioth havia buscat el poder sense descans fins a ésser un malvat per als mags de Roke, però un cop derrotat opta per una vida tranquila amb les vaques, sent un personatge benvolent per la gent del poble. Això fa que per a quan el Ged el troba, decideixi deixar-lo en pau, ja que ha trobat el que fa bo a un fetiller, un cop més, les petites coses.
Dragó
L’últim relat torna als esdeveniments posteriors a La costa més llunyana, o més aviat durant els esdeveniments de Tehanu a Roke. Sembla que l’altre vent parlarà d’aquesta raça d’éssers mig humans i mig dracs, i per ara sembla que només són dones. Almenys les 3 que han aparegut amb aquesta característica ho eren.
El cas es que Roke segueix sense arximag perque no es posen d’acord, i en tot això arriba una noia anomenada Dragó que vol estudiar magia en contra de la «regla de Roke». Que com ja sabem se la va inventar un senyor i no té cap sentit ja que originalment l’escola va ser fundada per una dona, encara tenen la punyetera porta de Medra.
Doncs resulta que hi ha un grup més aviat important de mags racistes que no els hi sembla bé que una noia aprengui magia, així que la Dragó acaba transformant-se en drac i passant-lis a tots la mà per la cara. La conclusió? El que diu el Porter: Es hora d’obrir les portes.
En resum
Certs relats m’han encantat i altres trobo que han tingut un final un tant accelerat. Però en general meravellós tornar a Terramar.
Miss Spoiler 