Sin categoría

#UnAnyD’Autores: l’Eduard ens recomana les seves autores preferides

Suzette Haden Elgin, Llengua materna

En un futur no gaire llunyà s’han derogat els drets de les dones: depenen en exclusiva dels homes i el seu paper en la societat és merament marital. Només a les Nissagues, poderoses famílies que ostenten el poder econòmic gràcies a la seva capacitat per negociar amb espècies alienígenes, tenen un major grau de consideració social. Tot i això, viuen sota el jou implacable dels homes, atemorides i sovint maltractades. Al cor dels Casals, les comunitats en les quals s’organitzen les Nissagues, s’hi troben les Cases Ermes; en aquest indret es forjarà la revolució de les dones.

On trobar-la? Todos tus libros

Que n’opina l’Eduard? Pel contingut ètic, social i científic. És anterior en un any a El conte de la serventa i, per a mi, millor en molts aspectes.

Katharine Burdekin, Swastika Nights

Published in 1937, twelve years before Orwell’s 1984, Swastika Night projects a totally male-controlled fascist world that has eliminated women as we know them. Women are breeders, kept as cattle, while men in this post-Hitlerian world are embittered automatons, fearful of all feelings, having abolished all history, education, creativity, books, and art. The plot centers on a “misfit” who asks, “How could this have happened?”

On trobar-la? No he aconseguit localitzar una edició en català o castellà.

Que n’opina l’Eduard? En el projecte d’editorial Duna, properament en català (espero). Tot i que és molt, molt anglès-imperialista, la predicció que va fer l’autora sobre el nazisme esgarrifa.

Joan D. Vinge, L’urpa del gat

En una civilització futura extesa més enllà del sistema solar on la tecnificació sembla no tenir límits, Gat, el protagonista, lluita per alliberar-se del control de les poderoses corporacions socials. Enmig d’un ambient brutal i ple de cruesa, Gat -un ésser barreja d’humà i d’hidrà amb trets facials felins i considerat un monstre perquè és capaç de comunicar els seus pensaments- maldarà per deixar les clavegueres de la seva marginació.

On trobar-la? No he aconseguit trobar cap edició actual en català. Iberlibros per edició en castellà.

Que n’opina l’Eduard? Apareix en la trama un “canvi de rols” quan el protagonista entra en la ment d’una dona, tot i que en la resta no s’hi troba res d’especialment destacable (i potser això és una virtut). Cal dir que Vinge va participar en els guions de La guerra de les galàxies… allà en el passat llunyà del segle XX. Un llibre amb molt de
ritme.

Carme Torras, La mutació sentimental

«7:10 – Observo el dormir inquiet del doctor Craft. Ronca. M’atanso al llit i connecto el micròfon al canal mèdic. Rebeu els roncs? Enregistrament confirmat. Adjunto informe: està recolzat del cantó esquerre, durant la nit s’ha girat vint-i-nou vegades i se n’ha alçat dues per anar a orinar, ha fet dotze episodis d’apnea d’entre trenta i cinquanta segons cadascun, ara es manté en tretze inspiracions per minut i seixanta-dues pulsacions, constants normals. Sol·licito aprovació per a augmentar-li la dosi de Rhinofor. Tallo comunicació. 7:15 – Hora de posar en marxa el despertador tàctil. Combino lleus moviments de l’edredó amb frecs a les galtes i el front. A la nova seqüència corregeixo el que no li va agradar ahir: el nas ni tocar-lo i més insistència a les celles baixant suaument pels polsos.»

On trobar-la? Todos tus libros

Que n’opina l’Eduard? Una obra mestra de la ciència ficció i de l’ètica. De fet, totes les obres de la Carme Torras són molt bones.

Margaret Atwood, L’any del diluvi

Any vint-i-cinc de la nova era. L’equilibri mediambiental està en risc i els avenços científics han alterat les espècies de manera extravagant: conills fosforescents, lleons barreja de xai, porcs amb teixit cerebral humà… El desastre natural que posarà fi a la Terra tal com es coneix, el diluvi que els Jardiners de Déu ­­–una secta que uneix ciència i religió– han profetitzat, s’acompleix. Dues amigues han sobreviscut: Ren i Toby. Però cap de les dues no sap que l’altra és viva, i ja no poden estar-se més temps recloses en els espais que els han salvat la vida fins al moment. No estan soles, però… Com es pot distingir qui és amic i qui enemic en un món en què la lleialtat no té valor?

On trobar-la? No he aconseguit localitzar la versió en català. Todos tus libros.

Que n’opina l’Eduard? Una visió ètica i ecològica d’allà on anem… i de com es poden perpetuar les nostres desigualtats socials.

Virginia Woolf, Diaria d’una escriptora

Virginia Woolf narra amb les seves pròpies paraules la quotidianitat d’una escriptora compromesa amb la literatura i la seva lluita per trobar sentit a la vida.

On trobar-la? Todos tus libros.

Que n’opina l’Eduard? Tant una lectura com l’altra són “fàcils”, però sobretot ens adonem de com Virginia Woolf veia la societat (me’n faig creus).

Eimear McBride, A Girl is a Half-Formed Thing

Escrita en una prosa tan febril y palpitante como devastadora y erótica, «Una chica es una cosa a medio hacer» es uno de los libros más influyentes de la reciente narrativa en lengua inglesa, y constituyó un verdadero acontecimiento literario cuando se publicó. Una novela deslumbrante sobre los pensamientos, el despertar sexual y la incomodidad de una chica irlandesa que se precipita sobre la edad adulta, mientras se dirige continuamente hacia su hermano menor, gravemente enfermo, y emprende una tormentosa relación con un hombre dos décadas mayor que ella. El trauma de la enfermedad, el incesto, el sexo como redención y la violencia física recorren el texto con brutal detalle, y el tono desafiante y la atmósfera angustiosa a la fe católica inquebrantable de su madre, se funden para alumbrar una manera de relacionarse con el mundo poderosa y extrema. «Una chica es una cosa a medio hacer» es una obra de ficción reveladora. Una novela destinada a formar parte del canon de obras claves de este siglo.

On trobar-la? Todos tus libros

Que n’opina l’Eduard? No publicada (encara) en català. Una editora me’l va donar per llegir i opinar sobre la viabilitat. Llegit aquest llibre, Joyce i Woolf cauen de l’Olimp i arrosseguen qualsevol altra cosa publicada. És brutal en sentit figurat i en sentit literal.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s