#Historiesqueinspiren: Llengua materna

En un futur no gaire llunyà s’han derogat els drets de les dones: depenen en exclusiva dels homes i el seu paper en la societat és merament marital. Només a les Nissagues, poderoses famílies que ostenten el poder econòmic gràcies a la seva capacitat per negociar amb espècies alienígenes, tenen un major grau de consideració social. Tot i això, viuen sota el jou implacable dels homes, atemorides i sovint maltractades. Al cor dels Casals, les comunitats en les quals s’organitzen les Nissagues, s’hi troben les Cases Ermes; en aquest indret es forjarà la revolució de les dones.

Un futur no gaire llunyà

La premissa de la història és ben similar al del Conte de la Serventa de Margaret Attwood. Uns Estats-Units distòpics on els principis religiosos s’han imposat, la única diferencia és que aquí hi ha alienígenes. El govern necessita poder-se comunicar amb els aliens, cosa que motiva l’aparició dels anomenats lingüistes, especialistes en vàries llegües, incloses els aliens.

Segons el mateix text, en els anys vuitanta, va sortir un estudi (que va guanyar el Nobel) demostrant que les dones eren inferiors als homes. Des de llavors, les dones són comparables a nenes per a tota la vida, sense autoritat legal, ni autonomia econòmica, sempre supeditades a un home.

I aquí és un arribem a un futur no gaire llunyà. En el segle XXI, 2022, els comentaris que fan els homes sobre les dones en aquest llibre, la doble moral que se’ls aplica, les condicions en les quals les dones es troben (valorades només per la reproducció), i tot amb aquest posat paternalista que és pel seu bé… Tot això ja ho he sentit abans. I no en obres de ficció, aquestes condicions tan extremes ja passen en alguns països del món. I en el món civilitzat jo mateixa he sentit algun dels seus comentaris paternalistes.

Crec que la Suzette intentava avisar a les altres dones: Eps, deia, no baixeu la guàrdia que això està a tocar. Si ens despistem encara pot passar.

Fa molt de mal, saber que encara és així quaranta anys després de la publicació d’aquesta obra. Tots just aquest mateix any els EUA han criminalitzat l’avortament, com si les dones no estiguéssim preparades per a prendre aquestes decisions.

Les relacions internacionals

Per a un llibre tan feminista, una gran part de la història la passem seguint els homes, i les seves trifulgues polítiques. Cosa que en certa manera té sentit, donat que les dones no poden saber res d’això.

Per un costat tenim les diferents negociacions comercials amb diferents espècies alienígenes. D’aquestes no se’ns explica gaire, ja que la discussió se centra sobretot en la feina dels lingüistes, i el perquè no poden aprendre les llengües més ràpidament. El que més em xoca és el menyspreu que té el públic general per aquests, els consideren privilegiats, malbaratadors i vagues. Fins i tot els membres no lingüistes que treballen amb ells ho consideren.

Per què permetre aquesta mala premsa? Es passen la major part del llibre preocupats per la reacció del públic, perquè no hi hagi noves revoltes… Però no es molesten en dir: escolteu, així és com vivim i així és com treballem, no us estem enganyant.

Aquest secretisme, i aquestes desconfiances per part de tots els homes, són completament inútils. Però tenen molt de sentit dins aquesta lògica hiperreligiosa hipervigilant.

Les llengües extraterrestres

Per aprendre les noves llengües, s’introdueix un nadó recent-nascut en una interfície amb l’extraterrestre. Amb el temps, la llengua extraterrestre serà la seva nativa, i podrà ensenyar-la a la resta de persones. Un lingüista domina unes 4-5 llengües: anglès, una altra llengua, la llengua de signes americana, i una o dues extraterrestres. Així i tot, i tot i que hi ha 13 casals amb centenars de persones a cadascun, el govern troba que no dominen les llengües prou ràpidament. Amb el difícil d’aprendre una llengua nova, i el fet que no només és la llengua, sinó els costums…

Doncs resulta que només es poden aprendre llengües d’aliens humanoides. Això ho explica el cap dels lingüistes que és perquè les percepcions d’un ésser sense ulls o boca, són molt diferents de les nostres, i com se suposa que hem de poder interpretar-les? El govern no li fa cas i intenta fer l’experiment amb nadons i un alienígena sense cos físic (un munt de llumetes). En conseqüència els nadons moren, i els que no, literalment no es comuniquen de cap forma (perquè la forma en què han après a comunicar-se no té cabuda en la percepció humana).

La Suzette fa un punt molt important sobre el poder de les llengües. Conceptes similars als vistos en 1984. Si no existeix una paraula per expressar un fenomen, el nostre cervell no és capaç de percebre’l.

El poder de la llengua

I així és com les dones fan la seva resistència, creant una llengua de dones, destinada a posar nom a les coses que elles perceben o senten, i que no tenien fins ara. El procés és llarg, i per al final només arriba a les lingüistes, però comencem a veure ja els canvis al món. Amb la capacitat de comunicar-se efectivament entre elles, aconsegueixen més autonomia, fins al punt de fer que els homes se la donin sense adonar-se. Això reivindica el poder de la llengua, i com aquesta desenvolupa la forma que tenim de veure el nostre entorn. No puc esperar a veure més sobre aquest món.

En resum

M’ha encantat la història i no puc esperar a llegir-ne la continuació. El pitjor és que els comentaris dels homes ja els he sentit abans.