Tots els mons tenen regles, fins i tot un de pla que s’aguanta al damunt de quatre elefants a la closca d’una tortuga gegant. És per aixo que un mag moribund busca el vuitè fill d’un vuitè fill, per cedir-li els seus poders màgics abans de la cita amb la Mort que té d’aquí a sis minuts.
Per desgràcia, aviat es decobreix — tot i que no pas prou aviat — que el bebè acabat de néixer i que el mag ungeix abans d’acomiadar-se del Discmón és de fet una nena! El que està fet no es pot desfer — amlgrat els intents de la Iaia Ceravellarda de conduir la nena cap a les files de la cleda de les bruixes — i la petita Esk està destinada a portar el caos i la confusió a la facultat exclusivament masculina de la Universitat No Vista d’Ankh- Morpock… una colla de mags que ja són prou caòtics i confosos en circumstàncies normals.
ARA QUE HA PASSAT EL QUE PASSAT, POCA COSA S’HI POT FER!
Bruixes vs mags
És del que tracta el llibre en si, i obté molt més de significat amb el discurs del Terry de 1985. Durant aquest discurs, previ a l’escriptura d’Igualtat de ritus, parla de com la màgia femenina ha estat separada de la masculina. Com els mags són savis amb barba, i les bruixes són velles amb males intencions, i que representa això de la nostra cultura.
El món de la fantasia, de fet, fa temps que espera una visita de la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats, perquè al món de la fantasia la màgia que fan les dones és generalment de mala qualitat, de tercera categoria, molt vengativa, mentre que els mags habitualment són cerebrals, espavilats, poderosos i savis.
És curiós, però en aquest món nostre hi passa el mateix. No cal creure en la màgia, per adonar-se’n.
Terry Pratchett, Per què en Gandalf no es va casar, XV Novacon 1985. Traducció d’Ernest Riera
I amb la ximpleria el Terry planteja la desigualtat de gènere més clàssica de la humanitat a través d’Igualtat de ritus, on una nena decideix que ella vol fer màgia de mag, màgia sàvia i cerebral, i no la que poden fer les bruixes. I per què no podria ser l’Eskarina un mag? Ningú és capaç de donar-li una resposta més enllà de per què així funciona el món. Al final és tot una qüestió de tradicions i cultura.
El més significatiu són els mags mateixos. La Iaia comença dient que una dona no pot fer màgia de mag, però en quasi res ha acceptat que l’Esk és perillosa fent màgia de bruixa i val més que l’ajudi a contactar amb un mag, a veure si ell ho pot solucionar.
Sí, sí. Tant hi fa, el que he dit, o el sentit comú, o res de res. A vegades has d’anar cap al lloc on et porten les coses, i em sembla que anirás a l’escola dels mags, d’una manera o altra.
Iaia Ceravellarda a Eskarina, Igualtat de ritus
Els mags, però són increïblement reticents a la idea que una noia pugui aprendre màgia. La ridiculitzant i es riuen d’ella, i la posen a treballar de minyona, per fer-la fugir de la Universitat. Només quan les coses es compliquen, i que la Iaia té una conversa amb l’arxirector, que sembla que comencen a fer-se la idea que aquests prejudicis són incorrectes.
Però va en contra del s… (saber màgic tradicional).
On ho diu?- va exclamar la Iaia, triomfal- On ho diu, que les dones no poden ser mags?
Iaia Ceravellarda a l’Arxirector Tallange, Igualtat de ritus.
I amb això el Terry presenta el fet que l’únic que ha impedit que les dones facin alguna cosa al món de les ciències, la guerra, la política… (tots aquests camps masculins per definició tot i que curiosament els noms són femenins XD) és només un munt d’homes dient que sempre s’ha fet així i citant una cultura, o ordre de les coses, o llei antiga que ningú mai ha llegit. I tot just com l’Esk i la Iaia, les dones s’han aixecat al llarg del temps dient que allò eren perogrullades.
Per a mi, a Esk és com una Ada Lovelace. En una època en què a les dones ni tan sols sé les permetia anar a la Universitat, i si estudiaven eren lletres. I aquesta noia diu que vol fer matemàtiques, i tots diuen que és boja, però ho fa, i acaba creant la premissa a l’ordinador actual. I cagat en tot, que històricament hem perdut a multes genis i molts coneixements, perquè la societat tenia gravada a la testa que les dones no poden fer certes coses, o si les fan, són de «tercera categoria».
El Simon i les ombres
Una trama secundaria és el Simon, un jove aprenent de mag sense els prejudicis dels adults, ajuda l’Esk amb part de la seva aventura. Aquest noi teoritza que el món que percebem és proper a una ilusio, i en aquestes recerques es creua en el camí de les ombres. No s’explica gaire que són i em pregunto si aprendrem més d’ells en altres llibres.
Però el fet és que si fas servir la màgia, crides l’atenció. La d’Ells. Observen el món sense descans. Les consciències normals i corrents són molt vagues per a ells… però una consciència amb màgia brilla molt, ho entens? és com un far per a ells.
…
No tenen vida ni forma, només el que poden robar. No podrien sobreviure en aquest món, però això no impedeix que ho intentin.
…
Ningú no ho sap del cert. Només són les Coses de les Dimensions Masmorra de fora de l’univers, i ja està. Criatures d’ombra.
La Iaia Ceravellarde sobre Ells, Igualtat de ritus
I aquí entrem en el metavers del Pratchett. Un home que parla que tots els seus llibres estan connectats, tot i que no al mateix univers. En especial el Simon no para de parlar que les ombres només és una forma que tenen ells de percebre-les. I per què volen entrar al nostre món? Bé, al Discmón (on voldria viure i ser bruixa moltes gràcies).
Quan Simon es creua amb elles diu que l’univers es una representació que ha creat. Ho sigui, que en cert sentit podrien ser fantasmes seus, com l’Ombra del Ged a Terramar, que l’atormenten amb l’amenaça d’acabar amb el món. Però llavors perquè l’Esk pot veure’ls? Es perquè la ment del Simon els crea?
Em queda la gran qüestió.
En resum
Mentre llegia no podia parar de pensar en com de brillant era el Terry. El que més m’ha tocat ha estat el discurs de 1985 que hi ha al final, sobre d’on ve l’idea d’aquest llibre. |
Miss Spoiler 