Sin categoría

#Historiesqueinspiren: Mentre durin les espelmes

En Víctor és un fantasma que resideix des de fa més de vint anys al Cementiri del Poblenou sense saber per què no ha pujat al cel. Passa el temps amb altres fantasmes fins que una nit de Walpurgis topa amb en Joel, un jove de les Terres de l’Ebre que viu al Barri Gòtic: es coneixen, però no saben ni com ni per què. L’impacte inicial deixa pas a una història d’amor sense límits que trenca totes les regles del món dels morts, amb els perills que això pot comportar. La prosa senzilla i àgil de Josep Rodríguez Ferrer ens porta el primer BL (Boys Love) de la literatura catalana, amb una història que mescla elements sobrenaturals amb la quotidianitat d’una relació LGTBI a la Catalunya del segle XXI, amb referències al manga, la literatura especulativa, crossover i pulp de qualitat que farà les delícies dels amants d’aquests gèneres

El cementiri del Poblenou i el triangle friki

El que més il·lusió m’ha fet d’aquesta obra és que passa en una zona de Barcelona que em conec com la palma de la mà, perquè hi visc! El cementiri del Poblenou, ni més ni menys, estava localitzat davant l’escola on vaig fer primària. És cert, mai vaig entrar al cementiri, sempre m’han fet bastant de cangueli, però potser li hauré de donar una oportunitat.

No només surt el cementiri, sinó també la platja del Bogatell, la rambla del Poblenou, les galeries Maldà i el Triangle Friqui d’Arc del Triomf. Llocs de Barcelona que només algú que hi visqui (i que fos friqui) podria conèixer i mostrar l’afecte que li té.

El món BL

La veritat és que ho vaig descobrir al mateix temps que vaig comprar el llibre. No sabia que hi hagués un gènere de manga especialitzat en amor noi-noi, boys love. La veritat és que és possible que sigui la meva primera incursió en el gènere, i veig perquè no hi he arribat abans. Fora de la qualitat del text, una trama centrada en l’amor és una cosa que sempre em costa empassar-me, siguin quins siguin els protagonistes. Em va entusiasmar més la segona part, on hi ha un conflicte «real» per a la meva ment, que la primera on es concentra més aviat en l’enamorament de la parella.

Una nova forma de funcionar per als fantasmes

Haig d’admetre que se li veu el plumero al Josep de què li agrada la cultura japonesa. La forma de funcionar dels esperits em recordava molt a Shaman King, sobretot en la part de fer còpies espirituals dels objectes i els àpats. Quasi semblava que el Joel fos un xaman novat, aprenent com funcionen les regles per poder tenir el seu esperit acompanyant.

De segur que si em poso a buscar trobo algun manga d’un noi que s’enamora d’un fantasma. I la part dels esperits que canvien de natura amb el temps, convertint-se en guls, tot i poder-se trobar en mitologies nòrdiques, de segur no ho ha tret de la catòlica ha, ha, ha.

I ja no parlem del cel, que sembla funcionar com una oficina, similar a sèries com The Good Place o Miracle Workers.

La maquetació

Haig de posar-ho perquè ha estat un problema recurrent. Hi havia problemes importants de la maquetació del diàleg. Vaig comentar-s’ho al Josep i em va dir que ho havien arreglat per edicions posteriors, o sigui que potser tu ja no ho veuràs.

En resum

Una historia de fantasia que passa al meu barri!
Té algún problema de maquetació, però s’ha corretgit en edicions subseqüents.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s