El traductor
Últim cop que vam parlar va ser al 2021. Que ha passat a la teva vida des de llavors?
Aquests últims anys han estat complicats des d’un punt de vista personal, però professionalment he fet algunes passes endavant i he acabat d’especialitzar la meva feina en la traducció literària d’obres juvenils, fantàstiques i de ciència ficció.
Quines noves veus has traduit al català des de llavors?
De fet, per casualitat, des de la nostra última conversa he traduït més aviat obres d’autors i autores consagrats, com ara Zoo City, de Lauren Beukes, Neverwhere, de Neil Gaiman, o El messies de Dune, de Frank Herbert.
La Lauren Beukes
Quines diferencies trobes entre la Lauren i l’Amal?
Opino que són autores radicalment diferents però igualment fascinants. N’hi ha prou de comparar dues obres com Les lluminoses i Així es perd la guerra del temps per comprovar que la Lauren Beukes té un estil més directe, clarament influenciat pel seu passat periodístic, mentre que Amal El-Mohtar fa servir un estil més poètic i evocador, més proper a la seva condició de poeta. D’altra banda, els personatges i els escenaris de Beukes són sòlids i ben definits, mentre que El-Mohtar només ens mostra quatre pinzellades dels protagonistes i les ambientacions que deixen més marge a la imaginació.
Sembla que teniu una relació molt próxima, com va començar?
El 2022, la Lauren i jo vam coincidir a la CatCon de Vilanova, on era una de les convidades d’honor, i ens vam retrobar al Celsius d’Avilés i al Festival 42, de Barcelona. És una persona encantadora,
divertidíssima i molt propera, i espero que seguim coincidint en el futur.
Les obres de la Lauren parlen molt de la violencia, d’una manera o altre, com et fan sentir?
De vegades, traduir escenes especialment violentes i explícites pot arribar a ser incòmode. Tanmateix, en el cas de Beukes, la violència mai no és gratuïta i sempre compensa passar el mal tràngol perquè no és una violència exhibicionista, sinó que té una marcada funció de denúncia social.
Quina de les dues obres que has traduit d’ella t’agrada més? Zoo City o les Lluminoses.
Tot i que em fascina la premissa de Zoo City, on les persones que han comès actes perversos queden associades a animals i creen un paisatge urbà d’allò més interessant, trobo encara més punyent la denúncia de la violència contra les dones de Les lluminoses, una obra que té moltes més lectures que la simple investigació per aturar un assassí en sèrie que vertebra la novel·la.
La iniciativa
Quina proporció d’obres femenines tens a la teva llibreria? Creus que és necessari augmentar la visibilitat de les obres femenines?
Aquest últim any he viscut dos trasllats i he ampliat poquíssim la biblioteca, per la qual cosa, com l’última vegada que vam parlar, la proporció segueix sent clarament favorable als autors masculins. Encara considero que és necessari augmentar la visibilitat de les obres escrites per autores perquè considero que seguim lluny d’assolir la igualtat en el grau d’exposició de les obres.
Quins canvis considereu imprescindibles per fer la igualtat literària real? Quin esforços feu vosaltres per aconseguir-ho?
Considero que la consolidació de projectes editorials amb consciència feminista com Mai Més i Raig Verd, entre molts altres, és una bona notícia de cara a l’assoliment d’una autèntica igualtat literària, igual que la presència de moltes més autores en les convencions literàries d’arreu del país, un fet que clarament contribueix a anar escurçant una diferència de visibilitat que fins fa ben poc resultava abismal.
Tot i que encara hi ha molta feina per davant, crec que hi ha motius per a l’optimisme.
Miss Spoiler 