Don Mee Choi, Colònia DMZ
Colònia DMZ és un testimoni col·lectiu dels efectes de la violència militar i de l’imperialisme nord-americà sobre els civils de la península coreana.
És una crònica poètica del retorn de l’autora a la seva Corea natal. És també una reivindicació de la literatura per copsar la tragèdia amb la bellesa, i és una defensa de la traducció com un «mode antineocolonial».
«Sovint em pregunto: el meu art perpetua l’amnèsia històrica? Desitjo que la meva obra generi resistència literària contra les fronteres geopolítiques, incloses les fronteres de les convencions lingüístiques i literàries» Don Mee Choi
On trobar-la? Todos tus libros
Que n’opina el Lluís? Una obra poètica original i colpidora.
Lauren Beukes, Zoo city
La Zinzi té un os peresós a l’esquena, un hàbit brut d’estafa i un talent per trobar coses perdudes. Però quan una petita anciana apareix morta i la policia li confisca l’últim sou es veu obligada a assumir la feina que menys li agrada. Trobar persones desaparegudes. Ser contractat pel productor musical solitari Odi Huron per trobar una estrella del pop teenybop hauria de ser el seu bitllet per sortir de Zoo City, el barri marginal on la classe criminal i els seus companys animals viuen a l’ombra de l’infern. En canvi, catapulta a Zinzi més endins a la gola d’una ciutat retorçada pel crim i la màgia, on es veurà obligada a enfrontar-se als foscos secrets de vides anteriors, inclosa la seva.
On trobar-la? Mai més llibres
Que n’opina el Lluís? Una nova barreja de novel·la negra i fantàstica que atrapa des de la primera pàgina.
Diana Wynne Jones, El castell ambulant
La Bruixa de l’Ermot ha embruixat la Sophie. Per desfer l’encanteri, la seva única opció passa per visitar l’irritant i egocèntric mag Howl. Però, aconseguirà que l’ajudi?
On trobar-la? Raig Verd
Que n’opina el Lluís? Un autèntic clàssic de la literatura fantàstica.
Inés MacPherson, Els fils del mar
La Janira va créixer amb la prohibició d’apropar-se al mar. Les dones que volien tocar l’aigua, desapareixien. «Se les mengen els monstres i els éssers que s’amaguen a l’abisme», li deia l’avia. Per això les noies escrivien a les pedres els noms de les amigues i germanes desaparegudes, per recordar-les. Però el mar era insaciable, perquè fins i tot això s’emportava.
Tot i així la Janira, com altres noies del poble, sent la veu del mar, que visita els seus somnis i alimenta el desig de mirar més enllà de les normes que les condemnen a estar lligades. A viure tancades, sense horitzó. I vol descobrir si tot allò que batega entre les roques, a les profunditats del mar, és real o si només són supersticions.
On trobar-la? Spécula
Que n’opina el Lluís? una novetat que tinc moltes ganes de llegir de la prometedora editorial Specula.
Miss Spoiler 