#UnAñodeAutoras

#UnAñoDeAutoras: Blanca ens recomana les seves autores preferides

Marge Piercy, Woman on the Edge of Time

Una mujer chicana, Connie Ramos, ha sido encarcelada injustamente en una institución mental de Nueva York. Las autoridades la consideran un peligro para sí misma y para los demás, e incluso su familia ha dejado de apoyarla. Pero Connie tiene un secreto, una forma de escapar de los confines de su celda: ella puede ver el futuro. Esta novela es una transformadora visión de dos futuros… y de cómo uno u otro pueden llegar a hacerse realidad. Por un lado, un tiempo de equidad racial y sexual, de dignidad medioambiental, un tiempo en el que es posible alcanzar una realización personal sin precedentes, donde todo el mundo participa por sorteo en el gobierno y la educación es comunitaria. Por otro, Connie también es testigo de otra posibilidad con un resultado muy distinto: una sociedad de explotación grotesca en la que las fronteras entre personas y mercancías han quedado definitivamente borradas. Tan desgarradora como profética, esta novela de referencia se dirige hoy a una nueva generación para la que estas opciones pesan más que nunca.

¿Dónde encontrarla? Consonni

Que n’opina la Blanca? Utopia, salut mental, viatges en el temps, ecologisme…

Aurora Bertrana, La ciutat dels joves

Un periodista veterà procedent de la Ciutat  dels Vells, que el lector identificarà ràpidament amb l’Espanya franquista, és enviat a la Ciutat dels Joves per escriure’n un reportatge. Allà hi trobarà una societat completament nova, vital i alliberada de tabús, que fa pensar en el món idealista que somniaven els joves de finals dels seixanta. En el seu viatge a la Ciutat dels Joves, el reporter s’entrevistarà amb els principals responsables d’aquesta nova societat, que n’hi explicaran els rudiments. Ell els anirà comparant amb el lloc d’on ve i així, tot i mostrar-nos que el funcionament de la Ciutat dels Joves no és perfecte i que a voltes li resulta incomprensible, el trobarà preferible al de la Ciutat dels Vells, catòlica i conservadora,dominada per la hipocresia i la manca de llibertat.

On trobar-la? Males Herbes

Que n’opina la Blanca? Més utopia, aquest cop catalana, amb què l’autora buscava alternatives a la societat franquista.

Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla 

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

On trobar-la? Anagrama

Que n’opina la Blanca? Una meravella del realisme màgic.

 

gratis (11)
Lektu

 

#UnAñodeAutoras

#UnAñoDeAutoras: Entrevista a Blanca Busquets

Blanca Busquets es la traductora d’Ursula K. LeGuin al català, i ha tingut l’amabilitat de concedir-nos aquesta entrevista.

Copia de Copia de Unañodeautoras2 (19)

La traductora

Com i quan vas decidir dedicar-te a la traducció literària? Va haver-hi algun llibre que et va inspirar?

Recordo uns còmics que tenia de petita, a l’esquerra hi havia la pàgina en anglès i a la dreta la traducció en català. Tot i que en aquella època d’anglès en sabia molt poc, hi dedicava moltes estones. Llegia la bafarada en anglès amb la catalana tapada i mirava de trobar una bona traducció. És el primer record que tinc de traduir res, això i els llibrets de cançons dels CDs.

El camí a la traducció literària no va ser gens recte. Era el meu objectiu quan vaig començar a estudiar Traducció, però en entrar a la facultat ens van dir que, si hi havíem anat per fer-nos traductors literaris, ens n’oblidéssim. Va ser sort, i tossuderia.

Com va ser la teva primera experiència com traductora? I la primera vegada que vas veure publicada una cosa que tu havies traduït?

PORTADA-descolonitzar-la-ment-193x300Va ser Descolonitzar la ment de Ngũgĩ wa Thiong’o, un assaig sobre llengua, colonialisme, postcolonialisme, identitat…

Treballava de pràctiques a Raig Verd i la Laura Huerga, l’editora, m’havia preguntat mesos enrere què volia fer realment. Jo li havia dit que volia traduir. Em va fer cas, em va ajudar a preparar-me i, un dia, em va proposar la traducció de Descolonitzar la ment. Veure’l publicat em va fer molt feliç. Després de Ngũgĩ va venir Le Guin i encara salto d’alegria quan paro a pensar-hi.

Explica’ns una mica com es el teu procés de traducció. Alguna vegada has escrit alguna obra original?

El procés ha anat evolucionant a mesura que n’he anat aprenent i crec que encara he de fer canvis. Em costa molt avançar deixant coses pendents per resoldre, per això no acostumo a posar-me a traduir sense llegir un bon tros de la novel·la abans, per veure d’on venen les coses, si es repeteixen, si alguna frase que no sembla important té conseqüències. També em documento molt.

COBERTA_Tu-calla_web-194x300Abans de traduir, a Raig Verd corregia i m’ha servit molt per veure com treballaven altres traductors. Vaig aprendre moltíssim amb les traduccions de la Dolors Udina i de la Josefina Caball.

Pel que fa a escriure, que estigui publicat, només he coescrit Tu, calla! amb la Laura Huerga, un assaig sobre llibertat d’expressió.

L’Ursula K Le Guin

Dels libres d’ella que has traduït, quin t’ha agradat més ?

Els desposseïts perquè va ser el primer, per les idees que conté i l’esperança de construir un món més just.

Les Tombes d’Atuan per la Tenar, la protagonista, i per com Le Guin ens ensenya una altra cara de Terramar.

Quins son els principals reptes amb els que t’has trobat treballant amb l’obra de LeGuin ?

La creació de paraules i expressions. També, tant la correctora com jo, ens hem esforçat molt perquè les descripcions fluïssin en català tan bé com en anglès.

Després de traduir varies obres seves, quina creus que era la principal preocupació que intentava transmetre?

Un cop va dir que ella no escrivia mai el mateix llibre dos cops. Crec que de preocupacions o d’interessos en tenia molts, i això es reflecteix en la varietat enorme dins de les seves novel·les: ecologisme, feminisme, alternatives al capitalisme, poder, acceptació d’un mateix i dels altres… A més a més, qui la llegeixi veurà que es donava un espai enorme per evolucionar, per canviar d’idea, per rectificar.

Copia de Copia de Unañodeautoras2 (20)

La iniciativa

Quina proporció de llibre d’autores femenines tens a la teva biblioteca? Creus que es necessari donar més visibilitat a les obres femenines?

Em seria força difícil calcular-ho perquè bona part de la meva biblioteca és lluny, a casa dels pares. Però ja fa uns anys em vaig proposar fer un esforç conscient per llegir més autores. Bé, no només més autores sinó també llibres més diversos en quant a gènere, país, llengua…

Que en penses de la iniciativa #UnAñoDeAutoras? I d’altres similars com #Adoptaunaautora o La Nave Inivisible? Les coneixes?

Sí que les conec, em semblen una bona manera de descobrir autores i de compartir-ne l’obra per donar-los visibilitat i que altres lectors hi arribin.

Quin canvi consideres imprescindible per fer la igualtat literària una realitat?

Crec que és un canvi que alguns actors del sector ja han fet, però cal que sigui absolut. Agents, editors, llibreters i, per últim, lectors, tots hem de ser conscients de les tries que fem i del motiu. Hi ha d’haver un esforç per tal que a les xerrades literàries, als catàlegs, a les taules de les llibreries, als festivals literaris… ens trobem amb més diversitat.

Vols afegir alguna cosa?

Moltes gràcies per a ver triat Ursula K. Le Guin i col·laborar a que es difongui la seva obra.