#UnAñodeAutoras

#UnAñoDeAutoras: el Manel ens recomana les seves autores preferides.

Hannah Arendt, Entre el pasado y el futuro

Justicia, razón, responsabilidad, virtud, gloria. Son palabras que han perdido vigencia en el moderno discurso político. A través de ocho ejercicios sobre la reflexión política Hannah Arendt muestra cómo podemos volver a destilar la esencia vital de esos conceptos tradicionales y emplearlos para valorar nuestra posición actual y recuperar un marco de referencia para el futuro. Su único objetivo al redactarlos es «adquirir experiencia en cuanto a cómo pensar» y no «inventar novedosos sucedáneos con los que se pueda cerrar la brecha entre pasado y futuro». En estos ejercicios «lo que importa sólo es cómo moverse en esta brecha, la única región en la que, quizá, al fin aparezca la verdad». Participar en ellos constituye una forma activa de asociarse con una de las mentes más originales y fecundas de nuestro siglo.

On trobar-la? Planeta de Libros

Què en pensa el Manel? A través de vuit reflexions, alguns d’ells de molta actualitat, l’autora mostra com podem recuperar el marc de referència per al futur.

Seyla Benhabib, Los derechos de los otros

En Los derechos de los otros Seyla Benhabib examina las fronteras de la comunidad política centrándose en la pertenencia a una determinada membresía política: esto es, los principios y prácticas para la incorporación de extranjeros, forasteros, inmigrantes y recién venidos, refugiados y asilados, a los cuerpos políticos existentes. Tradicionalmente, las fronteras políticas han definido a algunos como miembros y a otros como extranjeros. Pero hoy, cuando la soberanía de los Estados se resquebraja y la ciudadanía nacional tiende a descomponerse, las definiciones de la pertenencia política se vuelven menos claras. Sobre todo cuando existen tensiones y contradicciones directas entre las declaraciones de derechos humanos y la defensa por parte de los Estados de su derecho soberano a controlar tanto sus fronteras como la calidad y cantidad de quienes son admitidos. 

On trobar-la? Gedisa Editorial

Què en pensa el Manel? Reflexiona sobre la dificultat de d’incorporació de l’estranger, immigrant, refugiat a la societat existent.

Marina Garcés, Ciutat Princesa

Ciutat Princesa és un relat en primera persona en què s’expliquen una sèrie de vivències polítiques entre l’octubre de 1996 i l’octubre de 2017, des del desallotjament del Cine Princesa a Barcelona fins al referèndum de l’1 d’octubre. El fil del relat és: què hem après? Per això es parla des del singular de qui viu i es transforma amb cadascuna de les situacions recollides i des del plural dels nosaltres que li donen sentit.

On trobar-la? Amazon

Què en pensa el Manel? És un llibre que s’explica una sèrie de vivències polítiques molt personals  entre l’octubre de 1996 i l’octubre de 2017.

Sin categoría

Entrevista a Manel Codina

Per començar espantant a qualsevol que tingui records dolents de l’institut os avisaré que ambdós són/eren professors de filosofia. Dos professors que van emprendre la tasca pedagògica d’intentar apropar a la gent de peu a les preguntes filosòfiques que ocupen als estudiosos amb el llibre titulat: Camí del mar, vuit diàlegs amb la filosofia.

Copia de Unañodeautoras2 (12)

Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana. La forma escollida per a aquesta obra és la del diàleg, via natural del nostre pensament. Uns diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Un diàleg entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat; l’altra, una veu més fonda, més difícil de reconèixer, li donarà la mà per avançar en cada un dels trajectes.

Seguiu llegint? No us espanteu. No s’assemblarà en res als llibres que us van obligar a llegir per les PAU. Per començar no haureu de patir per un examen el final de la lectura. I segon, si per alguna cosa destaca el llibre, es per la facilitat amb la que planteja les qüestions.

Podreu llegir-ne més al respecte en la ressenya, però ja us asseguro que jo tampoc em sentia molt atreta pel concepte, però ara no puc parar de llegir.

L’autor

Anem a començar per conèixer una mica millor un dels seus autors. Manel Codina, quan vas decidir de passar de lector a escriptor? Va haver-hi algun llibre que et va inspirar?

1212515.jpgLlibres de divulgació filosòfica escrits en català pensats per un gran públic n’hi ha molt pocs. El llibre de Jostein Gaarder  El món de Sofia, va ser un llibre que va tenir un gran èxit a escala internacional, això ens va fer pensar que aquest tipus de llibres tenia el seu nínxol en el món editorial.  Vam decidir el marc general, inspirats en el text El camí campestre de Martin Heidegger, escrit entre el final de la guerra i 1949. Un camí que recorre pausadament els camps i boscos del poblet de Messkirch. En el seu caminar lent, i sempre pel mateix camí, el pensament s’aprofundeix:  Allò que és senzill (com aquest camí campestre) conserva el secret del que és permanent i gran

Com ha anat la teva experiència com a escriptor novell? Alguna cosa que vulguis compartir?

L’avantatge d’escriure filosofia respecta d’explicar-la oralment és que tens molt més temps per pensar el teu discurs, i pots mentre estan escrivint consultar per aprofundir sobre alguna qüestió.  El desavantatge respecte a l’oralitat és que perds intensitat,  vivacitat i costa més arribar  al lector no avesat en la lectura filosòfica.

La filosofia es un tema que molts depreciem després del pas per batxillerat. Que pots dir-nos que ens animi a interessar-nos per aquesta matèria? Que et va interessar a tu?

Les grans qüestions filosòfiques estan molt vinculades a les nostres experiències de la vida. En el batxillerat és possible que alguns no hagin vist aquesta relació, i l’hagin viscut com una cosa avorrida, sense gaire sentit, com un joc en el qual es plantegen coses estranyes. En el nostre llibre intentem que el lector pugui gaudir de la filosofia. Ajudem al lector a trobar l’arrel, el nervi, dels problemes filosòfics. Si el lector sap trobar aquest lligam amb l’experiència de la vida és quan apareixerà la passió filosòfica, i la filosofia se li  farà interessant.  Quan la filosofia oblida l’arrel d’on ha partit, és quan es converteix en una activitat avorrida i sense sentit.

La seva obra

IMG-20190328-WA0005 (1).jpgL’objectiu del llibre es apropar la filosofia a la gent de cada dia, però que té de diferent amb respecte a altres libres de difusió filosòfica?

No és un manual de filosofia, el nostre objectiu no és explicar la història de la filosofia. És un llibre de filosofia però on hi ha un fil argumental força literari.  Volíem fer un text clar i entenedor. Així i tot, aconsellem que sigui llegit a poc a poc. Hi ha una trama interna que va conduint el diàleg. El llibre va agafant força i volada a mesura que avança. Dels vuit capítols, vuit caminades, les dues primeres són més introductòries. A partir del tercer capítol ja és més netament filosòfic.

Si com heu dit a les presentacions, la figura de l’Aurora es la representació de la filosofia, per què escollir aquest nom? Per què no Sofia?

Aurora és un personatge enigmàtic, de la qual només coneixem el seu nom. És una dona que ajuda a la nostra protagonista en el seu procés d’aprenentatge filosòfic: la il·lumina.  De la mateixa manera com els primers raigs de llum del matí ens possibiliten de veure les coses.

Plantegeu molts temes molt diversos, un de diferent per cada caminada, però que tenen relació entre ells. Si només poguéssim llegir una, quina recomanaries?

En cada una de les vuit caminades volen provocar esquerdes, volem que el lector se sorprengui amb coses que potser mai ha pensat, trencar esquemes, volem provocar pensament… Si només poguéssim llegir u capítol jo recomanaria l’últim.

El feminisme i la filosofia.

M’he llegit el llibre i he tingut la brillant idea de comptar a quantes dones es citava. Tot i que les dues protagonistes son dones, només es nomenen a tres filosofes al llarg de tota la novel·la. Quina es la proporció de filosofes en el món real? Creus que hi ha hagut un silenciament de la seva veu?

1200px-Harriet_Mill_from_NPG
Harriet Taylor

Això ha estat una constant en totes les activitats públiques. La dona li ha costat molt tenir presència i visibilitat. És en la filosofia contemporània que comencen a sortir les primeres grans filòsofes, però continuen tenint moltes dificultats per convertir-se en grans referents. El silenciament en alguns casos sabem que ha estat directa, com és el cas de Harriet Taylor, que explícitament Stuart Mill va afirmar que algunes de les seves obres havien estat escrites conjuntament, però en canvi mai (ni tan sols actualment) el seu nom consta com a coautora. En altres casos ha estat conseqüència dels condicionants de l’època , que feia molt difícil que una dona tingues presència  en l’àmbit cultural.

Fa molt de temps em vas comentar que la raó per a escollir una veu femenina com a narrador tenia a veure amb el final del llibre. Presumeixo que es deu al desig de transcendència que es discuteix en la última caminada. No creus pas que aquest mateix argument el podria a ver dut a terme un home? Que potser ells no volen deixar alguna cosa enrere per recordar-los?

És una de les raons per la qual hem elegit dues dones com a protagonista. La nostra protagonista viu amb intensitat  els  primers dies del seu embaràs, aquesta experiència ens anava bé per lligar-ho amb aquest desig, que és universal, de transcendència.

 

 

I aquí acaba l’entrevista, em permeto de presentar-vos la meva obra en català.

gratis
Descarrega’l a Lektu
historias que inspiran

Histories que inspiren: Camí del mar de Manel Codina i Lluís Cerarols.

Sóc conscient que potser aquesta obra cau una micona lluny de la meva temàtica predilecta. Però com vaig indicar en el vídeo de la presentació, té el valor afegit de pertànyer a un home que va aconseguir que aproves filosofia. En conseqüència, us presento: Camí del mar.

Copia de NeimhaimLos hijos de la nieve y la tormenta (5).png

Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana. La forma escollida per a aquesta obra és la del diàleg, via natural del nostre pensament. Uns diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Un diàleg entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat; l’altra, una veu més fonda, més difícil de reconèixer, li donarà la mà per avançar en cada un dels trajectes.

1. Filosofia per idiotes

Sonarà molt malament, però si vols poder deixar anar parrafades profundes davant un col·lega sense llegir-te un totxo infumable és el teu llibre. Un llibre destinat a gent del dia a dia, que vol pensar una estoneta.

Us ho dic amb sinceritat, jo era una d’elles que li donava pal només de pensar a llegir cosa similar. Però en contra els meus prejudicis he arribat fins i tot a gaudir-lo. I en més d’un capítol m’he quedat parada al final, mirant a l’infinit i dient: guau.

2. Dues dones, una conversa

El que més he apreciat del llibre no és la seva lírica, o els missatges que transmetia. Sinó que sabien quan tallar la xerrameca. Està fet en forma de diàleg entre dues dones de diferents generacions. A això s’afegeix que tallin els diàlegs en el moment just per no fer-los massa llargs, i que de tant en tant facin petits resums (per recordar-se a elles mateixes, i als lectors ja de pas).

3. Prendre’s la vida amb calma

És probablement el missatge principal de la història. Que la gent d’avui dia està molt atabalada, i com prendre’s les coses amb filosofia, relativitzar pot ajudar-nos a gaudir més. M’he sentit identificada en les preses de la protagonista, i el missatge de parar-se a gaudir les petites coses m’ha arribat a l’ànima.

Coses a millorar

-1. Ela dialegs

Ja ho sé que els he posat com a cosa bona, però es tracta d’una arma de doble fil. Perquè al mateix temps que donen dinamisme el que, dic jo, seria un conyes, també semblen antinaturals en algunes parts.

A veure, que ningú en el seu judici diria alguna cosa com: ne’m a seure’ns aquí. Oh! Que bé s’hi està! Quina alegria els ocellets i les floretes, que maco està el cel. No et plena de serenor companya meva? i reflexions similars.

Moments que em treien de la història, perquè em deia: Vinga ja!

I si voleu llegir relats en català gratis, aquí en teniu un.

gratis (4)
Gratis a Lektu!