Mira que normalment només faig un sol article per parlar de mitologia quan llegeixo un nou llibre, però és que la cultura Navajo és tan desconeguda per a mi, i El rastre del Llamp té tantes figures mitològiques importants, que no m’hi puc estar d’expandir una mica més.
El coiot (Maii’)
Seria el Loki de la cultura Navajo. Un personatge que només causa problemes a aquells al seu voltant. Sol presentar-se tant com un Coiot o com un home amb bigoti i a diferència de molts personatges, es presum que existia ja en el Primer Món (es parla en el primer article).
La creació de la Vía Lactea
S’explica que el coiot és el responsable de què les estrelles estiguin on estan avui en dia. Segons la llegenda, hi havia un deu (Déu negre, del foc) col·locant les estrelles de manera ordenada al cel, que les tenia guardades sobre una manta. El coiot es va avorrir i d’una estrebada de la manta va enviar a pastar totes les estrelles, que es van col·locar d’aquesta forma desordenada en el firmament.
El Coiot en conseqüència es veu en el poble Navajo com un personatge amb el qual no et vols creuar literalment. Una mica com el mite del gat negre europeu, creuar-se amb un coiot dóna mala sort, i més convé que tornis a casa abans no creuar-lo.
Hi ha múltiples llibres al seu respecte, ja que ha passat al folklore popular, on sol ser algú que sol temptar la gent de fer coses dolentes, o causar problemes tot solet. Se sol utilitzar a manera de fabula, per ensenyar lliçons als nens.
Els fantasmes navajos
En llegir El rastre del llamp vaig suposar que serien una figura mitològica amb històries pròpies, però més aviat és una criatura del folklore.
Ch’į́įdii (chindi) significa esperit malvolent. Per a comprendre-ho millor, fa falta senyalar que als Navajo no els entusiasmava el concepte de la mort. No hi ha descrita una vida després de la mort, i es veia com una cosa que ningú podia desitjar.
Els esperits ch’į́įdii, en conseqüència, no es consideraven esperits en el sentit europeu (anima amb intencions, memòries i pensaments, una imatge d’un ésser viu) sinó com una acumulació de tot el dolent que hi havia dins la persona. Aquests ens vivien prop dels cossos dels seus propietaris o de les seves pertinences i portaven malalties i desgracies.
En la novel·la, de fet, la descripció que se li dóna a la malaltia que produeixen fa pensar en una espècie de depressió, que acaba matant a la víctima.
Les bruixes
La bruixeria Navajo està molt relacionada amb la malaltia i la mort, ja que eren els bruixots qui s’encarregaven dels morts. La cultura creu que la línia entre malvat i bo és molt fina, i en conseqüència un bruixot no ha de ser 100% malvat.
Així i tot, sí hi ha una versió que és malvada i són els canvia-pells. Es tracta de bruixes que poden adoptar forma animal i que solen adoptar també els seus caràcters. Aquests individus sempre es consideren de tenir males intencions, i utilitzen la màgia per causar dolor al seu voltant.
I els xamans??
No se’ls consideren bruixots sinó guies espirituals. Són versats en medicina i poden contactar la Gent Santa (els deus navajos) per aconseguir favors. Són curanderos i líders de les seves comunitats, però no solen dur a terme màgia.
Altres
Els poders de clan que es describeixen són una interpretació, o almenys jo no he estat capaç de trobar referencies. Rebecca si ha afegit mitología nova o inventada, com la deesa gata, i em queda suposar que els poders del clan són una novetat igualment.
T’agarada com escric? Prova a llegir un dels meus relats, ara també en físic.
Miss Spoiler 