Sin categoría

#UnAñoDeAutoras: Coneixent l’Octavia Butler

Torno amb els clàscis un altre mes, amb aquesta llegenda de la ciencia ficció (again si ja em seguieu amb la Ursula K Leguin).

Octavia E. Butler, coneguda com la «gran dama de la ciència-ficció» va néixer a Pasadena (Califòrnia) el 22 de juny de 1947 i va morir a Lake Forest Park (Washington) el 24 de febrer de 2006. Guanyadora dels premis Hugo i Nebula, el 1995 es va convertir en el primer autor/a de ciència-ficció que va rebre una beca MacArthur. També va ser guardonada amb el prestigiós PEN Lifetime Achievement Award el 2000. 

Parentesco

La obra más famosa de Butler, aclamada por la crítica, cuenta la historia de Dana, una joven negra que de repente e inexplicablemente es transportada desde su hogar en la California de la década de 1970 hasta la guerra civil. Mientras viaja en el tiempo entre ambos mundos, uno en el que es una mujer libre y otro en el que forma parte de su propia y complicada historia familiar en una plantación del sur, se enreda aterradoramente en la vida de Rufus, un conflictivo esclavista que es a la vez un antepasado de Dana, y en las vidas de las muchas personas que están esclavizadas por él. Considerada como una obra esencial dentro de los géneros feminista, de ciencia ficción y fantasía, y una piedra angular del movimiento afrofuturista, se han vendido más de medio millón de copias de «Parentesco». La interseccionalidad de la raza, la historia y el tratamiento de las mujeres abordada en este libro sigue siendo un tema crítico en el diálogo contemporáneo, tanto en el aula como en la esfera pública. Inquietante, convincente y de una rica imaginación, «Parentesco» ofrece una mirada inquebrantable a nuestra complicada historia social.

On trobar-la? Capitán Swing Editorial

Per què llegir-la? El famós autor Rick Riodan comenta: The novel is a potent metaphor for the modern African American experience and the American experience in general

Alba

Alba és el primer llibre de la sèrie Xenogenesis. Saga clàssica de la ciència-ficció que explica la història de Lilith, una de les últimes supervivents de la terra que ha d’afrontar el futur dels humans i la seva relació amb uns alienígenes que tenen uns plans especials per a ella.

On trobar-la? Mai més llibres

Per què llegir-la? És el llibre que tinc previst llegir, i Ferran D’Armengol comenta: Si no has llegit el llibre, primer fes-ho i després llegeix les meves percepcions, però no crec que les meves paraules puguin afegir res al que possiblement ja s’ha dit d’aquest llibre, i de la seva autora.

Hijas de sangre y otros relatos

Relaciones interespecies, embarazos masculinos, una civilización hundida y en silencio o la responsabilidad divina de salvar el mundo: como es habitual en la obra de Octavia Butler, estas creaciones de la imaginación son parábolas del mundo contemporáneo. Con una prosa precisa, Butler reflexiona sobre raza, familia, sexualidad, el determinismo biológico, la ciencia médica, la violencia o las clases sociales a través de distintas metáforas que diseccionan nuestra realidad. Esta referencial escritora demuestra ser perseverante en su vigilia, pesimista que siempre deja espacio para la esperanza y una de las voces más poderosas de la literatura contemporánea.

On trobar-la? Consonni Editorial

Per què llegir-la? Alicia Gil comenta: Hija de sangre ya me pareció maravilloso en inglés. La traducción de Hidalgo lo hace todavía más conmovedor. El epílogo le da nuevas dimensiones. Me encanta saber que después de mis impresiones me llegarán las de la autora.

Parábola del Sembrador

Lauren Oya Olamina sufre de «hiperempatía», condición que la hace partícipe del dolor de los demás. Es el año 2024 y, junto a su familia, vive en uno de los pocos barrios seguros que quedan en el Sur de California. Asediada por hordas de carroñeros desesperados y pirómanos adictos, la comunidad intenta salvar lo que resta de una cultura devastada por el calentamiento global, la crisis económica, las tensiones étnicas, las drogas, la corrupción policial y la escasez de agua. A través de su diario, vemos cómo Lauren desarrolla una religión darwiniana llamada Semilla Terrestre.

On trobar-la? Ediciones Overol

Per què llegir-la? Carla Bataller Estruch comenta: Pensaba que me iba a gustar menos que otras obras de la autora, pero no: necesitaba leer este libro ahora, necesitaba absorber todo lo que me ha enseñado.

https://lektu.com/l/paula-yaguez/el-invernadero-de-las-nubes/13948
Sin categoría

#Historiasqueinspiran: Alba d’Octavia Butler

Saga clàssica de la ciència-ficció que explica la història de Lilith, una de les últimes supervivents de la terra que ha d’afrontar el futur dels humans i la seva relació amb uns alienígenes que tenen uns plans especials per a ella.

Els humans ens hem extingit

Sé que sona trist, però es una realitat que hem assumit. Es part del cicle de la Terra. Ens hem d’extingir. Bé acabant completament amb l’espècie o aquesta evolucionant cap a un altra. Ha passat i passarà, i el que més pena em fa es la afecció que tenen els humans restants cap a la conservació dels humans. En el llibre, els humans s’enfronten a les dues extincions, de les quals poden escollir: extingir-se completament i desaparèixer de la genètica de la historia, o convertir-se en una especie nova al hibridar amb els oankali.

En aquest sentit jo sóc team oankali. Els oankalis són una especie extraterrestre que han vist el «potencial» de la nostra especie i volen fer un intercanvi. Que en el seu sentit consisteix a hibridar, que les dues especies convergeixin i es converteixin en una nova.

Rescaten als humans i els preparen per a que puguin sobreviure en la nova Terra, amb l’objectiu que tots puguin viure conjuntament. Una voluntat bona, al cap i a la fi, però que es resposta amb un profund odi per part dels humans. Els quals prefereixen extingir-se completament que deixar d’ésser humans.

En que s’equivoquen els oankali

I per què els odien tant els humans. Crec que el que diu la Lilith es un bon punt per començar: deixeu-lis clar que estan en una nau régalienne i que preteneu enviar-los a la terra. El problema es que al despertar-los després d’una guerra, dins una habitació impersonal, la primera conclusió a la que arriben es que estan atrapats i s’han d’escapar.

Una Lilith blanca, for some reason, despertant la Tate.

Crec que el que no gestionen bé els humans, els problemes «jeràrquics» als que es refereixen els oankalis, es més que res haver perdut la capacitat de decidir. Veure’s atrapats, controlats, com animals de zoo, per una especie que, mentre no hostils ni objectivament malvats, els tracten com inferiors.

No crec que els oankalis puguin alterar la seva forma de ser per agradar més als humans, almenys no fins a la següent generació. Però si podrien donar’l-hi una sensació de control i decisió.

El transfons de tot això

Com ja he dit en la meva reflexió sobre evolució i extinció; els humans hem dut a terme aquestes conductes durant segles amb altres especies del nostre planeta sense que la majoria de les nostres consciencies es vegin afectades per allò (l’anti-especisme justament ho critica).

Sabeu un exemple el qual si ens posa els pels de punta? Quan els blancs creiem que els negres no eren persones. Que n’hi havien zoos, i els creuàvem entre ells com si fossin races de bestiar. Almenys els oankalis volen aconseguir tractar-nos com iguals…

En resum

Haig de dir que si hem passes això jo seria team oankali. Els humans no es mereixien que els salvessin de l’extinció.
Un llibre super xulo que exposa conceptes com la identitat d’una especie, la manipulació genética i extraterrestres que semblen anemones.
E-N-A-M-O-R-A-D-A
Saps que un llibre es bo quan «fantaseixes» amb ell en meitat de la nit.

Sin categoría

Extinció vs evolució a Alba

A Alba es parla de voler extingir els humans, els quals s’haurien extingit de totes maneres, al hibirdar-los amb una altra especie. Em fa gracia que s’hagi escollit aquesta expressió: extingir.

Aquí ve la veterinaria, per explicar-vos la diferencia entre extinció i evolució, i perquè jo no m’ho prendria tant malament si em fessin aquesta proposició.

Els neandertals

Tothom esta d’acord avui dia que els neandertals estan extingits. També que en algun punt de la historia els neandertals es van aparellar amb Homo sapiens. En conseqüència, tot i que som Homo sapiens, posseïm gens de neandertal.

I així amb moltes especies d’humans. Els Homo erectus, descendim d’ells, però estan extingits.

Al que vull arribar amb aquest raonament es que l’extinció es una part de l’evolució. Quan et converteixes en una cosa nova, l’anterior s’extingeix.

Per què llavors els humans d’Alba estan tant en contra d’això?

Nosaltres mateixos ho hem fet a altres animals

Algú coneix l’uroc? Molts no, de segur. Doncs són els ancestres salvatges de la vaca. Una especie extingida, però la seva descendencia queda segueix entre nosaltres.

Els humans hem estat darrera moltes extincions. Tantes que se’ns considera una cosa tan dolenta per a la fauna com el maleit asteroide que va matar els dinosaures. Però el millor exemple es el de l’auroch o uroc, un toro gegantí de l’edat de gel, que es va extingir fa mil·lennis, però amb els quals els humans van arribar a conviure. A diferencia de altres especies, si que queden descendents d’aquesta especie, en les vaques domestiques.

Un cop més, insisteixo en que l’extinció no vol dir que una especie desapareixi en l’aire i no es torni a veure més. En la natura, la major part dels casos, una extinció ha anat precedida per l’aparició d’una evolució, una nova especie millor adaptada a l’ambient.

La gracia d’aquest exemple, es que va ser una evolució instigada pels humans, similar a la que els oankalis volen fer.

Un altre exemple, aquest cop de planta, es l’aguacate. Que passa amb l’aguacate? Doncs que s’hauria extingit quan es van extingir les grans aus i perezosos del continent americà. Ningú més tenia la força d’obrir la carn, i encara si poguessin, encara avui segueixen sent tòxics per a la majoria d’animals.

I aquí arribaren els humans dient que una planta que només dona fruits després de 15 anys, els quals són tòxics per la majoria de mamífers, era un plat meravellós per a menjar.

I aquesta es la historia de com els humans vam salvar una especie de l’extinció, domesticant-la. Just els que els oankali volien fer (no cal oblidar que els humans estaven tècnicament extingits per a quan els oankalis van arribar a la terra).

Es l’idea de Jurassic Park

Es va confirmar a Jurassic World que els dinosaures produits havien estat barrejats genèticament amb altres especies, per a fer-los viables. Clarament no es va veure com una idea tant horrible en la pel·lícula, excepte per la part de la creació del Indominous Rex.

Avui en dia, en la realitat, s’està alterant genèticament les gallines per intentar recuperar els dinosaures. Perquè al final res no esta extingit al 100%, simplement ha pres una altra forma.

I per què els humans s’ho prenen tant malament?

Podríem discutir que els humans som intel·ligents. Que sabem els que ens estan fent. Mantenir-nos tancats, tractar-nos com animals de zoo. Obligar-nos a reproduir-nos per recuperar l’espècie…

Vamos, tot el que fem nosaltres amb els animals en perill d’extinció. El que es va fer amb els negres en el seu moment (que l’Octavia sigui negra explica molt del punt de vista).

I si, podem raonar que nosaltres som conscients del que ens estan fent, i en conseqüència ens podem rebelar contra això. Però en certa manera trobo que ens ho tindríem merescut si ens arribes a passar. Al cap i a la fi, nosaltres ja ho hem fet, i avui en dia seguim fent-no. Per què una altra especie no tindria el dret de tractar-nos igual?

Sin categoría

Els alienigenes de Alba són anemones, i tot es un viatge temporal

Doncs llegint-me el llibre d’Alba d’Octavia Butler estic, i se’m presenten varies idees que vull discutir en profunditat abans no se m’oblidin, perquè em sol passar al moment de fer ressenyes: no són coses que determinen si el llibre m’agrada o no, però que m’hi fan reflexionar.

Els aliens d’Alba són anemones

I que em fa pensar això? Són essers coberts de tentacles, per començar. Però hi han molts detalls més…

L’intercanvi del oankali i la simbiosis de les anemones.

Els oankali d’Alba, aquesta especie extraterrestre, tenen una obsessió amb l’intercanvi. De fet, el seu mateix nom significa intercanvi. Ells proposen un servei, i obtenen una cosa proporcional a canvi. Cosa que per als humans pot sonar horripilant, però que té un cert sentit.

Tornem al món real i tenim a les anemones que duen a terme el seu propi intercanvi amb un altre tipus de vertebrat: els peixos pallasso. I no només ells, tenen relació amb molts altres tipus de peixos, i fins i tot alguns invertebrats com les algues. Les anemones es consideren molt importants dins dels seus ecosistemes. Hi han anemones que viuen fixades a les roques, però altres que viuen a sobre de crustacis i es desplacen amb ells. La majoria son carnivores, però hi ha algunes que mengen algues, que creixen a sobre seu! Em pregunto si la Octavia va investigar a aquests animals al moment d’inspirar-se en els oankali.

Comunicació amb químics

Per què les anemones piquen a un i altres no? Com troben el seu aliment si no poden veure? Química. Els missatges químics amb olors, enzims, etc. es més comú del que sembla en la nostra fauna humana. Els peixos que viuen en simbiosi no són resistents a les picades d’anemona, produeixen un mucus que inhibeix les cèl·lules urticants de les anemones.

Sona molt a aquesta comunicació química que fan els oankali?

Els òrgans sexuals

Com es reprodueixen els oankali? Encara no m’ha quedat clar, però només vaig per la meitat del llibre. El que si esta clar es que tenen tres sexes: mascles, femelles i oolois. I que cada estructura familiar esta composada per tres d’aquests i la seva progenie, fent pensar que fan falta els tres per crear una nova vida. El que més sorprèn es que per arribar a adult, els òrgans sexuals han de créixer, i que són un dels seus tentacles especials.

Tornant al genere Actiniaria, les anemones també tenen 3 sexes: mascle, femella o hermafrodita, segons l’espècie. Clarament no necesiten 3 individus per reproduir-se, però si posseeixen dins unes tires, similars a tentacles. No només això, sino que poden reproduir-se també de manera asexual per gemmació, fissió binaria, o laceració pedal, cosa que em recorda molt a la decisió que prenen els oankali de dividir-se en tres poblacions per seguir creixent separadament.

I sí, existeix la laceració pedal, perquè els actinaria tenen peus, amb els que es fixen al terra o altres superficies, però que també poden utilitzar per moure’s. I dona la casualitat que es també on esta el seu sistema digestiu.

La meva teoria

I aquí arriba el meu cervell despavorit que es pregunta com la Lilith que poden voler aquests aliens dels humans? Per què impedir la seva extinció? Que guanyen en tot això?

Tinc molt clar que no sera així al final, però donat que clarament l’Octavia es va inspirar en les anemones de mar per els seus oankalis, em pregunto si no vindran d’un futur llunyà on han arribat a la cima de la cadena evolutiva justament gracies a la cagada dels humans… No volem potser nosaltres recuperar els dinosaures per tenir-los de mascota (Jurassic Park cof cof)?

https://lektu.com/l/paula-yaguez/el-invernadero-de-las-nubes/13948