Sin categoría

Anarres vs Urras

Els desposseïts per Ursula K. LeGuin utilitza dos món imaginaris per descriure dos estructures econòmiques oposades, portar-les al extrem i reflexionar sobre els seus pros i contres. En el cas que no volgueu llegir-vos el llibre, aquí el que he captat de llegir-lo jo mateixa.

Anarres o l’anarquisme

Anarres es un planeta inhòspit, on gent cansada del capitalisme es va refugiar per crear una societat sense govern i descentralitzada. Es tracta d’una civilització jove, de 300 anys o així, que s’aproxima a la teoría máxima de l’anarquisme.

Traduït al llenguatge contemporani, l’anarquia pot significar «absència de prejudicis», «absència de norma», «absència de jerarquia» ,»absència d’autoritat» o «absència de govern»

Viquipèdia

Viuen en comunitat, sense cases ni objectes propis, mengen en refectoris, tots el mateix. S’organitzen en sindicats, i un ordinador escolleix el seu nom. Cadascun pot treballar del que vol, però s’espera que participin en les activitats de manutenció que normalment ningú vol fer. Així que un pot formar-se en física, però també en arreglar carreteres.

I aquesta sembla ser la principal problemàtica. En qualsevol situació, es pot necesitar que abandonis el teu treball pel bé comú, com li passa al Shevek. Corrent el risc d’ésser ostracissat (no sé si ho he escrit bé XD), per no voler ajudar. Es més, hi ha individus que semblen haver trobat la forma de fer funcionar el sistema al seu favor, permetent-lis ser «superiors» en certa manera. Capaços fins i tot d’arruinar la vida d’algún altre, ja que tot esta sotmés a l’opinió pública, i si taquen la teva reputació, la vida es pot tornar difícil.

Urras o el capitalisme

Urras es un planeta ric que compta amb boscos, selves, i un periple de recursos. Allà esta instaurat el capitalisme, amb castes sociales separades segons la capacitat adquisitiva. Allò comporta una clase propietaria i una próxima a les condicions de l’esclavisme.

El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s’inverteix en la producció, distribució i comerç dels béns i serveis per tal d’obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Viquipèdia

La clase benestant posseeix la capacitat de fer el que li vingui en gana. Fer festes, dedicar-se exclusivament a estudiar… mentre la classe baixa fa la major part de la feina, en concret anar a la guerra que ha començat la classe alta. A més, existeix una separació també entre sexes, on les dones estan relegades a la funció d’ama de casa o muller trofeu.

Thu i el socialisme

Thu és una de les nacions de Urras, però que es diferència de les demés per tenir una estructura de estat similar a la República soviética. No es coneix gaire, però pel que diuen són similar a Anarres en el sentit que comparteixen les riqueses i que tècnicament no hi ha classe social. Però com indica Shevek, el que si posseeixen es un govern, el qual limita les seves llibertats.

Essent un punt entremig entre els dos extrems, i que per com es representa en la historia, s’ha emportat les pitjors parts de cadascun.

En resum

Esta clar que Ursula volia transmetre una critica de les estructures econòmiques del planeta Terra, portant-les al extrem, per a fer-nos reflexionar sobre la nostra forma de viure, i que preferiríem arribat el moment: seriem solidaris com els anasterris? O egotistes com els Urrastis?

Sin categoría

#Historiasqueinspiran: Els desposseïts

Els Desposseïts proposa un món on un grup de gent ha format una colonia independent a la lluna, i l’isolement d’aquesta per por de les reaccions del planeta mare.

En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.

Anarres i Urras

Anarres i Urras són dos móns molt diferents. El primer es un món sense govern, on la supervivencia es la prioritat, i la societat s’organitza en sindicats. Urras, per altra banda, es un món ple de països on el poder i els diners són l’única cosa que importa.

Aquest enorme contraste ens permet posar blanc sobre negre i portar a l’extrem dues teories econòmiques i, podria dir-se, polítiques. El capitalisme i l’anarquisme.

I és que cap teoría es perfecta en la vida real. Molt tenim ben clar els pros i els contres del capitalisme, donat que vivim en un món mobilitzat per ell: abandó dels individus no productius per la societat, separació important entre els rics i els pobres, dolent pel medi ambient… Però Ursula fa l’esforç de deixar clars també els inconvenients de l’anarquisme, la seva teoria contraria: manca de llibertat individual en pro del bé comú, manca d’intimitat, manca d’oportunitats…

Bàsicament l’argument central del llibre es justament aquesta comparativa des dels ulls d’un habitant d’Anarres que viatja a Urras per acabar la seva recerca, ja que en el seu món d’origen no té la possibilitat de fer-ho.

L’individu vs la societat

I un cop més dos móns amb dues idees oposades. A Anarres, Shevek s’enfronta a la societat per voler prendre una decisió individual, que es acabar la seva feina que no té cap aplicació. Mentre a Urras, es la mentalitat comunitaria del Shevek, el seu interés en aconseguir el bé comú, el que li posa problemes.

I tornem a la conclusió d’Ursula, que tot depen de l’equilibri. Res es bo en excès, ni un bandol ni l’altre. Shevek no encaixa en cap dels dos món perquè té una visió més conservadora de las coses, no repudia cap de les dues mentalitats, sino les exalta, ja que l’individualitat de cada individu forma també part de les llibertats de la seva comunitat.

El sexisme, encara

Així com Urras es un món igual de sexista, o més com l’actual (al cap i a la fi les dones benestants no treballen mai…), el xoc per a mi va arribar amb la visió que els homes feien de les dones a Anarres. Una població fundada per una dona, tècnicament igualitaria, però on encara es podien sentir comentaris com: les dones volen posseir els homes, o són massa emocionals per a tal feina. Un punt molt interessant fet per una dona, l’Ursula, es que fins i tot en un món on nens i nenes es crien com iguals, el sexisme mai es pot eliminar al cent per cent.

Ja m’agradaria però, un món com Anarres on no existeix el viol, i homes com dones tenen les mateixes coses, no hi ha diferencies de sou (al cap i a la fi ningú cobra) i no han de veure’s limitades per coses com la bellesa segons els medis com passa a Urras i aquí.

Però aixeca la pregunta: existeix un món verdaderament feminista?

I aquí estem els terrans

Un detall graciós es l’aparició de la nostra especie els Terrans, els quals són descrits com criatures petites amb aspecte infantil, i quasi sense pel. Aprofitant la nostra presencia Ursula ens dona un avis del nostre futur, el qual sembla més real que mai. Un món col·lapsat per la cobdícia on no queden boscos, i els humans estan al bord de l’extinció fins que són rescatats pel haitians.

Se’ns presenta com la raça o especie menys desenvolupada entre els móns coneguts, els quals depenem de la generositat d’un altre planeta per sobreviure. Potser per allò el Shevek es sent tan en harmonia amb l’ambaixadora terrana, ja que ambdós venen de móns difícils.

En resum

Gran reflexió sobre les diferents polítiques econòmiques, amb els seus pros i contres, dins de móns llunyans.

#UnAñodeAutoras

#UnAñoDeAutoras: Entrevista a Blanca Busquets

Blanca Busquets es la traductora d’Ursula K. LeGuin al català, i ha tingut l’amabilitat de concedir-nos aquesta entrevista.

Copia de Copia de Unañodeautoras2 (19)

La traductora

Com i quan vas decidir dedicar-te a la traducció literària? Va haver-hi algun llibre que et va inspirar?

Recordo uns còmics que tenia de petita, a l’esquerra hi havia la pàgina en anglès i a la dreta la traducció en català. Tot i que en aquella època d’anglès en sabia molt poc, hi dedicava moltes estones. Llegia la bafarada en anglès amb la catalana tapada i mirava de trobar una bona traducció. És el primer record que tinc de traduir res, això i els llibrets de cançons dels CDs.

El camí a la traducció literària no va ser gens recte. Era el meu objectiu quan vaig començar a estudiar Traducció, però en entrar a la facultat ens van dir que, si hi havíem anat per fer-nos traductors literaris, ens n’oblidéssim. Va ser sort, i tossuderia.

Com va ser la teva primera experiència com traductora? I la primera vegada que vas veure publicada una cosa que tu havies traduït?

PORTADA-descolonitzar-la-ment-193x300Va ser Descolonitzar la ment de Ngũgĩ wa Thiong’o, un assaig sobre llengua, colonialisme, postcolonialisme, identitat…

Treballava de pràctiques a Raig Verd i la Laura Huerga, l’editora, m’havia preguntat mesos enrere què volia fer realment. Jo li havia dit que volia traduir. Em va fer cas, em va ajudar a preparar-me i, un dia, em va proposar la traducció de Descolonitzar la ment. Veure’l publicat em va fer molt feliç. Després de Ngũgĩ va venir Le Guin i encara salto d’alegria quan paro a pensar-hi.

Explica’ns una mica com es el teu procés de traducció. Alguna vegada has escrit alguna obra original?

El procés ha anat evolucionant a mesura que n’he anat aprenent i crec que encara he de fer canvis. Em costa molt avançar deixant coses pendents per resoldre, per això no acostumo a posar-me a traduir sense llegir un bon tros de la novel·la abans, per veure d’on venen les coses, si es repeteixen, si alguna frase que no sembla important té conseqüències. També em documento molt.

COBERTA_Tu-calla_web-194x300Abans de traduir, a Raig Verd corregia i m’ha servit molt per veure com treballaven altres traductors. Vaig aprendre moltíssim amb les traduccions de la Dolors Udina i de la Josefina Caball.

Pel que fa a escriure, que estigui publicat, només he coescrit Tu, calla! amb la Laura Huerga, un assaig sobre llibertat d’expressió.

L’Ursula K Le Guin

Dels libres d’ella que has traduït, quin t’ha agradat més ?

Els desposseïts perquè va ser el primer, per les idees que conté i l’esperança de construir un món més just.

Les Tombes d’Atuan per la Tenar, la protagonista, i per com Le Guin ens ensenya una altra cara de Terramar.

Quins son els principals reptes amb els que t’has trobat treballant amb l’obra de LeGuin ?

La creació de paraules i expressions. També, tant la correctora com jo, ens hem esforçat molt perquè les descripcions fluïssin en català tan bé com en anglès.

Després de traduir varies obres seves, quina creus que era la principal preocupació que intentava transmetre?

Un cop va dir que ella no escrivia mai el mateix llibre dos cops. Crec que de preocupacions o d’interessos en tenia molts, i això es reflecteix en la varietat enorme dins de les seves novel·les: ecologisme, feminisme, alternatives al capitalisme, poder, acceptació d’un mateix i dels altres… A més a més, qui la llegeixi veurà que es donava un espai enorme per evolucionar, per canviar d’idea, per rectificar.

Copia de Copia de Unañodeautoras2 (20)

La iniciativa

Quina proporció de llibre d’autores femenines tens a la teva biblioteca? Creus que es necessari donar més visibilitat a les obres femenines?

Em seria força difícil calcular-ho perquè bona part de la meva biblioteca és lluny, a casa dels pares. Però ja fa uns anys em vaig proposar fer un esforç conscient per llegir més autores. Bé, no només més autores sinó també llibres més diversos en quant a gènere, país, llengua…

Que en penses de la iniciativa #UnAñoDeAutoras? I d’altres similars com #Adoptaunaautora o La Nave Inivisible? Les coneixes?

Sí que les conec, em semblen una bona manera de descobrir autores i de compartir-ne l’obra per donar-los visibilitat i que altres lectors hi arribin.

Quin canvi consideres imprescindible per fer la igualtat literària una realitat?

Crec que és un canvi que alguns actors del sector ja han fet, però cal que sigui absolut. Agents, editors, llibreters i, per últim, lectors, tots hem de ser conscients de les tries que fem i del motiu. Hi ha d’haver un esforç per tal que a les xerrades literàries, als catàlegs, a les taules de les llibreries, als festivals literaris… ens trobem amb més diversitat.

Vols afegir alguna cosa?

Moltes gràcies per a ver triat Ursula K. Le Guin i col·laborar a que es difongui la seva obra.

 

 

 

#UnAñodeAutoras

#UnAñoDeAutoras: Coneixent l’Ursula K LeGuin

Ursula K. LeGuin es una llegenda de la ciencia ficció, però que mai he llegit. Aquest mes em proposo enllestir-lo. I gracies a Raig Verd editorial, amb una edició nova i en català.

Copia de Copia de Unañodeautoras2 (18)

Ursula va neixer a California en 1929 i va treballar de professora de francés abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura.

Les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

Abans de la seva mort el gener del 2018, va ser qualificada per molts mitjans com l’escriptora americana viva més important en qualsevol camp, més enllà de la fantasia i la ciència ficció. Le Guin reflecteix i aprofundeix en els seus llibres el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social.

La mà esquerra de la foscor/La mano izquierda de la oscuridad

RV-MA-ESQUERRA-FOSCOR-pla-rv-195x300L’Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s’aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l’Ekumen. L’habiten dues civilitzacions enfrontades i l’Ai haurà de trobar quina pot ser l’adequada per a l’aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de kèmmer o zel adopten un sexe o l’altre. 

On trobar-la? Raig Verd Editorial

Per què llegir-la? Ferran Armengol comenta à Goodreads: Una història que m’ha emplenat l’esperit d’energia positiva. 

Un mag de Terramar/ Un mago de Terramar

Coberta_UN-MAG-DE-TERRAMAR_UDL-196x300En Ged és un nen que té una gran habilitat en les arts màgiques de Terramar, que s’articulen coneixent els noms veritables de les coses. El seu poder i ambició creixen, i el seu mestre decideix enviar-lo d’adolescent a l’escola de mags de Terramar. En Ged mostra grans habilitats a l’escola, però la vanitat i la rebel·lia no l’ajuden a adaptar-s’hi; és massa conscient que posseeix un gran poder. En un duel màgic per resoldre una discussió amb un company d’escola, en Ged allibera una criatura de la foscor que l’ataca i el persegueix. Creu que només pot fugir-ne i travessarà mitja Terramar per alliberar-se’n. Però de què fuig, en realitat?

On trobar-la? Raig Verd Editorial

Per què llegir-la? Les Rades Grises comenta: Una gran obra de la literatura de tots els gèneres. Com a lector que estima la literatura fantàstica, reitero el meu agraïment a Raig Verd per la feina fabulosa que està fent amb l’obra de Le Guin.

Els desposseïts/ Los desposeidos

els-desposeits-204x300En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.

On trobar-la? Raig Verd Editorial

Per què llegir-la? Es l’obra que llegiré jo aquest mes. Esperant la meva opinió, us deixo la del Kraken: La conclusió a mesura que anava devorant capítols – i prenent notes sense parar- és que estava llegint una obra molt gran.

El cumpleaños del mundo y otros relatos

1648121 (1)La inconfundible voz de Ursula K. Le Guin lleva décadas cautivando a millones de lectores. Madre de numerosos mundos y entrañables personajes, ahora retoma el universo Hainish para explorar las relaciones entre los dos sexos, postulando diversas formas de amor y matrimonio, dominación y discriminación, que invitan a reflexionar sobre nuestro propio orden social, sexual y emocional. Como hilo conductor, el tema del viaje como metáfora del conocimiento, de la vida y de la muerte.

¿Dónde encontrarla? Imposible encontrar una edición que no sea de segunda mano, igual que casi toda la bibliografía en español de LeGuin.

 

 

 

EIDLN_PROMO_Twitter_Portada_1500x500px
En lektu